¿La primera vez que entras? Accede a un breve tutorial.
La búsqueda escriptura retornó 30 resultados.
Mostrando 1 - 20 de 30 resultados (0.04 segundos)
1. Seccion 3 - Agnès de Peranda. Introducción y edición crí... |
http://www.ub.edu/duoda/bvid/text.php?doc=Duoda:text:2012.03.0009:Sección =3:
... de la paraula i l’escriptura es desenvolupà en diferents registres, no exclusivament sota el referent mÃstico-espiritual (la paraula femenina relatant una pròpia experiència espiritual i de comunicació amb la divinitat) o literari (amb l’ampli ventall del que Montserrat Cabré anomena "gèneres conventuals" que integra la poesia, els actes sagramentals o el teatre, els llibres de memòries i les cròniques, els llibres de receptes, etc. 20 ) L’espai comunitari del monestir i del convent va acollir i propiciar també d’altres prà ctiques d’escriptura femenina més pròximes a la quotidianitat i a l’estar en relació, vivint en una comunitat, i, en el cas, de l’abadessa o priora, governant. Una escriptura que, seguint les paraules de Diana Sartori per descriure l’escriptura de ... |
2. Seccion 4 - Agnès de Peranda. Introducción y edición crí... |
http://www.ub.edu/duoda/bvid/text.php?doc=Duoda:text:2012.03.0009:Sección =4:
... de la paraula i l’escriptura es desenvolupà en diferents registres, no exclusivament sota el referent mÃstico-espiritual (la paraula femenina relatant una pròpia experiència espiritual i de comunicació amb la divinitat) o literari (amb l’ampli ventall del que Montserrat Cabré anomena "gèneres conventuals" que integra la poesia, els actes sagramentals o el teatre, els llibres de memòries i les cròniques, els llibres de receptes, etc. 20 ) L’espai comunitari del monestir i del convent va acollir i propiciar també d’altres prà ctiques d’escriptura femenina més pròximes a la quotidianitat i a l’estar en relació, vivint en una comunitat, i, en el cas, de l’abadessa o priora, governant. Una escriptura que, seguint les paraules de Diana Sartori per descriure l’escriptura de ... |
3. Seccion 5 - Agnès de Peranda. Introducción y edición crí... |
http://www.ub.edu/duoda/bvid/text.php?doc=Duoda:text:2012.03.0009:Sección =5:
... de la paraula i l’escriptura es desenvolupà en diferents registres, no exclusivament sota el referent mÃstico-espiritual (la paraula femenina relatant una pròpia experiència espiritual i de comunicació amb la divinitat) o literari (amb l’ampli ventall del que Montserrat Cabré anomena "gèneres conventuals" que integra la poesia, els actes sagramentals o el teatre, els llibres de memòries i les cròniques, els llibres de receptes, etc. 20 ) L’espai comunitari del monestir i del convent va acollir i propiciar també d’altres prà ctiques d’escriptura femenina més pròximes a la quotidianitat i a l’estar en relació, vivint en una comunitat, i, en el cas, de l’abadessa o priora, governant. Una escriptura que, seguint les paraules de Diana Sartori per descriure l’escriptura de ... |
4. Seccion 2 - Agnès de Peranda. Introducción y edición crí... |
http://www.ub.edu/duoda/bvid/text.php?doc=Duoda:text:2012.03.0009:Sección =2:
... de la paraula i l’escriptura es desenvolupà en diferents registres, no exclusivament sota el referent mÃstico-espiritual (la paraula femenina relatant una pròpia experiència espiritual i de comunicació amb la divinitat) o literari (amb l’ampli ventall del que Montserrat Cabré anomena "gèneres conventuals" que integra la poesia, els actes sagramentals o el teatre, els llibres de memòries i les cròniques, els llibres de receptes, etc. 20 ) L’espai comunitari del monestir i del convent va acollir i propiciar també d’altres prà ctiques d’escriptura femenina més pròximes a la quotidianitat i a l’estar en relació, vivint en una comunitat, i, en el cas, de l’abadessa o priora, governant. Una escriptura que, seguint les paraules de Diana Sartori per descriure l’escriptura de ... |
5. Seccion 1 - Agnès de Peranda. Introducción y edición crí... |
http://www.ub.edu/duoda/bvid/text.php?doc=Duoda:text:2012.03.0009:Sección =1:
... de la paraula i l’escriptura es desenvolupà en diferents registres, no exclusivament sota el referent mÃstico-espiritual (la paraula femenina relatant una pròpia experiència espiritual i de comunicació amb la divinitat) o literari (amb l’ampli ventall del que Montserrat Cabré anomena "gèneres conventuals" que integra la poesia, els actes sagramentals o el teatre, els llibres de memòries i les cròniques, els llibres de receptes, etc. 20 ) L’espai comunitari del monestir i del convent va acollir i propiciar també d’altres prà ctiques d’escriptura femenina més pròximes a la quotidianitat i a l’estar en relació, vivint en una comunitat, i, en el cas, de l’abadessa o priora, governant. Una escriptura que, seguint les paraules de Diana Sartori per descriure l’escriptura de ... |
