Les Surrealistes: Remedios Varo, per María José González Madrid
Al maig del 1936 es va celebrar a Barcelona, organitzada per A.D.L.A.N (Amics de l’Art Nou), l’Exposició Logicofobista. Aquesta exposició, que pretenia aplegar i mostrar l’obra dels artistes vinculats a la més recent i trencadora proposta avantguardista, el surrealisme, van participar, entre un total de 13 artistes, les pintores Nadia Sokalova, Maruja Mallo i Remedios Varo. Per a moltes artistes, treballar amb les apostes del surrealisme va ser una decisió associada a una rebel·lió contra les formes establertes, tant artístiques com vitals. Les obres que coneixem de Remedios Varo (Anglès, Girona , 1908 - Ciutat de Mèxic, 1963) realitzades a Barcelona a la dècada dels anys 30 demostren el seu apropament i interès pel surrealisme i el coneixement i domini del seu llenguatge. Remedios Varo havia estudiat a Madrid, a l’Academia de San Fernando, i allà s’havia relacionat amb les artistes Delhy Tejero i Piti Bartolozzi, entre d’altres. Quan va establir-se a Barcelona, després d’una estada a París, segurament ho va fer atreta pel caràcter cosmopolita i per la forta presència dels moviments d’avantguarda a la vida artística de la ciutat. Algunes de les obres de Remedios realitzades a Barcelona treballen l’imaginari surrealista sobre el cos de les dones, i hi apareixen cossos objectualitzats o fragmentats, trencats i violentats. Però d’altres obres seves expressen també la tensió de treballar amb aquests models de representació surrealistes. Ja a Mèxic (país on l’artista es va exiliar el 1941, després de la Guerra Civil i d’una estada a París), l’artista desenvoluparà la seva obra més personal: una visió i versió pròpia, alternativa, subversiva i crítica de les iconografies, teories i pràctiques surrealistes, i un llenguatge que li permetrà resoldre els conflictes de representació des de la identitat pròpia. A l’obra La creació de les aus la figura femenina ja no està representada de manera objectualitzada, sinó que l’artista s’autoretrata com a sàvia que té el poder de crear a la vegada art i vida. La dona-ocell treballa sola en un espai auster i monacal, posant en comunicació sobrenatural el seu treball amb el cosmos. L’artista treballa les seves pintures amb un estil molt preciosista i un minuciós refinament tècnic que transformen les categories surrealistes de l’automatisme i l’oníric. A Mèxic, Remedios Varo es va relacionar amb un grup d’exiliats europeus, entre els quals estaven la fotògrafa hongaresa Kati Horna (que havia estat vinculada durant la guerra a Mujeres Libres) i la pintora anglesa Leonora Carrington. Remedios i Leonora van desenvolupar una molt forta relació personal i creativa, compartint els seus interessos comuns pel joc, l’alquímia, la mística i les filosofies antigues. A la última de les pintures de Remedios, Natura morta ressuscitant, l’artista va recollir les seves creences sobre l’harmonia còsmica.Imatges
Fotografia de Remedios Varo al seu estudi, feta per Kati Horna, s/d.
Remedios Varo. Creación de las aves, 1957 (Col. particular, Mèxic).
Remedios Varo. Naturaleza muerta resucitando, 1963 (Col. particular, Mèxic).
