Buscar

Mª Elisa Varela Rodríguez. Núria Jornet Benito. La pregària dìària: el llibre d'hores.

Mª Elisa Varela Rodríguez. Núria Jornet Benito.
La pregària dìària: el llibre d'hores.

La pregària dìària: el llibre d'hores, de Mº Elisa Varela Rodríguez i Núria Jornet Benito

Tres imatges representen com poques el llibre d’hores o de les hores. La primera, la representació de Santa Anna ensenyant a llegir la Verge nena, o la de la Verge ensenyant a llegir al Jesús nen, seguint les paraules amb els ulls i assenyalant amb el dit les lletres i les síl·labes d’una oració, d’una antífona o d’un verset d’un llibre, normalment de petit format, curosament copiat, i bellament il·luminat i enquadernat. La segona imatge, la recreació d’un racó prop la finestra de la cambra o oratori que la historiografia atribueix a la reina Maria de Borgonya. La reina, en la part esquerra de la imatge, sosté un petit llibre obert. A la pàgina esquerra, destaca la caplletra “O”, pintada en atzur, segurament de l’Obsecro te, una de les oracions composades per a la Verge i que quasi mai manca en un llibre d’hores. La reina sosté a les mans el volum protegit amb un fi i vaporós drap verd, per no tocar directament la delicada enquadernació en pell. A la falda, endormiscat, un dels seus gossets blancs. A la part dreta de l’ampit de la finestra, el lliri, el símbol que remet alhora a la Verge i a la reialesa francesa; al centre, dos clavells vermells, i una llarga cadena d’or amb un penjoll de perles i robí remetent, probablement, als misteris del rosari –que apareix en una l’altra miniatura del mateix llibre.

Ocupa la part central i frontal de la imatge la Verge, i a la seva falda, el Nen, jugant amb un conill. Ambdós estan emmarcats per la nau d’una gran catedral gòtica, representats d’esquenes a l’altar, guardats per quatre àngels, dos davant i dos darrera. A la dreta de la Verge i el nen, apareix representada la reina Maria, més petita, en el moment en què els hi ofereix el llibre, acompanyada de tres dames, totes quatre agenollades; a la part esquerra, també de menor dimensió, el rei postrat als peus de la Mare i el Fill sembla resar. Encara a la mateixa imatge, Maria de Borgonya ofereix a la "Madona" uns dels seus llibres d’hores.

La Verge és la devoció central d’aquest llibre; del llibre per llegir les hores, és a dir, les pregaries que pautaven les diferents seqüències temporals en què s’organitzava la jornada: matines, “laudes”, prima, terça, sexta, vespres i completes. El petit ofici de la Verge és una de les parts fonamentals d’aquesta tipologia de llibre, n’és de fet la seva raó de ser, juntament amb els textos que conformen cada una de les hores de l’ofici parvo (antífones, versets, responsoris...). D’altres parts fonamentals són: el calendari, les perícopes dels Evangelis, les oracions composades a la Verge, i conegudes pel seu incipit — l’Obsecro te i O intemerata— els Salms penitencials, els Sufragis i l’ofici de difunts. A aquesta composició textual fonamental, es poden afegir l’ofici de l’Esperit Sant, el de la Creu, les Lletanies, i d’altres oracions... Aquest repertori textual, quasi sempre, és enriquit i embellit amb els corresponents cicles iconogràfics.

La historiografia reitera que el llibre d’hores neix a partir del Breviari, el llibre de devoció de les i dels religiosos per excel·lència, per a ser el “breviari de laiques i laics”, que mantenen la devoció però no poden dedicar gran part del seu temps al món al res i a la contemplació. El llibre d’hores és, doncs, una reducció del breviari perquè les dones i homes laics puguin resar les hores canòniques marcades per l’Església. D’altra banda, com dèiem, el llibre d’hores recull, en especial a partir del segle XIV, un programa de textos i imatges amb poques variants textuals i iconogràfiques. Possiblement, part del seu èxit a la Baixa Edat Mitjana es deu a la seva versatilitat, perquè s’adapta a les devocions personals i locals —tant pel que fa a la seva composició textual com iconogràfica—, i perquè és un llibre que defuig el control directe de l’Església. El gust i desig personal de la o del comitent es pot apreciar en la tria d’algunes oracions, en l’elecció de les santes i sants de devoció particular, en el calendari, en els textos de les lliçons de les hores, i en les imatges que acompanyaven cada cicle; així com en la enquadernació. Aquestes variants podien ser d’elecció pròpia i singular de la o del futur propietari del llibre, o d’aquella o aquell que l’oferia com a regal, però també podia ser una elecció de les persones que confeccionaven el llibre —un escriptori monàstic, un taller librari o més tard un taller d’impremta

