Buscar

Mª Elisa Varela Rodríguez. Duoda, mare, escriptora, teòloga i comtessa del segle IX: El Manual pel seu fill.

Mª Elisa Varela Rodríguez.
Duoda, mare, escriptora, teòloga i comtessa del segle IX: El Manual pel seu fill.

Duoda, mare, escriptora, teòloga i comtessa del segle IX: El Manual pel seu fill, de Mª Elisa Varela Rodríguez

El segle IX —el segle en el qual va viure la comtessa Duoda— fou, a gairebé tota l'Europa fins aleshores habitada, un segle difícil i bastant violent. Els comtats del sud de la corona franca, incloent-hi els de la Marca Hispànica, eren territoris que patien els enfrontaments de la noblesa, per una banda amb la cort, per fer servir la seva influència al costat del rei, i per l’altra, amb els seus iguals, per dominar terres i habitants i per sostreure les màximes rendes possibles. Els membres masculins de la noblesa es dedicaven fonamentalment a l’ofici de les armes, tret d’aquells que seguien la carrera eclesiàstica, i/o es dedicaven al món de les lletres. Alguns d’aquests, els més excel·lents d’entre ells, varen ser cridats per Carlemany per organitzar l’Escola Palatina i l’administració de l’imperi. Encara no sabem, a hores d’ara, si l’emperador va comptar amb l’ajut i consell d’algunes dones nobles, laiques o religioses, en les reformes que va promoure.

Al segle IX va viure una dona, noble, la comtessa de Barcelona i duquessa de Septimània, Duoda. Ella és un bon exemple del valor simbòlic i material de la maternitat, i del sofriment i angoixa que pot patir una mare quan s’utilitza políticament la maternitat.

Sembla que Duoda va néixer cap el 803 , i va morir en una data imprecisa dels anys quaranta del mateix segle (posterior al 2 de febrer del 843 ).

Duoda idea i elabora una obra de gran importància, en forma de manual de consells religiosos-morals i pràctics per al seu fill de setze anys, Guillem. Aquesta obra pertany als anomenats 'espills de prínceps', però en aquest cas el mirall reflecteix la pròpia autora, perquè li pugui servir al seu fill, per mirar-se i trobar la seva mare.

Duoda escriu o dicta el 'Manual' en llatí, un llatí —com sosté l’estudiós Peter Dronke— molt subtil, complex i poc ortodox, perquè Duoda busca la claredat, però la busca a la seva manera, vol sempre dir les coses de forma molt personal; és per això que en llegir la seva obra, si parem atenció en el que diu i com ho diu, se’ns converteix en una autora inoblidable i inconfusible, potser cap altre autor o autora de la seva època compareix en la seva creació amb una presència tan acusada i individual.

Com succeeix moltes vegades quan s’escriu, sembla que a Duoda li costa trobar el fil o fils per iniciar el seu llibre. Fil que haurà d’agafar el seu fill Guillem per trobar la seva mare quan llegeixi el 'Manual'. Potser és per això que l’estructura inicial del Manual és tan personal. El llibre s’inicia amb diversos i complexos preàmbuls o epígrafs, és a dir, trobem diferents parts que són com diferents començaments. Trobem de forma diferent aquesta complexitat inicial en d’altres autores medievals com la dramaturga Hrotsvita de Gandersheim, i contemporànies com la poeta rusa Ana Ajmatova. També elles necessiten aquesta mena de laberints per endinsar-se en l’escriptura.

Duoda explica el títol triat pel llibre, 'Manual', i després escriu l’apartat que titula: “Comença el text'” (Incipit textus), a continuació la secció: '“Comença el llibre”' (Incipit liber). Després, en un altre epígraf, demana ajut diví per començar el llibre: '“En nom de la Santa Trinitat”'. Segueix després un '“Epigrama...”, seguit del '“Pròleg”' (Incipit prologus), a continuació el “Prefaci”, i un índex analític, de cada capítol. Només després d’escriure totes aquestes parts, sembla que és a partir d’aquí que Duoda troba la força i confiança necessàries, potser supera els dubtes o les pors, per poder desenvolupar el seu paper de mestra, que escriu un manual de teologia i guia per acompanyar la vida del seu fill, Guillem.

Duoda manifesta al 'Manual' un alt grau d’autoconsciència, de refinada sensibilitat i una gran delicadesa i discreció a l’hora d’expressar el seu sofriment, i el text traspua un sentit de tràgica soledat.

Duoda en escriure el seu 'Manual' és no només una mare que instrueix i aconsella el seu fill, sinó una sàvia i teòloga, que escriu “una veritable teologia feta a casa ”, com diu Rosetta Stella.


Imatges

Duoda. Liber manualis, Biblioteca de Catalunya, Barcelona, ms. 569, fol. 57 v


La recuperació de la genealogia de Duoda al segle XX.



Per saber-ne més

Duoda, Manual per al seu fill. Introducció i traducció de Mercè Otero i Vidal, Barcelona: Proa-Clàssics del Cristianisme, 2004.

María-Milagros Rivera Garretas, “Dhuoda: La maternidad”, a Textos y espacios de mujeres. (Europa, siglos IV-XV). Barcelona: Icaria, 1990, pp. 65-79.

Peter Dronke, “Dhuoda” en Las escritoras de la Edad Media, Madrid: Crítica, 1995, pp. 62-85.

Marie Mayeski, Dhuoda: Ninth Century Mother and Theologian, Hardcover, 2005.

Sonya A. Quitslund, “Dhuoda, Ninth Century Mother and Theologian”, a Theological Studies, (juliol, 2005).

Creative Commons License
Esta obra tiene licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 España (CC BY-NC-SA 3.0).

Una versión imprimible de este texto está disponible para su descarga. Reconocimiento de autoría, edición y fuente es necesaria para su uso, reutilización o difusión.

[abrir] Tesauro (extracción automática)
[abrir] Lugares (extracción automática)
[abrir] Fechas (extracción automática)