Buscar

Núria Jornet Benito. L'escriptura femenina als monestirs de la Catalunya medieval: les ordinacions d'Agnès de Peranda (1260).

Núria Jornet Benito.
L'escriptura femenina als monestirs de la Catalunya medieval: les ordinacions d'Agnès de Peranda (1260).

L'escriptura femenina als monestirs de la Catalunya medieval: les ordinacions d' Agnès de Peranda (1260), de Núria Jornet Benito

Les pràctiques i els espais de l’espiritualitat i, molt especialment, el context més institucionalitzat i estable del monestir o convent, permeteren a les dones moments i ocasions per a escriure, dir-se i expressar-se. La presa de la paraula i l’escriptura es desenvolupà en diferents registres, no exclusivament sota el referent místico-espiritual (la paraula femenina relatant una pròpia experiència espiritual i de comunicació amb la divinitat) o literari (amb l’ampli ventall del que Montserrat Cabré anomena “"gèneres conventuals"” que integra la poesia, els actes sagramentals o el teatre, els llibres de memòries i les cròniques, els llibres de receptes, etc.).

L’espai comunitari del monestir i del convent va acollir i propiciar també d’altres pràctiques d’escriptura femenina més pròximes a la quotidianitat i a l'estar en relació, vivint en una comunitat, i, en el cas de l’abadessa o priora, governant. Una escriptura que, seguint les paraules de Diana Sartori en descriure l’escriptura de Teresa de Jesús, “"és capaç de crear i mediar vida social femenina"”. Escriptures i documents (ordinacions, regles, constitucions...) que es creen en relació —en les "comunitats sorals" que per la teòloga Mary Daly esdevenen una possible via de veritat i de llibertat—, i que ajuden a vertebrar un espai i un moment, fan món i creen un ordre. Són paraules que mantenen viu el vincle amb l’experiència, i amb la necessitat concreta; dirigides a la comunitat, a les seves semblants, i per tant, com Diana Sartori extreu del pròleg de les Moradas de Santa Teresa, circumscrites en un lloc, en un context de comunicació, el d’una Teresa mediadora i "mare", com era anomenada per les seves monges, que funda un orde reformat, i amb ell crea també un nou ordre de la realitat. O bé són paraules, com les que ens ocupen, que gestionen aspectes de la vida comunitària, i, concretament, la relació amb els homes que s'encarreguen d’una part de la gestió espiritual del monestir.

Com Teresa de Jesús, Agnès de Peranda, fou també fundadora, creadora de nous espais comunitaris vinculats a la transcendència. Com ella, el seu moment representà un nou inici, que la portà a la recerca d’una religiositat pròpia, en aquest cas en l’espiritualitat mendicant, fundant el monestir de Sant Antoni de Barcelona, primer de la família clarissa en terres catalanes.

El seu abadiat fou llarg, si atenem a la làpida epigràfica conservada i que assenyala uns quaranta-set anys. Sota el seu guiatge —que com Teresas’estengué més enllà de l’aspecte més terrenal per incidir en un guiatge espiritual, en ser Agnès reconeguda per "santa" en vida i després de morta— el monestir de damianites va anar adaptant el seu perfil comunitari. Agnès tingué en aquest sentit un actitud activa en la reglamentació de la vida comunitària, si atenem a la conservació d’un document excepcional, pel que implica de creació en escriptura femenina, i de "creació' d’un ordre. Es tracta de les ordinacions de l’any 1260 per reglamentar la funció dels capellans i sacerdots beneficiats a l’església del monestir.

Pel contingut del text veiem el prestigi amb què comptava l’aleshores abadessa del monestir de Sant Antoni de Barcelona. Per començar, Agnès marca com tots els beneficiats deuran obediència a l’abadessa, per continuar amb un seguit de disposicions que detallen de manera precisa la manera de celebrar els oficis divins. Aquestes constitucions seran jurades, tal com s’assenyala al final del document, pels beneficiats amb pena de ser castigats per l’abadessa “"com a rebels o perjurs"” si no les compleixen. Les ordinacions regulen fins el detall l’actuació dels clergues beneficiats a l’església del monestir, incidint per exemple en aspectes formals o de ritual, com ara que no entrin a l’església ni celebrin els oficis sense sobrepellís, com a símbol de reverència. El fet que cada beneficiat ha d’arreglar i ornar el seu altar, pot situar-se també en aquesta perspectiva, de cura i atenció a la bellesa.

