Buscar

Núria Jornet Benito. Els miralls de Clara d'Assís: El naixement de l'ordre de Sant Clara en terres de catalanes.

Núria Jornet Benito.
Els miralls de Clara d'Assís: El naixement de l'ordre de Sant Clara en terres de catalanes.

Els miralls de Clara d'Assís: El naixement de l'ordre de Sant Clara en terres de catalanes, de Núria Jornet Benito

Clara d’Assís va viure en uns temps de plena efervescència dels moviments religiosos nascuts de l’anomenat “despertar evangèlic”. Arreu d’Europa, als segles centrals de l’edat mitjana, laiques i laics sentiren la necessitat d’un vivència de la fe més directa i personal, i trobaren en el seguiment del Crist pobre crucificat, en l’ideal pauperístic, una de les vies més fructíferes per dur-ho a la pràctica, una via de llibertat. Els ordes mendicants, franciscans i clarisses, beuen i són fruit d’aquest procés.

Clara i el seu projecte espiritual i comunitari encarna també el que la historiadora de les religions Adriana Valerio ha definit com la “inquietud femenina”, significant la presència forta de les dones en aquest moment de la història. A l’hora de definir el seu projecte en femení dins de l’espiritualitat franciscana, d’acollir i fer seu el llegat de Sant Francesc, hi jugaren un paper important les relacions que va establir amb dones (Agnès de Bohèmia i Ermetrudis de Bruixes) o amb grups de dones tocades pel seu carisma i el de les damianites (nom que prenen les primeres germanes de l’orde de Santa Clara, a partir de la casa mare a Sant Damià). Relacions creadores de nous espais de vivència de la fe en un marc monàstic viscut des de l’espiritualitat de Clara, que és de seguiment de Crist, de radicalitat en la vivència de la pobresa i fraternitat evangèlica.

Sorprèn la força i rapidesa com s’expandeix l’orde; com en terres franceses i hispanes, en especial, sorgeixen les “deixebles de Santa Clara”, sovint envoltades d’una àuria de llegenda i de misteri, sovint també descrites com a familiars de la santa. A hores d’ara és una evidència que per part de Clara hi havia una voluntat fundadora, de creació de nous espais, de vinculació genealògica entre les cases i les germanes; com també ho és la confluència amb els desigs i trajectòries espirituals de dones que, en el perfil de comunitats informals (beguines, beates, “mulieres religiosae”), en els burgs de les viles medievals, s’assabenten per vies diverses (per l’arribada de “missions” de damianites, o a través de peregrinacions a Itàlia) del projecte de Clara.

Les terres de l’àrea catalana esdevenen un primerenc i privilegiat escenari per veure com es posa en joc aquest ventall de relacions i mediacions, per descobrir en la història la cadena dels miralls present en la mística de Clara i en la seva experiència contemplativa. Ja a la dècada del 1230 (Clara mor el 1253 i el projecte a Sant Damià s’inicia al 1212 ), trobem documentades a la Península les 6 cases primeres de l’orde: Pamplona, Burgos, Saragossa, Zamora i Salamanca, a les quals s’afegeixen les 12 “sorores penitentum” que el 1236 reben resposta afirmativa de Gregori IX a la seva demanda de fundar a Barcelona un monestir de ““monges pobres recluses de l’orde de Sant Damià””. Naixia el monestir de Sant Antoni de Pàdua, més tard conegut com a Santa Clara (avui amb continuïtat i memòria dels seus orígens a Montserrat).

En aquests primers monestirs, per sobre de les particularitats i dinàmiques diferenciades, el model fundacional responia, en primer lloc, a la força i demanda prèvia de grups de dones autòctones que, des d’una vivència fora del marc reglat, encaminen la seva trajectòria cap al nou model liderat per Clara i les damianites. La vinculació amb el projecte de Clara es dirimeix, en el cas barceloní, amb la presència de dues deixebles i familiars de la santa Agnès i Clara, que arriben de manera miraculosa a la platja de Barcelona ““en una barqueta sens rems ni veles””, tal com recull una llegenda que probablement es bastí a l’interior de la comunitat, es transmeté per memòria oral, i es posà per escrit més tard (en les memòries de la priora Dorotea Çarovira a la dècada del 1630 i en les cròniques de l’orde d’aquesta centúria).

