Biblioteca Virtual de Investigación Duoda

... i la Declaració dels drets de l'Home pateixen una manca de termes relatius als drets específics que permetin jutjar delictes com aquests. Així, la violació es defineix com a crim i no com a violació, la qual cosa no protegeix pas la dona com a dona i deixa el simple ciutadà en la ignorància del delicte que comet quan viola. La mateixa cosa ocorre amb la lliure elecció de la maternitat definida, en el millor dels casos, com un permís per avortar sense conseqüències penals: una formulació com aquesta de la llei és inherent a un poder patriarcal que s'atorga el dret de legislar sobre el cos de la dona, fins i tot quan és major d'edat. A les dones els manquen també drets relatius a la tutela de les criatures, sobretot en el cas de matrimonis mixtos, drets relatius a una cultura apropiada a la seva identitat (drets, per exemple, que impedeixin les mutilacions sexuals), drets relatius a la seva representació corporal o simbòlica en els llocs públics, etc....

... Roger anota també aquest dret, descrivint-lo en aquests termes: “l’abadessa no té obligació de rebre monges si el Papa no ho mana”. Llibre dels càrrechs i oficis del present monestir de Santa Clara (1598) , Manuals, núm. 743, fol. 2. 14 A les Constitucions generals del pare Juan Merino (1639), vàlides per a tota la família femenina franciscana, l’elecció d’abadessa és resultat d’una votació secreta de totes les monges amb més de sis anys de professió; el ministre provincial presideix l’elecció, té vot i dret d’’arbitri i imposició d’una candidata si hi haguera divergències entre les religioses. Cf. J. Merino (O.F.M.), Constituciones generales para todas las religiosas sujetas a la obediencia franciscana en esta familia cismontana. De nuevo recopiladas de las antiguas y añadidas con acuerdo del Capitulo general celebrado...

... Roger anota també aquest dret, descrivint-lo en aquests termes: “l’abadessa no té obligació de rebre monges si el Papa no ho mana”. Llibre dels càrrechs i oficis del present monestir de Santa Clara (1598) , Manuals, núm. 743, fol. 2. 14 A les Constitucions generals del pare Juan Merino (1639), vàlides per a tota la família femenina franciscana, l’elecció d’abadessa és resultat d’una votació secreta de totes les monges amb més de sis anys de professió; el ministre provincial presideix l’elecció, té vot i dret d’’arbitri i imposició d’una candidata si hi haguera divergències entre les religioses. Cf. J. Merino (O.F.M.), Constituciones generales para todas las religiosas sujetas a la obediencia franciscana en esta familia cismontana. De nuevo recopiladas de las antiguas y añadidas con acuerdo del Capitulo general celebrado...

... Roger anota també aquest dret, descrivint-lo en aquests termes: “l’abadessa no té obligació de rebre monges si el Papa no ho mana”. Llibre dels càrrechs i oficis del present monestir de Santa Clara (1598) , Manuals, núm. 743, fol. 2. 14 A les Constitucions generals del pare Juan Merino (1639), vàlides per a tota la família femenina franciscana, l’elecció d’abadessa és resultat d’una votació secreta de totes les monges amb més de sis anys de professió; el ministre provincial presideix l’elecció, té vot i dret d’’arbitri i imposició d’una candidata si hi haguera divergències entre les religioses. Cf. J. Merino (O.F.M.), Constituciones generales para todas las religiosas sujetas a la obediencia franciscana en esta familia cismontana. De nuevo recopiladas de las antiguas y añadidas con acuerdo del Capitulo general celebrado...

... Roger anota també aquest dret, descrivint-lo en aquests termes: “l’abadessa no té obligació de rebre monges si el Papa no ho mana”. Llibre dels càrrechs i oficis del present monestir de Santa Clara (1598) , Manuals, núm. 743, fol. 2. 14 A les Constitucions generals del pare Juan Merino (1639), vàlides per a tota la família femenina franciscana, l’elecció d’abadessa és resultat d’una votació secreta de totes les monges amb més de sis anys de professió; el ministre provincial presideix l’elecció, té vot i dret d’’arbitri i imposició d’una candidata si hi haguera divergències entre les religioses. Cf. J. Merino (O.F.M.), Constituciones generales para todas las religiosas sujetas a la obediencia franciscana en esta familia cismontana. De nuevo recopiladas de las antiguas y añadidas con acuerdo del Capitulo general celebrado...