6. Seccion 1 - Agnès de Peranda. Ordinacions i constitucions de l’a... |
http://www.ub.edu/duoda/bvid/text.php?doc=Duoda:text:2012.03.0011:Sección =1:
... de la paraula i l’escriptura es desenvolupà en diferents registres, no exclusivament sota el referent mÃstico-espiritual (la paraula femenina relatant una pròpia experiència espiritual i de comunicació amb la divinitat) o literari (amb l’ampli ventall del que Montserrat Cabré anomena "gèneres conventuals" que integra la poesia, els actes sagramentals o el teatre, els llibres de memòries i les cròniques, els llibres de receptes, etc. 20 ) L’espai comunitari del monestir i del convent va acollir i propiciar també d’altres prà ctiques d’escriptura femenina més pròximes a la quotidianitat i a l’estar en relació, vivint en una comunitat, i, en el cas, de l’abadessa o priora, governant. Una escriptura que, seguint les paraules de Diana Sartori per descriure l’escriptura de ... |
7. Obra 1 - Agnès de Peranda. Ordenanzas y constituciones de la abadesa d... |
... de la paraula i l’escriptura es desenvolupà en diferents registres, no exclusivament sota el referent mÃstico-espiritual (la paraula femenina relatant una pròpia experiència espiritual i de comunicació amb la divinitat) o literari (amb l’ampli ventall del que Montserrat Cabré anomena "gèneres conventuals" que integra la poesia, els actes sagramentals o el teatre, els llibres de memòries i les cròniques, els llibres de receptes, etc. 20 ) L’espai comunitari del monestir i del convent va acollir i propiciar també d’altres prà ctiques d’escriptura femenina més pròximes a la quotidianitat i a l’estar en relació, vivint en una comunitat, i, en el cas, de l’abadessa o priora, governant. Una escriptura que, seguint les paraules de Diana Sartori per descriure l’escriptura de ... |
8. Seccion 2 - Agnès de Peranda. Ordinacions i constitucions de l’a... |
http://www.ub.edu/duoda/bvid/text.php?doc=Duoda:text:2012.03.0011:Sección =2:
... de la paraula i l’escriptura es desenvolupà en diferents registres, no exclusivament sota el referent mÃstico-espiritual (la paraula femenina relatant una pròpia experiència espiritual i de comunicació amb la divinitat) o literari (amb l’ampli ventall del que Montserrat Cabré anomena "gèneres conventuals" que integra la poesia, els actes sagramentals o el teatre, els llibres de memòries i les cròniques, els llibres de receptes, etc. 20 ) L’espai comunitari del monestir i del convent va acollir i propiciar també d’altres prà ctiques d’escriptura femenina més pròximes a la quotidianitat i a l’estar en relació, vivint en una comunitat, i, en el cas, de l’abadessa o priora, governant. Una escriptura que, seguint les paraules de Diana Sartori per descriure l’escriptura de ... |
9. Seccion 3 - Agnès de Peranda. Ordinacions i constitucions de l’a... |
http://www.ub.edu/duoda/bvid/text.php?doc=Duoda:text:2012.03.0011:Sección =3:
... de la paraula i l’escriptura es desenvolupà en diferents registres, no exclusivament sota el referent mÃstico-espiritual (la paraula femenina relatant una pròpia experiència espiritual i de comunicació amb la divinitat) o literari (amb l’ampli ventall del que Montserrat Cabré anomena "gèneres conventuals" que integra la poesia, els actes sagramentals o el teatre, els llibres de memòries i les cròniques, els llibres de receptes, etc. 20 ) L’espai comunitari del monestir i del convent va acollir i propiciar també d’altres prà ctiques d’escriptura femenina més pròximes a la quotidianitat i a l’estar en relació, vivint en una comunitat, i, en el cas, de l’abadessa o priora, governant. Una escriptura que, seguint les paraules de Diana Sartori per descriure l’escriptura de ... |
10. Seccion 5 - Agnès de Peranda. Ordinacions i constitucions de l’a... |
http://www.ub.edu/duoda/bvid/text.php?doc=Duoda:text:2012.03.0011:Sección =5:
... de la paraula i l’escriptura es desenvolupà en diferents registres, no exclusivament sota el referent mÃstico-espiritual (la paraula femenina relatant una pròpia experiència espiritual i de comunicació amb la divinitat) o literari (amb l’ampli ventall del que Montserrat Cabré anomena "gèneres conventuals" que integra la poesia, els actes sagramentals o el teatre, els llibres de memòries i les cròniques, els llibres de receptes, etc. 20 ) L’espai comunitari del monestir i del convent va acollir i propiciar també d’altres prà ctiques d’escriptura femenina més pròximes a la quotidianitat i a l’estar en relació, vivint en una comunitat, i, en el cas, de l’abadessa o priora, governant. Una escriptura que, seguint les paraules de Diana Sartori per descriure l’escriptura de ... |
11. Seccion 4 - Agnès de Peranda. Ordinacions i constitucions de l’a... |
http://www.ub.edu/duoda/bvid/text.php?doc=Duoda:text:2012.03.0011:Sección =4:
... de la paraula i l’escriptura es desenvolupà en diferents registres, no exclusivament sota el referent mÃstico-espiritual (la paraula femenina relatant una pròpia experiència espiritual i de comunicació amb la divinitat) o literari (amb l’ampli ventall del que Montserrat Cabré anomena "gèneres conventuals" que integra la poesia, els actes sagramentals o el teatre, els llibres de memòries i les cròniques, els llibres de receptes, etc. 20 ) L’espai comunitari del monestir i del convent va acollir i propiciar també d’altres prà ctiques d’escriptura femenina més pròximes a la quotidianitat i a l’estar en relació, vivint en una comunitat, i, en el cas, de l’abadessa o priora, governant. Una escriptura que, seguint les paraules de Diana Sartori per descriure l’escriptura de ... |
12. - Leonor López de Córdoba. Vida y tragedias de Leonor López ... |
... Por ende, sepan quantos esta escriptura vieren cómo yo doña Leonor López de Córdoua, fija de mi señor el maestre don MartÃn López de Córdoua e doña Sancha Carrillo, a quien dé Dios gloria e paraÃso, juro por esta significanza de + en que yo adoro, cómo todo esto que aquà es escripto es verdad que lo vi y passó por mÃ. Y escrÃuolo a honrra y alabanza de mi señor Jesuchristo e de la Virgen Santa MarÃa , su madre que lo parió, por que todas las criaturas que estubieren en tribulazión sean ziertas que yo espero en su misericordia que, si se encomiendan de corazón a la Virgen Santa MarÃa , que Ella las consolará y acorrerá 2 como consoló a mÃ; y por que quien lo oiere sepan la relazión de... |
13. - Agnès de Peranda. Ordinaciones et constituciones quas venerabilis do... |
... de la paraula i l’escriptura es desenvolupà en diferents registres, no exclusivament sota el referent mÃstico-espiritual (la paraula femenina relatant una pròpia experiència espiritual i de comunicació amb la divinitat) o literari (amb l’ampli ventall del que Montserrat Cabré anomena "gèneres conventuals" que integra la poesia, els actes sagramentals o el teatre, els llibres de memòries i les cròniques, els llibres de receptes, etc. 20 ) L’espai comunitari del monestir i del convent va acollir i propiciar també d’altres prà ctiques d’escriptura femenina més pròximes a la quotidianitat i a l’estar en relació, vivint en una comunitat, i, en el cas, de l’abadessa o priora, governant. Una escriptura que, seguint les paraules de Diana Sartori per descriure l’escriptura de ... |
14. Obra 1 - Agnès de Peranda. Ordinaciones et constituciones quas venerab... |
... de la paraula i l’escriptura es desenvolupà en diferents registres, no exclusivament sota el referent mÃstico-espiritual (la paraula femenina relatant una pròpia experiència espiritual i de comunicació amb la divinitat) o literari (amb l’ampli ventall del que Montserrat Cabré anomena "gèneres conventuals" que integra la poesia, els actes sagramentals o el teatre, els llibres de memòries i les cròniques, els llibres de receptes, etc. 20 ) L’espai comunitari del monestir i del convent va acollir i propiciar també d’altres prà ctiques d’escriptura femenina més pròximes a la quotidianitat i a l’estar en relació, vivint en una comunitat, i, en el cas, de l’abadessa o priora, governant. Una escriptura que, seguint les paraules de Diana Sartori per descriure l’escriptura de ... |
15. Obra 1 - Agnès de Peranda. Ordinacions i constitucions de l’abad... |
... de la paraula i l’escriptura es desenvolupà en diferents registres, no exclusivament sota el referent mÃstico-espiritual (la paraula femenina relatant una pròpia experiència espiritual i de comunicació amb la divinitat) o literari (amb l’ampli ventall del que Montserrat Cabré anomena "gèneres conventuals" que integra la poesia, els actes sagramentals o el teatre, els llibres de memòries i les cròniques, els llibres de receptes, etc. 20 ) L’espai comunitari del monestir i del convent va acollir i propiciar també d’altres prà ctiques d’escriptura femenina més pròximes a la quotidianitat i a l’estar en relació, vivint en una comunitat, i, en el cas, de l’abadessa o priora, governant. Una escriptura que, seguint les paraules de Diana Sartori per descriure l’escriptura de ... |
