Buscar autora/obra

Herramientas de búsqueda

¿La primera vez que entras? Accede a un breve tutorial.


Resultados en la Biblioteca

La búsqueda familiars retornó 43 resultados.

Mostrando 1 - 20 de 43 resultados (0.04 segundos)

1 2 3
1. - Lourdes Albi Fernández. Carme Vidal Estruel. María José Clement López. Sara Alcina Zayas. Renzo Imbeni. Josep Sanahuja. Juan Cantonero Falero. Carlos Requena Amadas. Eustaquio Ma

... religiosos, proyectos familiares , cálculos económicos, relaciones de poder y a veces de coerción. No se puede decir que todo esto haya desaparecido completamente, pero ciertamente hoy ( gracias a los cambios culturales, a las conquistas sociales de las mujeres y a una mayor autonomía económica y social) los vínculos entre hombres y mujeres, incluyendo los familiares , se fundan, en una medida mucho más relevante, en la capacidad de comunicación y comprensión recíproca, en las relaciones de intimidad , en la confianza y en el respeto, en la disponibilidad para el diálogo y en la adecuación recíproca, en el entendimiento emocional. En otras palabras, la relación de pareja no se da de una vez por todas, sino que es fruto de un diálogo y de una contratación, de un entendimiento y de una confianza que es constantemente reafirmada. Pero volviendo a la cuestión de la violencia. En este momento la novedad es que al lado de una violencia...

 
2. Seccion 2 - Agnès de Peranda. Introducción y edición crítica. Ordenanzas atribuidas a Agnès de Peranda sobre los capellanes y sacerdotes beneficiados de la iglesia del monast

... Clara de Janua o de Porta, familiars de Clara d’Assís , haurien estat enviades a fundar a la Península, després d'arribar de manera miraculosa a la platja de Barcelona en una barqueta sense rems ni veles. La llegenda ens aporta les dades de parentiu entre ambdues dones i entre elles i la mateixa Clara d’Assís : Agnès seria neboda de la santa italiana, i Clara , molt més jove, neboda d’ Agnès . Posteriorment els caputxins de Sarrià , els impulsors més directes del procés de canonització d’ Agnès a la dècada del 1910 , concretarien aquesta filiació en afirmar que Agnès era filla de Peranda o Penenda, germana de Santa Clara , i de Martí Corano . ...

 
3. Seccion 3 - Agnès de Peranda. Introducción y edición crítica. Ordenanzas atribuidas a Agnès de Peranda sobre los capellanes y sacerdotes beneficiados de la iglesia del monast

... Clara de Janua o de Porta, familiars de Clara d’Assís , haurien estat enviades a fundar a la Península, després d'arribar de manera miraculosa a la platja de Barcelona en una barqueta sense rems ni veles. La llegenda ens aporta les dades de parentiu entre ambdues dones i entre elles i la mateixa Clara d’Assís : Agnès seria neboda de la santa italiana, i Clara , molt més jove, neboda d’ Agnès . Posteriorment els caputxins de Sarrià , els impulsors més directes del procés de canonització d’ Agnès a la dècada del 1910 , concretarien aquesta filiació en afirmar que Agnès era filla de Peranda o Penenda, germana de Santa Clara , i de Martí Corano . ...

 
4. Seccion 4 - Agnès de Peranda. Introducción y edición crítica. Ordenanzas atribuidas a Agnès de Peranda sobre los capellanes y sacerdotes beneficiados de la iglesia del monast

... Clara de Janua o de Porta, familiars de Clara d’Assís , haurien estat enviades a fundar a la Península, després d'arribar de manera miraculosa a la platja de Barcelona en una barqueta sense rems ni veles. La llegenda ens aporta les dades de parentiu entre ambdues dones i entre elles i la mateixa Clara d’Assís : Agnès seria neboda de la santa italiana, i Clara , molt més jove, neboda d’ Agnès . Posteriorment els caputxins de Sarrià , els impulsors més directes del procés de canonització d’ Agnès a la dècada del 1910 , concretarien aquesta filiació en afirmar que Agnès era filla de Peranda o Penenda, germana de Santa Clara , i de Martí Corano . ...