A continuació, es detalla la manera com els beneficiats celebraran les misses, establint una diferència entre la Missa conventual, a l’altar major, i la missa privada —que haurà disposat algun testador o testadora entre les deixes pietoses al monestir. Una altra de les funcions dels beneficiats és la d’entonar un respons 3 dies a la setmana, entre Quaresma i Advent, al cementiri del convent, i en el cas que s’hagi d’enterrar algú al monestir, han de rebre el cos amb els honors que calguin a la primera porta del convent. A les festes dobles i diumenges cal que diguin vespres i un d’ells, el que l’abadessa designi, canti l’evangeli i l’epístola del dia. Es fa referència finalment que els beneficiats no poden passar la nit fora de Barcelona sense permís de l’abadessa i es tanca el text amb una frase més genèrica relativa a la implicació del beneficiat en l’interès col•lectiu del monestir.

En l’Europa del segle XIII, l’escriptura d’ Agnès defineix un moment molt concret, marcat per l’autoritat de les grans abadesses, que administren en un sentit ampli el monestir i el convent. En un moment també en què es dirimia a l’orde franciscà i a la família clarissa l’anomenada cura monialum —això és, qui s’encarregava de la cura espiritual de les germanes— el text de les Ordinacions posa al descobert però una paradoxa: entre l’autoritat d’ Agnès com a mare espiritual del monestir i el seu poder en el marc de les relacions amb els beneficiats, i la necessària administració d’allò diví, del ritual litúrgic, per part d'aquests mateixos beneficiats i del clergat, que mantenen aquesta gestió de l'espiritualitat.

Resten, als arxius monàstics i conventuals, d’altres textos per descobrir i posar a la llum que són, com les ordinacions d’ Agnès, escriptura femenina creada en relació i que crea món, fa ordre, inventant pràctiques de govern, administrant la gestió material i espiritual de la comunitat.


Imatges

“Ordinacions de l’abadessa Agnès de Peranda” (Arxiu del Monestir de Sant Benet de Montserrat, Fons de Santa Clara, “Llibre d’actes capitulars”, 1598-1824, Manuals, núm. 741, fol. 2).



Per saber-ne més

Núria Jornet Benito, El monestir de Sant Antoni de Barcelona. L’origen i l’assentament del primer monestir de clarisses a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Scripta et Documenta, 76), 2007.

Diana Sartori, "Por qué Teresa", a Diótima, Traer al mundo el mundo. Objeto y objetividad a la luz de la diferencia sexual . Barcelona: Icaria, 1996, pp. 41-78.

Anna Molina i Castellà, "La peça del Museu: Lauda sepulcral d’Agnès de Peranda", Butlletí informatiu del Museu d’Història de Barcelona. Any 4, núm. 16 (primer quadrimestre de 2009).

Creative Commons License
Esta obra tiene licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 España (CC BY-NC-SA 3.0).

Una versión imprimible de este texto está disponible para su descarga. Reconocimiento de autoría, edición y fuente es necesaria para su uso, reutilización o difusión.

[ocultar] Núria Jornet Benito (Catalán)

Núria Jornet Benito

Doctora en Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica per la Universitat de Barcelona, amb una tesi sobre la primera comunitat de clarisses en terres catalanes (fundació i arxiu) ( El monestir de Sant Antoni de Barcelona: l’origen i l’assentament del primer monestir de clarisses a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007). Màster d’Arxivística i Gestió de Documents (Associació d’Arxivers de Catalunya i Universitat Autònoma de Barcelona), amb un treball final sobre el notariat català (Catàleg dels protocols notarials de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Fundació Noguera, 2001). Docent de Paleografia i Diplomàtica i Arxius a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. Directora de Duoda. Centro de Recerca de Dones (UB) des del desembre de 2009.

Membre del grup de investigació consolidat “Biblioteca Virtual d’Autores Duoda” i del projecte d’investigació “Claustra. Atlas d’espiritualitat femenina”, que integra aspectes d’organizació del patrimoni documental de les comunitats religioses femenines de l’època medieval i moderna als regnes peninsulars, i de topografia i història monàstiques. Entre l’any 2009 i 2010 vaig coordinar, amb la Dra. María-Milagros Rivera i la Dra. Mª Elisa Varela, el projecte, encàrrec de l’Institut Català de les Dones (ICD), Moments de la història de les dones a Catalunya (publicat a la web del ICD: (http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones). L’any 2010 vaig dirigir, amb la Dra. Teresa Vinyoles, el projecte de la Xarxa d’Universitats Joan Lluís Vives Diccionari biogràfic de dones, un total de 657 biografies de dones de diferents àmbits de coneixement, àrees d’actuació, cronologies, de les terres de llengua catalana ( Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord i Sud de Francia): (http://www.dbd.cat/

Una de les meves línies d’investigació és la gestió de la memòria al llarg de la història i la seva materialització en els arxius, com també els aspectes del que podríem denominar la sexuació de la memòria. Interessada per la configuració i història dels arxius i dipòsits de la memòria escrita a les comunitats monàstiques, per la funció i perfil de les arxiveres dins de la comunitat i, en general, pel paper de l’arxiu en el marc de la memòria femenina.