... Roger anota també aquest dret, descrivint-lo en aquests termes: “l’abadessa no té obligació de rebre monges si el Papa no ho mana”. Llibre dels càrrechs i oficis del present monestir de Santa Clara (1598) , Manuals, núm. 743, fol. 2. 14 A les Constitucions generals del pare Juan Merino (1639), vàlides per a tota la família femenina franciscana, l’elecció d’abadessa és resultat d’una votació secreta de totes les monges amb més de sis anys de professió; el ministre provincial presideix l’elecció, té vot i dret d’’arbitri i imposició d’una candidata si hi haguera divergències entre les religioses. Cf. J. Merino (O.F.M.), Constituciones generales para todas las religiosas sujetas a la obediencia franciscana en esta familia cismontana. De nuevo recopiladas de las antiguas y añadidas con acuerdo del Capitulo general celebrado...

... Roger anota també aquest dret, descrivint-lo en aquests termes: “l’abadessa no té obligació de rebre monges si el Papa no ho mana”. Llibre dels càrrechs i oficis del present monestir de Santa Clara (1598) , Manuals, núm. 743, fol. 2. 14 A les Constitucions generals del pare Juan Merino (1639), vàlides per a tota la família femenina franciscana, l’elecció d’abadessa és resultat d’una votació secreta de totes les monges amb més de sis anys de professió; el ministre provincial presideix l’elecció, té vot i dret d’’arbitri i imposició d’una candidata si hi haguera divergències entre les religioses. Cf. J. Merino (O.F.M.), Constituciones generales para todas las religiosas sujetas a la obediencia franciscana en esta familia cismontana. De nuevo recopiladas de las antiguas y añadidas con acuerdo del Capitulo general celebrado...

... Roger anota també aquest dret, descrivint-lo en aquests termes: “l’abadessa no té obligació de rebre monges si el Papa no ho mana”. Llibre dels càrrechs i oficis del present monestir de Santa Clara (1598) , Manuals, núm. 743, fol. 2. 14 A les Constitucions generals del pare Juan Merino (1639), vàlides per a tota la família femenina franciscana, l’elecció d’abadessa és resultat d’una votació secreta de totes les monges amb més de sis anys de professió; el ministre provincial presideix l’elecció, té vot i dret d’’arbitri i imposició d’una candidata si hi haguera divergències entre les religioses. Cf. J. Merino (O.F.M.), Constituciones generales para todas las religiosas sujetas a la obediencia franciscana en esta familia cismontana. De nuevo recopiladas de las antiguas y añadidas con acuerdo del Capitulo general celebrado...

... Roger anota també aquest dret, descrivint-lo en aquests termes: “l’abadessa no té obligació de rebre monges si el Papa no ho mana”. Llibre dels càrrechs i oficis del present monestir de Santa Clara (1598) , Manuals, núm. 743, fol. 2. 14 A les Constitucions generals del pare Juan Merino (1639), vàlides per a tota la família femenina franciscana, l’elecció d’abadessa és resultat d’una votació secreta de totes les monges amb més de sis anys de professió; el ministre provincial presideix l’elecció, té vot i dret d’’arbitri i imposició d’una candidata si hi haguera divergències entre les religioses. Cf. J. Merino (O.F.M.), Constituciones generales para todas las religiosas sujetas a la obediencia franciscana en esta familia cismontana. De nuevo recopiladas de las antiguas y añadidas con acuerdo del Capitulo general celebrado...

... Roger anota també aquest dret, descrivint-lo en aquests termes: “l’abadessa no té obligació de rebre monges si el Papa no ho mana”. Llibre dels càrrechs i oficis del present monestir de Santa Clara (1598) , Manuals, núm. 743, fol. 2. 14 A les Constitucions generals del pare Juan Merino (1639), vàlides per a tota la família femenina franciscana, l’elecció d’abadessa és resultat d’una votació secreta de totes les monges amb més de sis anys de professió; el ministre provincial presideix l’elecció, té vot i dret d’’arbitri i imposició d’una candidata si hi haguera divergències entre les religioses. Cf. J. Merino (O.F.M.), Constituciones generales para todas las religiosas sujetas a la obediencia franciscana en esta familia cismontana. De nuevo recopiladas de las antiguas y añadidas con acuerdo del Capitulo general celebrado...