 
5. Seccion 5 - Agnès de Peranda. Introducción y edición crítica. Ordenanzas atribuidas a Agnès de Peranda sobre los capellanes y sacerdotes beneficiados de la iglesia del monast

... Clara de Janua o de Porta, familiars de Clara d’Assís , haurien estat enviades a fundar a la Península, després d'arribar de manera miraculosa a la platja de Barcelona en una barqueta sense rems ni veles. La llegenda ens aporta les dades de parentiu entre ambdues dones i entre elles i la mateixa Clara d’Assís : Agnès seria neboda de la santa italiana, i Clara , molt més jove, neboda d’ Agnès . Posteriorment els caputxins de Sarrià , els impulsors més directes del procés de canonització d’ Agnès a la dècada del 1910 , concretarien aquesta filiació en afirmar que Agnès era filla de Peranda o Penenda, germana de Santa Clara , i de Martí Corano . ...

 
6. Seccion 1 - Agnès de Peranda. Introducción y edición crítica. Ordenanzas atribuidas a Agnès de Peranda sobre los capellanes y sacerdotes beneficiados de la iglesia del monast

... Clara de Janua o de Porta, familiars de Clara d’Assís , haurien estat enviades a fundar a la Península, després d'arribar de manera miraculosa a la platja de Barcelona en una barqueta sense rems ni veles. La llegenda ens aporta les dades de parentiu entre ambdues dones i entre elles i la mateixa Clara d’Assís : Agnès seria neboda de la santa italiana, i Clara , molt més jove, neboda d’ Agnès . Posteriorment els caputxins de Sarrià , els impulsors més directes del procés de canonització d’ Agnès a la dècada del 1910 , concretarien aquesta filiació en afirmar que Agnès era filla de Peranda o Penenda, germana de Santa Clara , i de Martí Corano . ...

 
7. Seccion 2 - Agnès de Peranda. Ordinacions i constitucions de l’abadessa del monestir de Sant Antoni de Barcelona, de l’orde de Santa Clara, de l’any 1260, sobre la celebraci

... Clara de Janua o de Porta, familiars de Clara d’Assís , haurien estat enviades a fundar a la Península, després d'arribar de manera miraculosa a la platja de Barcelona en una barqueta sense rems ni veles. La llegenda ens aporta les dades de parentiu entre ambdues dones i entre elles i la mateixa Clara d’Assís : Agnès seria neboda de la santa italiana, i Clara , molt més jove, neboda d’ Agnès . Posteriorment els caputxins de Sarrià , els impulsors més directes del procés de canonització d’ Agnès a la dècada del 1910 , concretarien aquesta filiació en afirmar que Agnès era filla de Peranda o Penenda, germana de Santa Clara , i de Martí Corano . ...

 
8. Seccion 1 - Agnès de Peranda. Ordinacions i constitucions de l’abadessa del monestir de Sant Antoni de Barcelona, de l’orde de Santa Clara, de l’any 1260, sobre la celebraci

... Clara de Janua o de Porta, familiars de Clara d’Assís , haurien estat enviades a fundar a la Península, després d'arribar de manera miraculosa a la platja de Barcelona en una barqueta sense rems ni veles. La llegenda ens aporta les dades de parentiu entre ambdues dones i entre elles i la mateixa Clara d’Assís : Agnès seria neboda de la santa italiana, i Clara , molt més jove, neboda d’ Agnès . Posteriorment els caputxins de Sarrià , els impulsors més directes del procés de canonització d’ Agnès a la dècada del 1910 , concretarien aquesta filiació en afirmar que Agnès era filla de Peranda o Penenda, germana de Santa Clara , i de Martí Corano . ...