En la cadena de fundacions, de miralls i de genealogia amb Clara, la comunitat de Barcelona, protomonestir de l’àrea, marcà un model en la creació d’altres comunitats en una primera etapa (Lleida, el 1240 , Tarragona, el 1248 , Tortosa, el 1267 , Montblanc, el 1296 ) i transferí germanes als nous monestirs de Castelló d’Empúries ( 1260 ), Vilafranca del Penedès ( 1308 ) i Pedralbes-Barcelona ( 1326 ). El ressò de la seva llegenda fundacional, que esdevé memòria femenina en la història, arribà fins a terres castellanes, i és així com Clara de Janua, una de les protagonistes de la llegenda de Barcelona, es va fer origen del monestir d’Almazán (Sòria), vers 1253 .


Imatges

Gravat representant l’arribada de les dues santes a la platja de Barcelona ( 1726 ). De la matriu xilogràfica, conservada a l’Arxiu del Monestir de Sant Benet de Montserrat.


El Papa Urbà IV donant la regla de Santa Clara a la mateixa santa. Regla de Santa Clara, en català. Segle XV, Biblioteca de Catalunya, Barcelona, ms. 3723, fol. 1 v



Per saber-ne més

Jill Webster, Els franciscans catalans a l’edat mitjana. Lleida: Pagès editors, 2000.

Núria Jornet i Benito, Sant Antoni de Barcelona: l’origen i l’assentament del primer monestir de clarisses de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007.

Creative Commons License
Esta obra tiene licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 España (CC BY-NC-SA 3.0).

Una versión imprimible de este texto está disponible para su descarga. Reconocimiento de autoría, edición y fuente es necesaria para su uso, reutilización o difusión.

[ocultar] Núria Jornet Benito (Catalán)

Núria Jornet Benito

Doctora en Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica per la Universitat de Barcelona, amb una tesi sobre la primera comunitat de clarisses en terres catalanes (fundació i arxiu) ( El monestir de Sant Antoni de Barcelona: l’origen i l’assentament del primer monestir de clarisses a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007). Màster d’Arxivística i Gestió de Documents (Associació d’Arxivers de Catalunya i Universitat Autònoma de Barcelona), amb un treball final sobre el notariat català (Catàleg dels protocols notarials de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Fundació Noguera, 2001). Docent de Paleografia i Diplomàtica i Arxius a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. Directora de Duoda. Centro de Recerca de Dones (UB) des del desembre de 2009.

Membre del grup de investigació consolidat “Biblioteca Virtual d’Autores Duoda” i del projecte d’investigació “Claustra. Atlas d’espiritualitat femenina”, que integra aspectes d’organizació del patrimoni documental de les comunitats religioses femenines de l’època medieval i moderna als regnes peninsulars, i de topografia i història monàstiques. Entre l’any 2009 i 2010 vaig coordinar, amb la Dra. María-Milagros Rivera i la Dra. Mª Elisa Varela, el projecte, encàrrec de l’Institut Català de les Dones (ICD), Moments de la història de les dones a Catalunya (publicat a la web del ICD: (http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones). L’any 2010 vaig dirigir, amb la Dra. Teresa Vinyoles, el projecte de la Xarxa d’Universitats Joan Lluís Vives Diccionari biogràfic de dones, un total de 657 biografies de dones de diferents àmbits de coneixement, àrees d’actuació, cronologies, de les terres de llengua catalana ( Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord i Sud de Francia): (http://www.dbd.cat/

Una de les meves línies d’investigació és la gestió de la memòria al llarg de la història i la seva materialització en els arxius, com també els aspectes del que podríem denominar la sexuació de la memòria. Interessada per la configuració i història dels arxius i dipòsits de la memòria escrita a les comunitats monàstiques, per la funció i perfil de les arxiveres dins de la comunitat i, en general, pel paper de l’arxiu en el marc de la memòria femenina.

