Artistes del segle XX: Margarita Xirgu i les tres-mil dones mudes que l’envoltaven, per Elina Norandi
Actriu profundament vocacional, treballadora rigorosa i disciplinada, mestra exigent i generosa, i una gran innovadora de l'escena teatral,
Margarita Xirgu va participar d'un dels moments més lluminosos de la història de les dones en el nostre país, i, en arribar l'exili, va saber estendre aquesta llum esplèndida en els llunyans llocs que la van acollir. Havia estat una nena filla d'un obrer que, com moltíssims en aquells anys, creia fermament que l'educació i la cultura eren l'única manera d'assolir la llibertat. Així, ella que mai va anar a escola i que des de petita mostrava dots per a la interpretació, es va anar obrint horitzons en els ateneus proletaris, mentre treballava en un taller de passamaneria. En aquests espais va començar a actuar en companyies amateurs fins que va debutar semiprofessionalment l'any
1906 amb l'obra
Teresa Raquin, basada en la novel·la d’
Émile Zola, on va rebre crítiques molt favorables, la qual cosa va ajudar-la a ser contractada al teatre Romea com a primera actriu jove.
A partir d'aquí Xirgu va desenvolupar una carrera plena d'èxits en la qual va posar en escena les protagonistes femenines dels millors autors catalans i estrangers, tant clàssics com moderns, i va actuar arreu del món amb les “tres mil dones mudes que l’envoltaven”, com deia Lorca. La seva carrera tampoc es va veure exempta de polèmiques, com la que va originar la representació de
Salomé, l'obra d’
Oscar Wilde que va ser jutjada d'excessivament sensual. Però aquesta actriu va ser, sens dubte, una dona molt lliure que escollia els personatges pel repte dramàtic que li suggerien, per l'estímul creatiu que presentaven sense reparar en els timorats prejudicis del seu temps. Així mateix va ser una dona emprenedora que amb freqüència fundava i gestionava els seus propis projectes, ja l'any
1911 va crear la seva pròpia companyia de teatre.
L'any
1926 l'escriptora cubana
Lydia Cabrera li va presentar el poeta
Federico García Lorca, amb qui Xirgu va encetar una fèrtil relació amistosa, una unió especial teixida entre actriu i autor que els va dur a treballar estretament. Així Margarida va protagonitzar
Mariana Pineda,
La zapatera prodigiosa,
Yerma,
Doña Rosita la soltera o el lenguaje de les flores i, mort ja el poeta,
La casa de Bernarda Alba que Lorca havia escrit pensant en ella.
L'actriu, que va conèixer i es va relacionar amb els més destacats escriptors i artistes del seu temps, va buscar sempre la mediació femenina i va conrear llaços professionals i amistosos amb altres dones, com ara l'escriptora i actriu
María Teresa León, la crítica d'art
Margarita Nelken, la poeta
Anna Maria Martínez Sagi, la periodista
Irene Polo, o la ja esmentada
Lydia Cabrera, per exemple. És llegendària la seva trobada a
L'Havana amb
Eleonora Duse, la gran diva italiana a qui Xirgu va admirar profundament.
L'any
1936 va iniciar el seu quart viatge de treball a Amèrica, però la revolta militar i la posterior instauració de la dictadura van ocasionar que la gira es tornés en permanent exili i Margarida ja no va tornar mai més a
Cataluna.
Després de treballar durant anys en diferents obres a
Montevideo,
Santiago de Xile i
Buenos Aires, el
1949 li van oferir la direcció de l’Escuela Municipal de Arte Dramático (EMAD) que es projectava crear en la capital uruguaiana, càrrec que va ocupar fins l’any
1957, formant generacions d'actors i actrius en aquest país sudamericà. A més d'exercir de directora, docent i actriu de l’EMAD va formar part del cos de directors estables de la Comedia Nacional. Així va ser com
Margarida Xirgu es va convertir en una gran personalitat de la societat uruguaiana sent, fins al dia d'avui, un referent constant per a la gent del món de la cultura d'aquell país.
La seva casa a
Punta Ballena, un dels llocs més bells del Con Sud, va ser el seu refugi i un espai de trobada per a artistes i intel·lectuals, tant llatinoamericans com europeus exiliats i viatgers.
Malgrat la seva intenció de retirar-se del treball, l'actriu va seguir activa fins poc abans de la seva defunció ocorreguda a
Montevideo el
1969. Des de
1988 les seves restes descansen a la seva població natal,
Molins de Rei, al costat del seu segon espòs,
Miquel Ortín, amb qui va compartir vida i treball i, sobretot, la infinita passió pel teatre.
Per saber-ne més:
Francesc Foguet,
Margarida Xirgu. Una vocació indomable. Barcelona: Pòrtic, 2002.
Mª Carmen Gil Fombedilla, Rivas Cherif,
Margarita Xirgu y el teatro de la II República. Madrid: Fundamentos, 2003.
Antonina Rodrigo,
Margarita Xirgu. Una biografía. Barcelona: Flor del Viento, 2005.