 
9. Seccion 4 - Agnès de Peranda. Ordinacions i constitucions de l’abadessa del monestir de Sant Antoni de Barcelona, de l’orde de Santa Clara, de l’any 1260, sobre la celebraci

... Clara de Janua o de Porta, familiars de Clara d’Assís , haurien estat enviades a fundar a la Península, després d'arribar de manera miraculosa a la platja de Barcelona en una barqueta sense rems ni veles. La llegenda ens aporta les dades de parentiu entre ambdues dones i entre elles i la mateixa Clara d’Assís : Agnès seria neboda de la santa italiana, i Clara , molt més jove, neboda d’ Agnès . Posteriorment els caputxins de Sarrià , els impulsors més directes del procés de canonització d’ Agnès a la dècada del 1910 , concretarien aquesta filiació en afirmar que Agnès era filla de Peranda o Penenda, germana de Santa Clara , i de Martí Corano . ...

 
10. Seccion 5 - Agnès de Peranda. Ordinacions i constitucions de l’abadessa del monestir de Sant Antoni de Barcelona, de l’orde de Santa Clara, de l’any 1260, sobre la celebraci

... Clara de Janua o de Porta, familiars de Clara d’Assís , haurien estat enviades a fundar a la Península, després d'arribar de manera miraculosa a la platja de Barcelona en una barqueta sense rems ni veles. La llegenda ens aporta les dades de parentiu entre ambdues dones i entre elles i la mateixa Clara d’Assís : Agnès seria neboda de la santa italiana, i Clara , molt més jove, neboda d’ Agnès . Posteriorment els caputxins de Sarrià , els impulsors més directes del procés de canonització d’ Agnès a la dècada del 1910 , concretarien aquesta filiació en afirmar que Agnès era filla de Peranda o Penenda, germana de Santa Clara , i de Martí Corano . ...

 
11. Seccion 3 - Agnès de Peranda. Ordinacions i constitucions de l’abadessa del monestir de Sant Antoni de Barcelona, de l’orde de Santa Clara, de l’any 1260, sobre la celebraci

... Clara de Janua o de Porta, familiars de Clara d’Assís , haurien estat enviades a fundar a la Península, després d'arribar de manera miraculosa a la platja de Barcelona en una barqueta sense rems ni veles. La llegenda ens aporta les dades de parentiu entre ambdues dones i entre elles i la mateixa Clara d’Assís : Agnès seria neboda de la santa italiana, i Clara , molt més jove, neboda d’ Agnès . Posteriorment els caputxins de Sarrià , els impulsors més directes del procés de canonització d’ Agnès a la dècada del 1910 , concretarien aquesta filiació en afirmar que Agnès era filla de Peranda o Penenda, germana de Santa Clara , i de Martí Corano . ...

 
12. - Laura Minguzzi. Luciana Tavernini. Marina Santini. La pratica della storia vivente. Prologo per María-Milagros Rivera Garretas.

... el muro de los afectos familiares y seguí andando. Me dije: se hace camino al andar. Mediante el filtro de la práctica de la relación que vuelve fiable mi relato, los años sesenta pueden ser ahora leídos de otra manera. No se trata de historia personal, porque afecta a hechos, personas y procesos en un contexto concreto. Como ha escrito María-Milagros Rivera , historiadora española con la que estamos en relación estrecha y a la que reconocemos autoridad , los años sesenta en Italia , después de mi relato, tienen una nueva clave interpretativa. Recuerdo que durante un debate público de 2006 en la Librería de mujeres de Milán sobre el libro de Marirì , una lectora dijo que la historia de su abuela contada por ella era importante porque ofrecía un cuadro emblemático de una clase social, la clase burguesa , y no era solo una historia personal porque desvelaba una realidad de mentiras, de encubrimientos y de compromisos típica de un...

 
13. - Laura Minguzzi. Luciana Tavernini. Marina Santini. La práctica de la historia viviente. Con un prólogo de María-Milagros Rivera Garretas.