En l’àmbit de la història de les dones, m’interesso per l’espiritualitat femenina en l`època medieval, en especial per la primera topografia de l’orde de Santa Clara a les terres de la Corona d’Aragó. Interessada també per d’altres aspectes de la fundació i organització monàstiques com ara l’estudi de les ordinacions, les constitucions i d’altres documents d’arxiu d’autoria i/o escriptura femenines. Finalment, he investigat figures i pràctiques de mediació femenina en l’època medieval.

Formo part de la Comissió d’Arxius del Servei d’Arxius de la Federació de Monges Benedictines de Catalunya.

Publicaciones destacades:

-“Inés de Peranda i Clara de Janua. Dues figures carismàtiques o la fundació del monestir de Sant Antoni de Barcelona”. Duoda. Revista d’estudis feministes, 22 (2001). pp. 41-57.

-Las sentencias espirituales atribuidas a María de Cervelló: el discurso femenino de la orden mercedaria”. Mujer y cultura escrita. Del mito al siglo XXI. Gijón: Trea, 2005, pp. 75-85.

-La Diferència de ser dona. [Recurs electrònico]. Recerca i ensenyament de la història = La Diferencia de ser mujer...= Die Differenz eine frau....Barcelona: Duoda. Centre de Recerca de Dones, cop. 2004 (1 disc òptic, CD-ROM) i web: http://www.ub.edu/duoda/diferencia/index.html.

-“La relación con los recuerdos: la autoridad y el poder de la memoria”. En: Las relaciones en la historia de la Europa medieval. València: Tirant lo Blanc, 2006, pp. 18.-53.

-“Memoria y genealogía femeninas: la leyenda fundacional del primer monasterio de clarisas de Catalunya”, La historia de las mujeres: perspectivas actuales. XIII Coloquio Internacional de la Asociación Española de Estudios de Historia de las Mujeres (Barcelona, 19-21 octubre, 2006). Edició CD-Rom.

-“Memoria, historia y archivo en el monasterio de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona”, Boletín de la ANABAD, 2008, núm. 4, oct-dic., pp. 297-305.

-“Administrar desde la libertad” (amb Mª Elisa Varela), en La universidad fértil. Barcelona: Octaedro, 2010.

-Els miralls de Clara d'Assís: el naixement de l'Orde de Santa Clara en terres catalanes”; L'escriptura femenina als monestirs medievals: Agnès de Peranda; “La pregària diària: el llibre d'hores”; “Biblioteques de dones: la biblioteca de la Reina Maria”; “Memòria femenina als monestirs medievals: les llegendes fundacionals”; “La reforma dels monestirs femenins en la construcció de l’estat modern (segle XV)”, En: Moments de la història de les dones a Catalunya.

-“Maria de Castella”; “Sança de Mallorca”; “Agnès de Peranda”; Caterina Sarrovirra, En: Diccionari biogràfic de dones.

-“Pràctiques i gestos de mediació femenina a la història medieval”, VI Seminari Internacional de Cultura Escrita Josepa Arnall i Juan: L'amor a l'Edat Mitjana. Textos i imatges (Girona, 10-11 desembre 2010).

-“La pregària diària femenina: els llibres d'hores catalans” (con Mª Elisa Varela Rodríguez), Le plaisir de l'Art au moyen âge. Mélanges offerts à Xavier Barral i Altet, Picard, París, 2012.

-“María de Cervelló”, En: Mujeres cristianas a lo largo de la historia. Burgos: Monte Carmelo (en premsa).

-Archivo y memoria en una comunidad monástica femenina, Escritura y sociedad (en premsa).

-“L'espiritualitat mendicant en femení en terres catalanes: el naixement de les primeres comunitats clarisses”, Jornades d’Història del monestir de les Avellanes (4-5 juliol, 2011) (The Journal of Medieval Monastic Studies, en premsa).

-“Sança de Mallorca, reina de Nàpols: la fundació monàstica en un projecte de consciència genealògica i espiritualitat franciscana”, Redes femeninas de promoción espiritual , Roma: Viella (en premsa).


[abrir] Tesauro (extracción automática)
[abrir] Lugares (extracción automática)
[abrir] Fechas (extracción automática)