... Roger anota també aquest dret, descrivint-lo en aquests termes: “l’abadessa no té obligació de rebre monges si el Papa no ho mana”. Llibre dels càrrechs i oficis del present monestir de Santa Clara (1598) , Manuals, núm. 743, fol. 2. 14 A les Constitucions generals del pare Juan Merino (1639), vàlides per a tota la família femenina franciscana, l’elecció d’abadessa és resultat d’una votació secreta de totes les monges amb més de sis anys de professió; el ministre provincial presideix l’elecció, té vot i dret d’’arbitri i imposició d’una candidata si hi haguera divergències entre les religioses. Cf. J. Merino (O.F.M.), Constituciones generales para todas las religiosas sujetas a la obediencia franciscana en esta familia cismontana. De nuevo recopiladas de las antiguas y añadidas con acuerdo del Capitulo general celebrado...

... Roger anota també aquest dret, descrivint-lo en aquests termes: “l’abadessa no té obligació de rebre monges si el Papa no ho mana”. Llibre dels càrrechs i oficis del present monestir de Santa Clara (1598) , Manuals, núm. 743, fol. 2. 14 A les Constitucions generals del pare Juan Merino (1639), vàlides per a tota la família femenina franciscana, l’elecció d’abadessa és resultat d’una votació secreta de totes les monges amb més de sis anys de professió; el ministre provincial presideix l’elecció, té vot i dret d’’arbitri i imposició d’una candidata si hi haguera divergències entre les religioses. Cf. J. Merino (O.F.M.), Constituciones generales para todas las religiosas sujetas a la obediencia franciscana en esta familia cismontana. De nuevo recopiladas de las antiguas y añadidas con acuerdo del Capitulo general celebrado...

... Roger anota també aquest dret, descrivint-lo en aquests termes: “l’abadessa no té obligació de rebre monges si el Papa no ho mana”. Llibre dels càrrechs i oficis del present monestir de Santa Clara (1598) , Manuals, núm. 743, fol. 2. 14 A les Constitucions generals del pare Juan Merino (1639), vàlides per a tota la família femenina franciscana, l’elecció d’abadessa és resultat d’una votació secreta de totes les monges amb més de sis anys de professió; el ministre provincial presideix l’elecció, té vot i dret d’’arbitri i imposició d’una candidata si hi haguera divergències entre les religioses. Cf. J. Merino (O.F.M.), Constituciones generales para todas las religiosas sujetas a la obediencia franciscana en esta familia cismontana. De nuevo recopiladas de las antiguas y añadidas con acuerdo del Capitulo general celebrado...

... Roger anota també aquest dret, descrivint-lo en aquests termes: “l’abadessa no té obligació de rebre monges si el Papa no ho mana”. Llibre dels càrrechs i oficis del present monestir de Santa Clara (1598) , Manuals, núm. 743, fol. 2. 14 A les Constitucions generals del pare Juan Merino (1639), vàlides per a tota la família femenina franciscana, l’elecció d’abadessa és resultat d’una votació secreta de totes les monges amb més de sis anys de professió; el ministre provincial presideix l’elecció, té vot i dret d’’arbitri i imposició d’una candidata si hi haguera divergències entre les religioses. Cf. J. Merino (O.F.M.), Constituciones generales para todas las religiosas sujetas a la obediencia franciscana en esta familia cismontana. De nuevo recopiladas de las antiguas y añadidas con acuerdo del Capitulo general celebrado...

... Roger anota també aquest dret, descrivint-lo en aquests termes: “l’abadessa no té obligació de rebre monges si el Papa no ho mana”. Llibre dels càrrechs i oficis del present monestir de Santa Clara (1598) , Manuals, núm. 743, fol. 2. 14 A les Constitucions generals del pare Juan Merino (1639), vàlides per a tota la família femenina franciscana, l’elecció d’abadessa és resultat d’una votació secreta de totes les monges amb més de sis anys de professió; el ministre provincial presideix l’elecció, té vot i dret d’’arbitri i imposició d’una candidata si hi haguera divergències entre les religioses. Cf. J. Merino (O.F.M.), Constituciones generales para todas las religiosas sujetas a la obediencia franciscana en esta familia cismontana. De nuevo recopiladas de las antiguas y añadidas con acuerdo del Capitulo general celebrado...

