Dones sàvies: la màgia de la paraula i del gest, de Teresa Vinyoles Vidal
La relació de les dones amb els infantaments, l’alimentació, l’atenció als malalts i la mortalla és una constant al llarg de la història, i porta associats una sèrie de coneixements i pràctiques transmeses per via oral. Es tracta d’un saber sobre el cos, la salut, l’amor, sobre el món visible i l’invisible, sobre la vida i la mort. Llevadores, guaridores, fetilleres, fascinadores, sortílegues, conjuradores, són noms amb els quals es qualificava aquestes “dones sàvies”, hereves d’uns coneixements ancestrals. En general, entre les dones, la transmissió de coneixements es fa a través de la paraula i el gest: de dona vella a dona jove, de mare a filla. A la plena Edat Mitjana, la transmissió professional de sabers de certs coneixements mèdics, es produïa dins l’estructura gremial, és el cas d’apotecaris i cirurgians; a més, es van reglamentar els estudis de medicina per mitjà de les universitats. Ni a les citades corporacions ni als estudis superiors no hi tingueren accés les dones. Però elles tenien cura de la salut de la família, procuraven sanar els cossos i asserenar els esperits; algunes esdevenien expertes sanadores, els seus sabers eren reconeguts pels veïns, les seves atencions sol·licitades per persones de l’entorn, i fins i tot de més enllà. Les seves pràctiques tenien una base arrelada en els coneixements i experiències transmeses, i una vessant màgica i religiosa, en un context en què la màgia va ser condemnada com a pràctica pagana primer, i com a art diabòlic després. Entre elles, recordarem Gueraula de Codines. La primera notícia que en tenim és de l’any 1303 , a l’acta de la visita pastoral que va realitzar el bisbe de Barcelona on es menciona que alguns fidels acudien a Gueraula de Codines “ divinatrix de parrochia de Subirat” (Alt Penedès). L’any següent, el bisbe va interrogar-la sobre les seves activitats: Gueraula afirmava que feia conjurs i invocacions per guarir diverses malalties, recitant el Pare Nostre, l’Ave Maria i algunes paraules màgiques; diagnosticava les malalties observant l’orina i, si considerava que era una malaltia greu, enviava el pacient als “metges majors”, o sigui que ella es considerava metgessa, però menor. Pel que fa a les adivinacions consistien en diagnosticar malalties amb els mateixos procediments que utilitzaven els metges: observant l’orina i prenent el pols dels malalts. Gueraula es comprometia a no fer sortilegis ni adivinacions ni administrar medicaments i a anar en peregrinació a Montserrat quan hagués infantat. Tres anys després deia que ja no feia conjurs, però continuava diagnosticant malalties i aconsellant els pacients que acudien a ella. Segons ens diu, guaria els tísics, les febres, el mal de coll, sobretot els anomenats gotornos. El bisbe va demanar el consell d’un metge i d’un frare i va permetre a Gueraula diagnosticar i aconsellar els malalts, fent-li jurar que no utilitzaria conjurs ni administraria cap medicament. Vint anys després tornem a trobar Gueraula de Codines multada perquè, sota l’excusa de diagnosticar, continuava fent conjurs i receptant medicaments. Algunes d’aquestes dones curaven amb permís d’exercir la medicina, ja que passaven un examen davant de metges experts o bé per mitjà d’un privilegi reial. Per exemple, Joan I d’Aragó donava llicència a una dona barcelonina l’any 1393 en aquests termes: “Informat per testimonis fidedignes, que vós Francesca vídua de Berenguer Ça Torra mariner de Barcelona, fa molt temps que exerciu l'ofici d'obstetrícia, i que heu passat la vostra vida administrant medicaments a dones prenyades, parteres i d'altres, a nadons i infants, i també a d'altres persones que han recorregut a vós en els seus dolors i malalties, i els hi heu donat remeis molt útils i discrets a cada un. Per la present carta us concedim, a vós dita Francesca, llicència perquè de manera lícita i impune, encara que no hagueu estat examinada sobre l'art de la medicina i la cirurgia (...) administreu els medicaments segons acostumeu”. Els coneixements d’aquestes dones són motiu de recel i de por, de manera que la misogínia tan viva als darrers temps medievals i encara més després, es centrà sovint contra les dones que practicaven la medicina i per extensió, la màgia. La màgia de la paraula, dels nombres i les invocacions als sants són presents en els versos que recitaven a manera de conjur algunes d’elles, en una barreja de medicina, màgia i religió que conviuen en la pràctica i la creença popular. La bruixeria, definida com a tal, i la caça de bruixes, és tanmateix molt tardana. A Catalunya el primer document civil que criminalitza aquestes pràctiques són les Ordinacions de la Vall d’Aneu, fetes en temps del comte Arnau Roger IV de Pallars, l’any 1424 . Cal senyalar que, si bé hi podia haver bruixots, aquesta constitució feminitza la bruixeria, en parlar inequívocament de bruixes en femení i en plural: “Van de nit ab les bruixes al boch de Biterna”. Les ordenacions i altres documents citen els lligaments, per tal de deslligar o lligar parelles: nusos i productes que aquestes dones manipulaven per tal que, per exemple, un home es sentís atret irresistiblement cap una dona. Es considerava també que per voluntat i acció de certes dones, els homes podien esdevenir impotents. Pels càstigs que s’aplicaven i les prohibicions al respecte, cal deduir que hi havia una creença generalitzada que els lligaments o nusos màgics, així com la manipulació de certs productes per part d’aquestes dones, tenien poder sobre l’amor i la sexualitat.Imatges
Llevadores assistint la Verge en el part. Baixrelleu. Convent de San Juan de Ortega (Burgos)
Llibre de privilegis i ordinacions de la Vall d’Àneu, 1424.