... el muro de los afectos familiares y seguí andando. Me dije: se hace camino al andar. Mediante el filtro de la práctica de la relación que vuelve fiable mi relato, los años sesenta pueden ser ahora leídos de otra manera. No se trata de historia personal, porque afecta a hechos, personas y procesos en un contexto concreto. Como ha escrito María-Milagros Rivera , historiadora española con la que estamos en relación estrecha y a la que reconocemos autoridad , los años sesenta en Italia , después de mi relato, tienen una nueva clave interpretativa. Recuerdo que durante un debate público de 2006 en la Librería de mujeres de Milán sobre el libro de Marirì , una lectora dijo que la historia de su abuela contada por ella era importante porque ofrecía un cuadro emblemático de una clase social, la clase burguesa , y no era solo una historia personal porque desvelaba una realidad de mentiras, de encubrimientos y de compromisos típica de un...

 
14. Obra 1 - Agnès de Peranda. Ordenanzas y constituciones de la abadesa del monasterio de Sant Antoni de Barcelona, de la orden de Santa Clara, del año 1260, sobre la celebración de los o

... Clara de Janua o de Porta, familiars de Clara d’Assís , haurien estat enviades a fundar a la Península, després d'arribar de manera miraculosa a la platja de Barcelona en una barqueta sense rems ni veles. La llegenda ens aporta les dades de parentiu entre ambdues dones i entre elles i la mateixa Clara d’Assís : Agnès seria neboda de la santa italiana, i Clara , molt més jove, neboda d’ Agnès . Posteriorment els caputxins de Sarrià , els impulsors més directes del procés de canonització d’ Agnès a la dècada del 1910 , concretarien aquesta filiació en afirmar que Agnès era filla de Peranda o Penenda, germana de Santa Clara , i de Martí Corano . ...

 
15. - Agnès de Peranda. Ordinacions i constitucions de l’abadessa del monestir de Sant Antoni de Barcelona, de l’orde de Santa Clara, de l’any 1260, sobre la celebració dels o

... Clara de Janua o de Porta, familiars de Clara d’Assís , haurien estat enviades a fundar a la Península, després d'arribar de manera miraculosa a la platja de Barcelona en una barqueta sense rems ni veles. La llegenda ens aporta les dades de parentiu entre ambdues dones i entre elles i la mateixa Clara d’Assís : Agnès seria neboda de la santa italiana, i Clara , molt més jove, neboda d’ Agnès . Posteriorment els caputxins de Sarrià , els impulsors més directes del procés de canonització d’ Agnès a la dècada del 1910 , concretarien aquesta filiació en afirmar que Agnès era filla de Peranda o Penenda, germana de Santa Clara , i de Martí Corano . ...

 
16. Obra 1 - Agnès de Peranda. Ordinaciones et constituciones quas venerabilis domina abbatissa monasterii Sancti Anthonii Barchinone ordinis Sancte Clare fecit anno Domini millesimo CC sexagesimo s

... Clara de Janua o de Porta, familiars de Clara d’Assís , haurien estat enviades a fundar a la Península, després d'arribar de manera miraculosa a la platja de Barcelona en una barqueta sense rems ni veles. La llegenda ens aporta les dades de parentiu entre ambdues dones i entre elles i la mateixa Clara d’Assís : Agnès seria neboda de la santa italiana, i Clara , molt més jove, neboda d’ Agnès . Posteriorment els caputxins de Sarrià , els impulsors més directes del procés de canonització d’ Agnès a la dècada del 1910 , concretarien aquesta filiació en afirmar que Agnès era filla de Peranda o Penenda, germana de Santa Clara , i de Martí Corano . ...

 
17. Obra 1 - Agnès de Peranda. Ordinacions i constitucions de l’abadessa del monestir de Sant Antoni de Barcelona, de l’orde de Santa Clara, de l’any 1260, sobre la celebració

... Clara de Janua o de Porta, familiars de Clara d’Assís , haurien estat enviades a fundar a la Península, després d'arribar de manera miraculosa a la platja de Barcelona en una barqueta sense rems ni veles. La llegenda ens aporta les dades de parentiu entre ambdues dones i entre elles i la mateixa Clara d’Assís : Agnès seria neboda de la santa italiana, i Clara , molt més jove, neboda d’ Agnès . Posteriorment els caputxins de Sarrià , els impulsors més directes del procés de canonització d’ Agnès a la dècada del 1910 , concretarien aquesta filiació en afirmar que Agnès era filla de Peranda o Penenda, germana de Santa Clara , i de Martí Corano . ...