... Roger anota també aquest dret, descrivint-lo en aquests termes: “l’abadessa no té obligació de rebre monges si el Papa no ho mana”. Llibre dels càrrechs i oficis del present monestir de Santa Clara (1598) , Manuals, núm. 743, fol. 2. 14 A les Constitucions generals del pare Juan Merino (1639), vàlides per a tota la família femenina franciscana, l’elecció d’abadessa és resultat d’una votació secreta de totes les monges amb més de sis anys de professió; el ministre provincial presideix l’elecció, té vot i dret d’’arbitri i imposició d’una candidata si hi haguera divergències entre les religioses. Cf. J. Merino (O.F.M.), Constituciones generales para todas las religiosas sujetas a la obediencia franciscana en esta familia cismontana. De nuevo recopiladas de las antiguas y añadidas con acuerdo del Capitulo general celebrado...

... Roger anota també aquest dret, descrivint-lo en aquests termes: “l’abadessa no té obligació de rebre monges si el Papa no ho mana”. Llibre dels càrrechs i oficis del present monestir de Santa Clara (1598) , Manuals, núm. 743, fol. 2. 14 A les Constitucions generals del pare Juan Merino (1639), vàlides per a tota la família femenina franciscana, l’elecció d’abadessa és resultat d’una votació secreta de totes les monges amb més de sis anys de professió; el ministre provincial presideix l’elecció, té vot i dret d’’arbitri i imposició d’una candidata si hi haguera divergències entre les religioses. Cf. J. Merino (O.F.M.), Constituciones generales para todas las religiosas sujetas a la obediencia franciscana en esta familia cismontana. De nuevo recopiladas de las antiguas y añadidas con acuerdo del Capitulo general celebrado...

... no és una qüestió de drets, Illacrua 106 (febrero 2003) 35-37. 2 La noticia completa en la página de la Librería de mujeres de Milán: http://www.libreriadelledonne.it 3 Sobre esto, véase VV. AA., De dos en dos. Las prácticas de creación y recreación de la vida y la convivencia humana , Madrid, horas y HORAS, 2000. En la Biblioteca Virtual de Investigación Duoda desde el 11 de abril de 2012. Última modificación en la BViD: 19-09-2015 Esta obra tiene licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 España (CC BY-NC-SA 3.0) . Una versión imprimible de este texto está disponible para su descarga. Reconocimiento de autoría, edición y fuente es necesaria para su uso, reutilización o difusión. [mostrar]...

... no és una qüestió de drets, Illacrua 106 (febrero 2003) 35-37. 2 La noticia completa en la página de la Librería de mujeres de Milán: http://www.libreriadelledonne.it 3 Sobre esto, véase VV. AA., De dos en dos. Las prácticas de creación y recreación de la vida y la convivencia humana , Madrid, horas y HORAS, 2000. En la Biblioteca Virtual de Investigación Duoda desde el 11 de abril de 2012. Última modificación en la BViD: 19-09-2015 Esta obra tiene licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 España (CC BY-NC-SA 3.0) . Una versión imprimible de este texto está disponible para su descarga. Reconocimiento de autoría, edición y fuente es necesaria para su uso, reutilización o difusión. [mostrar]...

... Ruiz Viedma. Dones en el dret medieval: Ermessenda de Carcassona i Almodis de la Marca. (Catalán) Beatriz de Nazaret. Blanca Garí de Aguilera. Introducción y edición crítica. Siete modos de amor. Los siete modos de Amor no son una propiamente una escalera, ni un itinerario lineal que despliega las etapas de una vida. Y, sin embargo son un itinerario, hay en ellos una jerarquía, pues "los diferentes estados y grados de la experiencia del Amor quieren ser significados como divergentes y diversos estados y experiencias del alma y del corazón" pero al mismo tiempo: "psicológicamente podría ser perfectamente que los diferentes grados no tengan lugar sucesivamente sino mezclados sin distinción: un calidoscopio de la experiencia de Amor". [...] La Vita Beatricis hizo que la priora de Nazaret no cayera en el olvido, pero en cambio, canceló...