Són algunes de les imatges i alguns dels seus textos els que vinculen la difusió d’aquests llibres, primer, a les dones laiques de la reialesa i de l’aristocràcia i, després, a les dones burgeses, les del món dels negocis, de la banca, d’àmbits professionals específics —jurídic, notarial, de funcionaris reials...— i d’alguns oficis més exclusius —argenteria, draperia, tallers de llibreteria, d’il·luminació i pintura, d’impremta...etc. Per les dones de la reialesa, de l’aristocràcia de sang, i als segles XV i XVI per a les dones de l’aristocràcia del diner, aquest llibre és més un objecte de luxe i símbol d’estatus —i esdevindrà aviat un objecte de veneració, una icona, exposada en un lloc adient de l’habitació, de l’oratori o de l’estudi, per ser contemplada— que un llibre de lectura. Per a la lectura disposaven de llibres menys luxosos, amb menys miniatures i ornamentació, i amb una enquadernació menys costosa.

La presència del llibre d’hores creix al temps que s’obren camí els elements que porten a una interiorització de la religió. L’oració es transforma en un acte íntim, en un diàleg espiritual de l’ànima amb Déu. La imatge del llibre d’hores entre les mans es converteix així en una invitació a la pregària i al recolliment, perquè aquest llibre implica un tipus d’oració mental, privada, en silenci, preludi d’una nova forma d’entendre la devoció.

El llibre d’hores o de les hores és un tipus de llibre que la dona transmet sovint de manera concreta i particular a dones de la família o a amigues, tot marcant una genealogia i una cadena de possessió femenina. És el cas, per exemple, del Llibre d’Hores dit d’Isabel la Catòlica que sembla que fou de Joana Enríquez, esposa del rei Joan II i mare de Ferran el Catòlic; d’aquesta passà a mans d’Isabel la Catòlica, no sabem si com a regal de la seva sogra, i finalment, Isabel la Catòlica li trameté a la seva filla Joana. El llibre passà “de dona a dona” –per línia femenina- de Joana Enríquez a la seva néta Joana, la futura Joana I d’Aragó i Castella.

Serveix així mateix per iniciar els primers passos en la lectura, és a dir, serveix com a "becerol o beceroles", per a conèixer les primeres lletres i per aprendre a llegir les primeres síl·labes. Aquest ús vincula, doncs, el llibre d’hores a l’aprenentatge i a la mare, o aquella o aquell que acompanya la criatura en els seus primers passos en la vida, i la inicia en el res, en la lectura i l’escriptura (com indiquen les imatges comentades de Santa Anna i la Verge Maria). La reina de França Isabel de Baviera (1371-1435), per exemple, va manar realitzar un llibre d’hores per a la seva filla Joana, i un “A, B, C dels salms”per a l’altra filla, Michèle; les dues nenes tindrien uns 6 o 7 anys. Esdevenia doncs, el Llibre d’Hores, un vehicle d’alfabetització i de primera instrucció: llegint una o altra pàgina del còdex, seguint amb els ulls i “sil·labejant en veu alta, les lletres, fins assolir una compressió del text”.

I, és finalment, una tipologia de llibre present en els inventaris dels béns de dones de diverses classes i estaments socials: de la reialesa i de l’aristocràcia —en aquest cas amb un destacat component ornamental i d’imatges—, fins les dones d’estaments més populars –amb poca o nul·la ornamentació. Sabem, per exemple, que en l’inventari dels béns de la reina Joana I d’Aragó i Castella, es registren, entre d’altres llibres, 11 breviaris, 15 missals i 50 llibres d’hores en pergamí o en paper, manuscrits o impresos, fets a París o a Venècia. I tots ells ricament enquadernats. I que en l’inventari de béns de la beata mallorquina Apellona es recull l’existència d’un llibre d’hores, probablement el llibre en què ella resava les hores.