 
18. - Agnès de Peranda. Ordenanzas y constituciones de la abadesa del monasterio de Sant Antoni de Barcelona, de la orden de Santa Clara, del año 1260, sobre la celebración de los oficios

... Clara de Janua o de Porta, familiars de Clara d’Assís , haurien estat enviades a fundar a la Península, després d'arribar de manera miraculosa a la platja de Barcelona en una barqueta sense rems ni veles. La llegenda ens aporta les dades de parentiu entre ambdues dones i entre elles i la mateixa Clara d’Assís : Agnès seria neboda de la santa italiana, i Clara , molt més jove, neboda d’ Agnès . Posteriorment els caputxins de Sarrià , els impulsors més directes del procés de canonització d’ Agnès a la dècada del 1910 , concretarien aquesta filiació en afirmar que Agnès era filla de Peranda o Penenda, germana de Santa Clara , i de Martí Corano . ...

 
19. - Agnès de Peranda. Ordinaciones et constituciones quas venerabilis domina abbatissa monasterii Sancti Anthonii Barchinone ordinis Sancte Clare fecit anno Domini millesimo CC sexagesimo super ce

... Clara de Janua o de Porta, familiars de Clara d’Assís , haurien estat enviades a fundar a la Península, després d'arribar de manera miraculosa a la platja de Barcelona en una barqueta sense rems ni veles. La llegenda ens aporta les dades de parentiu entre ambdues dones i entre elles i la mateixa Clara d’Assís : Agnès seria neboda de la santa italiana, i Clara , molt més jove, neboda d’ Agnès . Posteriorment els caputxins de Sarrià , els impulsors més directes del procés de canonització d’ Agnès a la dècada del 1910 , concretarien aquesta filiació en afirmar que Agnès era filla de Peranda o Penenda, germana de Santa Clara , i de Martí Corano . ...

 
20. Seccion 6 - Leonor López de Córdoba. Introducción y edición crítica. Vida y tragedias de Leonor López de Córdoba. Memorias. Dictadas en Córdoba entre 1401 y 14

... de las dificultades familiares , económicas y políticas vividas por Leonor a raíz del cambio de dinastía en Castilla . Leonor López de Córdoba tuvo, en los años que siguieron, una hija (Leonor de Hinestrosa) y tres hijos ( Juan Fernández de Hinestrosa -el primogénito, nacido en 1387/88-, 36 Martín López de Hinestrosa y Gutierre de Hinestrosa), y rehízo su fortuna. Su marido, sin embargo, desaparece del relato de las Memorias . Comenzó, en cambio, una estrecha relación con la Virgen , que le inspira y le ayuda en sus asuntos económicos y familiares . En las cuatro páginas que quedan de relato, la Virgen aparecerá cinco veces colaborando en los negocios de la protagonista: la Virgen le envía mensajes a través del sueño ; 37 la Virgen liquida obstáculos; la Virgen facilita la difícil relación con su tía y primas; la Virgen le da casa ; la Virgen ...

 
1 2 3


[ocultar] Redefine la búsqueda
Número de resultados por página:

[ocultar] Todas las obras encontradas (20)

Puede acceder desde aquí a los textos que contienen el término de búsqueda. También puede volver a hacer la búsqueda en toda la biblioteca.

