Buscar

Núria Jornet Benito. La reforma dels monestirs femenins en la construcció de l’estat modern (segle XV).

Núria Jornet Benito.
La reforma dels monestirs femenins en la construcció de l’estat modern (segle XV).

La reforma dels monestirs femenins en la construcció de l’estat modern (segle XV), per Núria Jornet Benito

En pocs anys de diferència, a la dècada del 1490, dues abadesses dels dos monestirs de clarisses de la ciutat de Barcelona, Margarida de Rajadell, de la comunitat de Sant Antoni, i Violant de Montcada, de Santa Maria de Pedralbes, foren deposades. La raó, haver anat en contra del procés de reforma iniciat amb les visites de Juan Daza i Miguel Fenals a sengles monestirs, amb l’objectiu d’imposar un seguit de canvis que formaven part d’una reforma monàstica iniciada amb mà fèrria per la monarquia dels Reis Catòlics —autoritzats pel mateix Papat a nomenar reformadors que visitessin els monestirs de monges del seus regnes. Al darrere d’aquesta política règia trobem el franciscà fra Francisco Jiménez de Cisneros conseller i confessor de la reina Isabel, executor i part activa del procés. Significativament, les visites havien començat a terres catalanes, on es va dirimir el procés de reforma més important i on també es produïren els conflictes i tensions més significatius en diverses comunitats.

Les primeres ordinacions —a Sant Antoni, datades el 30 de gener i el 28 de febrer de 1494— que s’erigien com a baluard de la reforma incidien en diferents aspectes de la vivència monàstica: imposició més estricta de la clausura (amb el control de les anomenades “escolanes” o “infantes”, instant-les a iniciar la vida de professa a través del noviciat o la modificació d’alguns dels elements estructurals d’aquella norma canònica, com ara el torn o el parlador), control dels diferents components de l’hàbit monàstic (i la conseqüent austeritat, vilesa dels seus teixits i composició) i la implantació de la vida en comú en el refetor, la infermeria i el dormitori (amb obres destacades en aquests espais comunitaris). La comunitat de Sant Antoni es va resistir a la implantació d’aquestes reformes, al·legant que anaven “contra ús i costum del monestir” i l’abadessa es negà dues vegades a complir-les, secundada per la comunitat i l’oligarquia barcelonina. A Pedralbes, els reformadors imposarien una nova abadessa, la castellana Teresa Enríquez, i Violant obriria un llarg plet fins que, entre 1504 i 1507, la Cúria romana li reconeixia el seu dret; si bé les tensions entre ambdues no es tancaren i el mateix rei Ferran optà per una tercera via: nomenar Maria d’Aragó, filla natural seva, monja agustina del convent de Madrigal, com a nova abadessa. L’altra comunitat germana, caminaria, de fet, cap a una direcció que el 1513 donaria un gir radical a la història d’aquest monestir: el seu pas a la família benedictina.

Si bé al darrere d’aquestes reformes trobem també el ressò de l’esperit renovador que a l’interior de la família clarissa havia significat el moviment a l’entorn de Santa Coleta (1381-1447) —la primera comunitat coletina a la Corona d’Aragó i a la Península fou el monestir de Santa Clara de Gandia, el 1457), en els episodis descrits es dirimeixen altres aspectes com ara limitar el poder de les abadesses i finalment intentar col·locar els convents sota l’obediència observant. En el que podríem anomenar una història de llarga durada de l’espiritualitat femenina medieval, entre finals del segle XV i els primers decennis del XVI, advertim una fase de cert tancament d’estructures que coincideix amb la construcció de l’estat modern que afectarà l’espai del monestir i més en general la vivència de la religiositat per part de les dones (de manera paral·lela advertim un procés de conventualització que afectarà molts dels beateris andalusos i castellans). És un moment de tensió entre diferents poders, l’eclesiàstic i el temporal, i és també un moment que podem situar en un context més ampli de la política sexual, entenent, com diu María-Milagros Rivera, per política sexual les relacions dels sexes (la manera en què dones i homes d’un context històric concret ens relacionem amb el fet de ser home o dona) i, sobretot, les relacions entre els sexes (les que estableixen homes i dones).