En l’àmbit de la història de les dones, m’interesso per l’espiritualitat femenina en l`època medieval, en especial per la primera topografia de l’orde de Santa Clara a les terres de la Corona d’Aragó. Interessada també per d’altres aspectes de la fundació i organització monàstiques com ara l’estudi de les ordinacions, les constitucions i d’altres documents d’arxiu d’autoria i/o escriptura femenines. Finalment, he investigat figures i pràctiques de mediació femenina en l’època medieval.

Formo part de la Comissió d’Arxius del Servei d’Arxius de la Federació de Monges Benedictines de Catalunya.

Publicaciones destacades:

-“Inés de Peranda i Clara de Janua. Dues figures carismàtiques o la fundació del monestir de Sant Antoni de Barcelona”. Duoda. Revista d’estudis feministes, 22 (2001). pp. 41-57.

-Las sentencias espirituales atribuidas a María de Cervelló: el discurso femenino de la orden mercedaria”. Mujer y cultura escrita. Del mito al siglo XXI. Gijón: Trea, 2005, pp. 75-85.

-La Diferència de ser dona. [Recurs electrònico]. Recerca i ensenyament de la història = La Diferencia de ser mujer...= Die Differenz eine frau....Barcelona: Duoda. Centre de Recerca de Dones, cop. 2004 (1 disc òptic, CD-ROM) i web: http://www.ub.edu/duoda/diferencia/index.html.

-“La relación con los recuerdos: la autoridad y el poder de la memoria”. En: Las relaciones en la historia de la Europa medieval. València: Tirant lo Blanc, 2006, pp. 18.-53.

-“Memoria y genealogía femeninas: la leyenda fundacional del primer monasterio de clarisas de Catalunya”, La historia de las mujeres: perspectivas actuales. XIII Coloquio Internacional de la Asociación Española de Estudios de Historia de las Mujeres (Barcelona, 19-21 octubre, 2006). Edició CD-Rom.

-“Memoria, historia y archivo en el monasterio de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona”, Boletín de la ANABAD, 2008, núm. 4, oct-dic., pp. 297-305.

-“Administrar desde la libertad” (amb Mª Elisa Varela), en La universidad fértil. Barcelona: Octaedro, 2010.

-Els miralls de Clara d'Assís: el naixement de l'Orde de Santa Clara en terres catalanes”; L'escriptura femenina als monestirs medievals: Agnès de Peranda; “La pregària diària: el llibre d'hores”; “Biblioteques de dones: la biblioteca de la Reina Maria”; “Memòria femenina als monestirs medievals: les llegendes fundacionals”; “La reforma dels monestirs femenins en la construcció de l’estat modern (segle XV)”, En: Moments de la història de les dones a Catalunya.

-“Maria de Castella”; “Sança de Mallorca”; “Agnès de Peranda”; Caterina Sarrovirra, En: Diccionari biogràfic de dones.

-“Pràctiques i gestos de mediació femenina a la història medieval”, VI Seminari Internacional de Cultura Escrita Josepa Arnall i Juan: L'amor a l'Edat Mitjana. Textos i imatges (Girona, 10-11 desembre 2010).

-“La pregària diària femenina: els llibres d'hores catalans” (con Mª Elisa Varela Rodríguez), Le plaisir de l'Art au moyen âge. Mélanges offerts à Xavier Barral i Altet, Picard, París, 2012.

-“María de Cervelló”, En: Mujeres cristianas a lo largo de la historia. Burgos: Monte Carmelo (en premsa).

-Archivo y memoria en una comunidad monástica femenina, Escritura y sociedad (en premsa).

-“L'espiritualitat mendicant en femení en terres catalanes: el naixement de les primeres comunitats clarisses”, Jornades d’Història del monestir de les Avellanes (4-5 juliol, 2011) (The Journal of Medieval Monastic Studies, en premsa).

-“Sança de Mallorca, reina de Nàpols: la fundació monàstica en un projecte de consciència genealògica i espiritualitat franciscana”, Redes femeninas de promoción espiritual , Roma: Viella (en premsa).


[abrir] Tesauro (extracción automática)
[abrir] Lugares (extracción automática)
[abrir] Fechas (extracción automática)