16. Moments històrics de les dones a Catalunya. |
... llengua materna i escriptura Duoda, mare, escriptora, teòloga i comtessa del segle IX: El Manual pel seu fill. Mª Elisa Varela Rodríguez. La llengua materna. María-Milagros Rivera Garretas. Les Trovadores. María-Milagros Rivera Garretas. L'escriptura femenina als monestirs de la Catalunya medieval: les ordinacions d'Agnès de Peranda (1260). Núria Jornet Benito. L’escriptura femenina: Ramoneta Oller. María-Milagros Rivera Garretas. L’escriptura femenina: cartes de la Baixa Edat Mitjana. Teresa Vinyoles Vidal. L'educació de les dones: aprendre a llegir i escriure a la Baixa Edat Mitjana. Mª Elisa Varela Rodríguez. Biblioteques de dones: la biblioteca de la Reina Maria de Castella. Núria Jornet... |
17. - Agnès de Peranda. Ordinacions i constitucions de l’abadessa de... |
... de la paraula i l’escriptura es desenvolupà en diferents registres, no exclusivament sota el referent mÃstico-espiritual (la paraula femenina relatant una pròpia experiència espiritual i de comunicació amb la divinitat) o literari (amb l’ampli ventall del que Montserrat Cabré anomena "gèneres conventuals" que integra la poesia, els actes sagramentals o el teatre, els llibres de memòries i les cròniques, els llibres de receptes, etc. 20 ) L’espai comunitari del monestir i del convent va acollir i propiciar també d’altres prà ctiques d’escriptura femenina més pròximes a la quotidianitat i a l’estar en relació, vivint en una comunitat, i, en el cas, de l’abadessa o priora, governant. Una escriptura que, seguint les paraules de Diana Sartori per descriure l’escriptura de ... |
18. - Agnès de Peranda. Ordenanzas y constituciones de la abadesa del mona... |
... de la paraula i l’escriptura es desenvolupà en diferents registres, no exclusivament sota el referent mÃstico-espiritual (la paraula femenina relatant una pròpia experiència espiritual i de comunicació amb la divinitat) o literari (amb l’ampli ventall del que Montserrat Cabré anomena "gèneres conventuals" que integra la poesia, els actes sagramentals o el teatre, els llibres de memòries i les cròniques, els llibres de receptes, etc. 20 ) L’espai comunitari del monestir i del convent va acollir i propiciar també d’altres prà ctiques d’escriptura femenina més pròximes a la quotidianitat i a l’estar en relació, vivint en una comunitat, i, en el cas, de l’abadessa o priora, governant. Una escriptura que, seguint les paraules de Diana Sartori per descriure l’escriptura de ... |
19. Seccion 6 - Leonor López de Córdoba. Introducción y edici... |
http://www.ub.edu/duoda/bvid/text.php?doc=Duoda:text:2011.02.0001:Sección =6:
... Por ende, sepan quantos esta escriptura vieren cómo yo doña Leonor López de Córdoua, fija de mi señor el maestre don MartÃn López de Córdoua e doña Sancha Carrillo, a quien dé Dios gloria e paraÃso, juro por esta significanza de + en que yo adoro, cómo todo esto que aquà es escripto es verdad que lo vi y passó por mÃ. Y escrÃuolo a honrra y alabanza de mi señor Jesuchristo e de la Virgen Santa MarÃa , su madre que lo parió, por que todas las criaturas que estubieren en tribulazión sean ziertas que yo espero en su misericordia que, si se encomiendan de corazón a la Virgen Santa MarÃa , que Ella las consolará y acorrerá 2 como consoló a mÃ; y por que quien lo oiere sepan la relazión de... |
20. Seccion 5 - Leonor López de Córdoba. Introducción y edici... |
http://www.ub.edu/duoda/bvid/text.php?doc=Duoda:text:2011.02.0001:Sección =5:
... Por ende, sepan quantos esta escriptura vieren cómo yo doña Leonor López de Córdoua, fija de mi señor el maestre don MartÃn López de Córdoua e doña Sancha Carrillo, a quien dé Dios gloria e paraÃso, juro por esta significanza de + en que yo adoro, cómo todo esto que aquà es escripto es verdad que lo vi y passó por mÃ. Y escrÃuolo a honrra y alabanza de mi señor Jesuchristo e de la Virgen Santa MarÃa , su madre que lo parió, por que todas las criaturas que estubieren en tribulazión sean ziertas que yo espero en su misericordia que, si se encomiendan de corazón a la Virgen Santa MarÃa , que Ella las consolará y acorrerá 2 como consoló a mÃ; y por que quien lo oiere sepan la relazión de... |