En aquest sentit, podem vincular aquests episodis que visqueren les dones dels monestirs de Barcelona amb un moviment més ampli que implicava retrocessos i pèrdua d’autoritat femenina —que havia parlat i parlava encara amb el llenguatge de l’espiritualitat, en contextos i espais monàstics o en d’altres propis de la religiositat no reglada, com els beateris— a través d’una política sistemàtica d’imposició de regles i en general d’una major uniformització de la vivència comunitària a través de la reforma religiosa, i un augment del poder d’institucions com l’església (amb el seu braç judicial, la Inquisició) i la monarquia (immersa, de manera especial en terres hispanes, en la gènesi i construcció de l’estat modern que camina cap a l’absolutisme).


Imatges

Escut de Maria d’Aragó, abadessa de Santa Maria de Pedralbes (1515-1519), que presideix el refetor de la comunitat.


La Reina Isabel I de Castella.


Cantoral de Maria d’Aragó. MUHBA, Núm. Inventari 150.205. Pere Vivas, Jordi Puig, 2004.



Per saber-ne més:

Anna Castellano i Tresserra, “Les 'reformes' del monestir de Pedralbes al llarg del segles XVI i XVII”, Pedralbes, 23 (2003), pp. 721-734.

María-Milagros Rivera Garretas, “La política sexual”, a Las relaciones en la historia de la Europa medieval. València: Tirant Lo Blanc, 2006, pp. 3-53.

Núria Jornet Benito, “Santa Clara de Barcelona, 1513: de clarisas a benedictinas, un paso a esclarecer”, Primer Congreso de Historia de las Órdenes y Congregaciones Religiosas (Tucumán, 13-15 agost 2009).

Creative Commons License
Esta obra tiene licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 España (CC BY-NC-SA 3.0).

Una versión imprimible de este texto está disponible para su descarga. Reconocimiento de autoría, edición y fuente es necesaria para su uso, reutilización o difusión.

[ocultar] Núria Jornet Benito (Español)

Núria Jornet Benito

Doctora en Historia Medieval, Paleografía y Diplomática por la Universidad de Barcelona, con una tesis sobre la primera comunidad de clarisas en tierras catalanas (fundación y archivo) (El monestir de Sant Antoni de Barcelona: l’origen i l’assentament del primer monestir de clarisses a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007). Máster de Arxivística y Gestión de Documentos (Associació d’Arxivers de Catalunya i Universitat Autònoma de Barcelona), con un trabajo final sobre el notariado catalán (Catàleg dels protocols notarials de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Fundació Noguera, 2001). Docente de Paleografíaa y Diplomática y Archivos en la Faculdad de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad de Barcelona. Directora de Duoda. Centro de Investigación de Mujeres (UB) desde diciembre de 2009.

Miembra del grupo de investigación consolidado “Biblioteca Virtual de investigacións Duoda” y del proyecto de investigación “Claustra. Atlas d’espiritualitat femenina”, que integra aspectos de organización del patrimonio documental de las comunidades religiosas femeninea de la época medieval y moderna en los reinos peninsulares, y de topografía e historia monásticas. Entre el año 2009 y 2010 coordiné, con la Dra. María-Milagros Rivera y la Dra. Mª Elisa Varela, el proyecto, encargo del Institut Català de les mujeres (ICD), Moments de la història de les mujeres a Catalunya (publicado en la web del ICD: (http://www20.gencat.cat/portal/site/icmujeres). En el año 2010 dirigí, con la Dra. Teresa Vinyoles, el proyecto de la Xarxa d’Universitats Joan Lluís Vives Diccionari biogràfic de mujeres, un total de 657 biografías de mujeres de diferentes ámbitos de conocimiento, áreas de actuación, cronologías, de las tierras de lengua catalana (Cataluña, País Valenciano, Ilas Baleares, Cataluña Norte y Sur de Francia): (http://www.dbd.cat/

Una de mis líneas de investigación es la gestión de la memoria a lo largo de la historia y su materialización en los archivos, como también los aspectos de lo que se podría denominar la sexuación de la memoria. Interesada por la configuración e historia de los archivos y depósitos de la memoria escrita en las comunidades monásticas, por la función y perfil de las archiveras dentro de la comunidad y, en general, por el papel del archivo en el marco de la memoria femenina.