Del repertori de Llibres d’Hores de procedència catalana o existents en els biblioteques catalanes, sobresurten: el Llibre d’Hores d’Hipòlita d’Aragó (avui a la Biblioteca de Monsterrat), el Llibre d’Hores il·luminat pel mestre de La cité des dames i pel mestre Luçon (avui a la Biblioteca de Catalunya), i les Hores dites de la reina Maria, amb miniatures de Bernat Martorell, procedent del convent de clarisses de Barcelona (avui conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona).


Imatges

Maria de Borgonya llegint el seu llibre d'hores. Llibre d'hores de Maria de Borgonya, circa 1479.


Imatge d'un llibre d'hores i d'un rosari. Llibre d'hores de Maria de Borgonya, circa 1479 (Biblioteca Nacional d'Austria, còdex, 1857, fol 43 v).



Per saber-ne més

Josep Arnall i Juan, Joaquín Yarza Luaces, El libro de Horas de la reina María de Navarra, Barcelona: Moleiro edit. 1996, 2 vols. Facsímil y estudio.

Francisco M. Gimeno Blay, Un libro de Horas de la Casa de Dos Aguas. (El manuscrito 103- V 1- 3 de la Biblioteca Bartolomé March de Mallorca), Valencia: Grupo de Arte y Bibliofilia, 1993.

Anna Muntada i Torrellas, M. Elisa Varela Rodríguez, El Libro de Horas de “Carlos V”. Textos e Imágenes, Madrid: Club Bibliófilo Versol, 1999.

Anna Muntada i Torrellas, Marguerite de Bourbon, “Las horas y los días”, a Libro de Horas de Margarita de Borbón. Libro de estudio, Grandes Ediciones Selectas, 2006, pp. 87-152.

Josefina Planas, “Plegarias iluminadas: Libros de horas conservados en bibliotecas catalanas”, De Arte, 6 (2007), pp. 75-106.

Creative Commons License
Esta obra tiene licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 España (CC BY-NC-SA 3.0).

Una versión imprimible de este texto está disponible para su descarga. Reconocimiento de autoría, edición y fuente es necesaria para su uso, reutilización o difusión.

[ocultar] Núria Jornet Benito (Español)

Núria Jornet Benito

Doctora en Historia Medieval, Paleografía y Diplomática por la Universidad de Barcelona, con una tesis sobre la primera comunidad de clarisas en tierras catalanas (fundación y archivo) (El monestir de Sant Antoni de Barcelona: l’origen i l’assentament del primer monestir de clarisses a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007). Máster de Arxivística y Gestión de Documentos (Associació d’Arxivers de Catalunya i Universitat Autònoma de Barcelona), con un trabajo final sobre el notariado catalán (Catàleg dels protocols notarials de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Fundació Noguera, 2001). Docente de Paleografíaa y Diplomática y Archivos en la Faculdad de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad de Barcelona. Directora de Duoda. Centro de Investigación de Mujeres (UB) desde diciembre de 2009.

Miembra del grupo de investigación consolidado “Biblioteca Virtual de investigacións Duoda” y del proyecto de investigación “Claustra. Atlas d’espiritualitat femenina”, que integra aspectos de organización del patrimonio documental de las comunidades religiosas femeninea de la época medieval y moderna en los reinos peninsulares, y de topografía e historia monásticas. Entre el año 2009 y 2010 coordiné, con la Dra. María-Milagros Rivera y la Dra. Mª Elisa Varela, el proyecto, encargo del Institut Català de les mujeres (ICD), Moments de la història de les mujeres a Catalunya (publicado en la web del ICD: (http://www20.gencat.cat/portal/site/icmujeres). En el año 2010 dirigí, con la Dra. Teresa Vinyoles, el proyecto de la Xarxa d’Universitats Joan Lluís Vives Diccionari biogràfic de mujeres, un total de 657 biografías de mujeres de diferentes ámbitos de conocimiento, áreas de actuación, cronologías, de las tierras de lengua catalana (Cataluña, País Valenciano, Ilas Baleares, Cataluña Norte y Sur de Francia): (http://www.dbd.cat/

Una de mis líneas de investigación es la gestión de la memoria a lo largo de la historia y su materialización en los archivos, como también los aspectos de lo que se podría denominar la sexuación de la memoria. Interesada por la configuración e historia de los archivos y depósitos de la memoria escrita en las comunidades monásticas, por la función y perfil de las archiveras dentro de la comunidad y, en general, por el papel del archivo en el marco de la memoria femenina.