Obra Resultados
- Lourdes Albi Fernández. Carme Vidal Estruel. María José Clement López. Sara Alcina Zayas. Renzo Imbeni. Josep Sanahuja. Juan Cantonero Falero. Carlos Requena Amadas. Eustaquio Ma 1
Seccion 2 - Agnès de Peranda. Introducción y edición crítica. Ordenanzas atribuidas a Agnès de Peranda sobre los capellanes y sacerdotes beneficiados de la iglesia del monast 1
Seccion 3 - Agnès de Peranda. Introducción y edición crítica. Ordenanzas atribuidas a Agnès de Peranda sobre los capellanes y sacerdotes beneficiados de la iglesia del monast 1
Seccion 4 - Agnès de Peranda. Introducción y edición crítica. Ordenanzas atribuidas a Agnès de Peranda sobre los capellanes y sacerdotes beneficiados de la iglesia del monast 1
Seccion 5 - Agnès de Peranda. Introducción y edición crítica. Ordenanzas atribuidas a Agnès de Peranda sobre los capellanes y sacerdotes beneficiados de la iglesia del monast 1
Seccion 1 - Agnès de Peranda. Introducción y edición crítica. Ordenanzas atribuidas a Agnès de Peranda sobre los capellanes y sacerdotes beneficiados de la iglesia del monast 1
Seccion 2 - Agnès de Peranda. Ordinacions i constitucions de l’abadessa del monestir de Sant Antoni de Barcelona, de l’orde de Santa Clara, de l’any 1260, sobre la celebraci 1
Seccion 1 - Agnès de Peranda. Ordinacions i constitucions de l’abadessa del monestir de Sant Antoni de Barcelona, de l’orde de Santa Clara, de l’any 1260, sobre la celebraci 1
Seccion 4 - Agnès de Peranda. Ordinacions i constitucions de l’abadessa del monestir de Sant Antoni de Barcelona, de l’orde de Santa Clara, de l’any 1260, sobre la celebraci 1
Seccion 5 - Agnès de Peranda. Ordinacions i constitucions de l’abadessa del monestir de Sant Antoni de Barcelona, de l’orde de Santa Clara, de l’any 1260, sobre la celebraci 1
Seccion 3 - Agnès de Peranda. Ordinacions i constitucions de l’abadessa del monestir de Sant Antoni de Barcelona, de l’orde de Santa Clara, de l’any 1260, sobre la celebraci 1
- Laura Minguzzi. Luciana Tavernini. Marina Santini. La pratica della storia vivente. Prologo per María-Milagros Rivera Garretas. 1
- Laura Minguzzi. Luciana Tavernini. Marina Santini. La práctica de la historia viviente. Con un prólogo de María-Milagros Rivera Garretas. 1
Obra 1 - Agnès de Peranda. Ordenanzas y constituciones de la abadesa del monasterio de Sant Antoni de Barcelona, de la orden de Santa Clara, del año 1260, sobre la celebración de los o 1
- Agnès de Peranda. Ordinacions i constitucions de l’abadessa del monestir de Sant Antoni de Barcelona, de l’orde de Santa Clara, de l’any 1260, sobre la celebració dels o 1
Obra 1 - Agnès de Peranda. Ordinaciones et constituciones quas venerabilis domina abbatissa monasterii Sancti Anthonii Barchinone ordinis Sancte Clare fecit anno Domini millesimo CC sexagesimo s 1
Obra 1 - Agnès de Peranda. Ordinacions i constitucions de l’abadessa del monestir de Sant Antoni de Barcelona, de l’orde de Santa Clara, de l’any 1260, sobre la celebració 1
- Agnès de Peranda. Ordenanzas y constituciones de la abadesa del monasterio de Sant Antoni de Barcelona, de la orden de Santa Clara, del año 1260, sobre la celebración de los oficios 1
- Agnès de Peranda. Ordinaciones et constituciones quas venerabilis domina abbatissa monasterii Sancti Anthonii Barchinone ordinis Sancte Clare fecit anno Domini millesimo CC sexagesimo super ce 1
Seccion 6 - Leonor López de Córdoba. Introducción y edición crítica. Vida y tragedias de Leonor López de Córdoba. Memorias. Dictadas en Córdoba entre 1401 y 14 1