En el ámbito de la historia de las mujeres, me intereso por la espiritualidad femenina en la época medieval, en especial por la primera topografía de la orden de Santa Clara en la Corona de Aragón. Interesada también por otros aspectos de la fundación y organitzación monásticas como el estudio de las ordenanzas, las constituciones y otros documentos de archivo de autoría y/o escritura femeninas. Finalmente, he investigado figuras y prácticas de mediación femenina en la época medieval.

Formo parte de la Comissió d’Arxius del Servei d’Arxius de la Federació de Monges Benedictines de Catalunya.

Publicaciones destacadas:

-“Inés de Peranda i Clara de Janua. Dues figures carismàtiques o la fundació del monestir de Sant Antoni de Barcelona”. Duoda. Revista d’estudis feministes, 22 (2001). pp. 41-57.

-Las sentencias espirituales atribuidas a María de Cervelló: el discurso femenino de la orden mercedaria”. Mujer y cultura escrita. Del mito al siglo XXI. Gijón: Trea, 2005, pp. 75-85.

-La Diferència de ser dona. [Recurso electrónico]. Recerca i ensenyament de la història = La Diferencia de ser mujer...= Die Differenz eine frau....Barcelona: Duoda. Centro de Investigación de mujeres, cop. 2004 (1 disc òptic, CD-ROM) i web: http://www.ub.edu/duoda/diferencia/index.html.

-“La relación con los recuerdos: la autoridad y el poder de la memoria”. En: Las relaciones en la historia de la Europa medieval. València: Tirant lo Blanc, 2006, pp. 18.-53.

-“Memoria y genealogía femeninas: la leyenda fundacional del primer monasterio de clarisas de Catalunya”, La historia de las mujeres: perspectivas actuales. XIII Coloquio Internacional de la Asociación Española de Estudios de Historia de las Mujeres (Barcelona, 19-21 octubre, 2006). Edició CD-Rom.

-“Memoria, historia y archivo en el monasterio de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona”, Boletín de la ANABAD, 2008, núm. 4, oct-dic., pp. 297-305.

-“Administrar desde la libertad” (con Mª Elisa Varela), en La universidad fértil. Barcelona: Octaedro, 2010.

-Els miralls de Clara d'Assís: el naixement de l'Orde de Santa Clara en terres catalanes”; L'escriptura femenina als monestirs medievals: Agnès de Peranda; “La pregària diària: el llibre d'hores”; “Biblioteques de mujeres: la biblioteca de la Reina Maria”; “Memòria femenina als monestirs medievals: les llegendes fundacionals”; “La reforma dels monestirs femenins en la construcció de l’estat modern (segle XV)”, En: Moments de la història de les dones a Catalunya.

-“Maria de Castella”; “Sança de Mallorca”; “Agnès de Peranda”; Caterina Sarrovirra, En: Diccionari biogràfic de dones.

-“Pràctiques i gestos de mediació femenina a la història medieval”, VI Seminari Internacional de Cultura Escrita Josepa Arnall i Juan: L'amor a l'Edat Mitjana. Textos i imatges (Girona, 10-11 desembre 2010).

-“La pregària diària femenina: els llibres d'hores catalans” (con Mª Elisa Varela Rodríguez), Le plaisir de l'Art au moyen âge. Mélanges offerts à Xavier Barral i Altet, Picard, París, 2012.

-“María de Cervelló”, En: Mujeres cristianas a lo largo de la historia. Burgos: Monte Carmelo (en premsa).

-Archivo y memoria en una comunidad monástica femenina, Escritura y sociedad (en premsa).

-“L'espiritualitat mendicant en femení en terres catalanes: el naixement de les primeres comunitats clarisses”, Jornades d’Història del monestir de les Avellanes (4-5 juliol, 2011) (The Journal of Medieval Monastic Studies, en premsa).

-“Sança de Mallorca, reina de Nàpols: la fundació monàstica en un projecte de consciència genealògica i espiritualitat franciscana”, Redes femeninas de promoción espiritual , Roma: Viella (en premsa).


[abrir] Tesauro (extracción automática)
[abrir] Lugares (extracción automática)
[abrir] Fechas (extracción automática)