En el ámbito de la historia de las mujeres, me intereso por la espiritualidad femenina en la época medieval, en especial por la primera topografía de la orden de Santa Clara en la Corona de Aragón. Interesada también por otros aspectos de la fundación y organitzación monásticas como el estudio de las ordenanzas, las constituciones y otros documentos de archivo de autoría y/o escritura femeninas. Finalmente, he investigado figuras y prácticas de mediación femenina en la época medieval.

Formo parte de la Comissió d’Arxius del Servei d’Arxius de la Federació de Monges Benedictines de Catalunya.

Publicaciones destacadas:

-“Inés de Peranda i Clara de Janua. Dues figures carismàtiques o la fundació del monestir de Sant Antoni de Barcelona”. Duoda. Revista d’estudis feministes, 22 (2001). pp. 41-57.

-Las sentencias espirituales atribuidas a María de Cervelló: el discurso femenino de la orden mercedaria”. Mujer y cultura escrita. Del mito al siglo XXI. Gijón: Trea, 2005, pp. 75-85.

-La Diferència de ser dona. [Recurso electrónico]. Recerca i ensenyament de la història = La Diferencia de ser mujer...= Die Differenz eine frau....Barcelona: Duoda. Centro de Investigación de mujeres, cop. 2004 (1 disc òptic, CD-ROM) i web: http://www.ub.edu/duoda/diferencia/index.html.

-“La relación con los recuerdos: la autoridad y el poder de la memoria”. En: Las relaciones en la historia de la Europa medieval. València: Tirant lo Blanc, 2006, pp. 18.-53.

-“Memoria y genealogía femeninas: la leyenda fundacional del primer monasterio de clarisas de Catalunya”, La historia de las mujeres: perspectivas actuales. XIII Coloquio Internacional de la Asociación Española de Estudios de Historia de las Mujeres (Barcelona, 19-21 octubre, 2006). Edició CD-Rom.

-“Memoria, historia y archivo en el monasterio de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona”, Boletín de la ANABAD, 2008, núm. 4, oct-dic., pp. 297-305.

-“Administrar desde la libertad” (con Mª Elisa Varela), en La universidad fértil. Barcelona: Octaedro, 2010.

-Els miralls de Clara d'Assís: el naixement de l'Orde de Santa Clara en terres catalanes”; L'escriptura femenina als monestirs medievals: Agnès de Peranda; “La pregària diària: el llibre d'hores”; “Biblioteques de mujeres: la biblioteca de la Reina Maria”; “Memòria femenina als monestirs medievals: les llegendes fundacionals”; “La reforma dels monestirs femenins en la construcció de l’estat modern (segle XV)”, En: Moments de la història de les dones a Catalunya.

-“Maria de Castella”; “Sança de Mallorca”; “Agnès de Peranda”; Caterina Sarrovirra, En: Diccionari biogràfic de dones.

-“Pràctiques i gestos de mediació femenina a la història medieval”, VI Seminari Internacional de Cultura Escrita Josepa Arnall i Juan: L'amor a l'Edat Mitjana. Textos i imatges (Girona, 10-11 desembre 2010).

-“La pregària diària femenina: els llibres d'hores catalans” (con Mª Elisa Varela Rodríguez), Le plaisir de l'Art au moyen âge. Mélanges offerts à Xavier Barral i Altet, Picard, París, 2012.

-“María de Cervelló”, En: Mujeres cristianas a lo largo de la historia. Burgos: Monte Carmelo (en premsa).

-Archivo y memoria en una comunidad monástica femenina, Escritura y sociedad (en premsa).

-“L'espiritualitat mendicant en femení en terres catalanes: el naixement de les primeres comunitats clarisses”, Jornades d’Història del monestir de les Avellanes (4-5 juliol, 2011) (The Journal of Medieval Monastic Studies, en premsa).

-“Sança de Mallorca, reina de Nàpols: la fundació monàstica en un projecte de consciència genealògica i espiritualitat franciscana”, Redes femeninas de promoción espiritual , Roma: Viella (en premsa).


[abrir] Tesauro (extracción automática)
[abrir] Lugares (extracción automática)
[abrir] Fechas (extracción automática)