Buscar

Mª Elisa Varela Rodríguez. La cultura a la cort: Violant de Bar.

Mª Elisa Varela Rodríguez.
La cultura a la cort: Violant de Bar.

La cultura a la cort: Violant de Bar, per M. Elisa Varela Rodríguez

Les corts medievals (senyorials, comtals i reials) van jugar a tots els territoris de la Corona d’Aragó un paper important en l’organització de tot tipus d’activitats culturals –de caire més cult i/o de caire més popular. Dels cercles cortesans en formaven part trobadors com Paulet de Marsella, o com Guillem de Cervera —conegut com Cerverí de Girona— i trobadores, que recitaven i cantaven les seves composicions a la cort. A les corts s’apropaven també alguns autors i autores a la cerca de patrocini d’aquells i el matrocini o matronatge d’aquelles que formaven part de l’aristocràcia senyorial, comtal o de la reialesa i que podien crear una cort de la qual n’eren el centre. Va ser, habitual, a la Corona d’Aragó, que funcionaris laics o eclesiàstics de certa vàlua intel·lectual estiguessin al servei de la cort, és ben conegut el cas del cronista Bernat Metge. Alguns dels funcionaris de les escrivanies o de la Cancelleria formaven part també dels cercles propers a la cort del seu senyor o senyora. Fins a la creació del notariat, varen ser els monestirs, catedrals, canòniques i les corts les que varen conservar la major part de les manifestacions escrites, fossin aquestes de caràcter administratiu, o de caire més creatiu. També algunes de les manifestacions més elaborades de l’oralitat varen estar vinculades a espais cortesans. En aquest espai s’hi celebraven justes poètiques, funcions teatrals...

Alguns comtes i comtesses, i alguns reis i reines de la Corona d’Aragó varen tenir un paper rellevant, encara que molt desigual, com a organitzadors de llurs corts, tant administrativa com culturalment. Un bon exemple d’aquesta preocupació per fer de la cort un espai agradable i plaent per la vida i culturalment ric és la reina Violant de Bar (? ca. 1365-Bellesguard, 1431).

Violant de Bar era filla de Maria de França i de Robert I, duc de Bar. Va rebre una educació molt refinada a la cort parisina del seu oncle el rei Carles V de França, coincidint segurament durant un temps amb una altra nena de més o menys la seva edat, que s’estava educant també a la cort i que amb el pas del temps serà la primera escriptora en llengua francesa, Cristina de Pizán. Violant o Yolant va ser la segona muller de Joan I i potser va ser una de les reines més refinades de la Corona d’Aragó. Afeccionada al luxe, va introduir els seus gustos a la cort, envoltant-se de trobadors i músics. La reina va mantenir relacions de molta confiança amb algunes de les seves dames, les quals varen actuar com a conselleres. Varen destacar entre les seves dames Constança de Perellós i Carrossa de Vilaragut. Aquestes dues dames varen ser acusades amb d’altres alts consellers i cortesans reials per malversació i corrupció i foren apartats i apartades dels seus càrrecs, però la reina va mantenir amb elles l’amistat fins els darrers dies la seva vida. Violant no va ser mai acusada, però va ser posada durant un temps sota custòdia de “bones dones”, és a dir, de beguines, i més tard va dur una vida més tranquil·la a Barcelona.

La reina va estar envoltada per alguns dels autors catalano-aragonesos més coneguts del moment: Bernet Metge, que fou el seu secretari, Vicent Ferrer, un dels seus confessors, i fra Francesc Eiximenis, que sembla ser que va freqüentar la cort, tot i que sembla que no li agradava l’”ambient cortès i humanístic de la cort reial”.

Cap els darrers anys del seu regnat, Violant de Bar, va continuar dedicant bona part del seu temps a interessos religiosos i culturals. El 1393 va fundar el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, a la rodalia de Barcelona. Ella es va cuidar d’establir, conjuntament, amb el rei el Consistori de la Gaya Ciencia, amb la celebració anual d’uns jocs florals inspirats en la tradició poètica provençal. A la mort del rei Joan el 1396, la reina es va dedicar intensament a l’educació de la seva filla, Violant d’Aragó. L’any 1413, la reina vídua va encarregar al seu confessor, fra Antoni Canals, un manual de penitència o Tractat de confessió. Fra Canals, durant anys visitant assidu del palau reial, va ser un dels traductors de Joan I, confessor de la reina i capellà de Martí I.

Violant de Bar va morir el 3dejuliolde1431 , l’endemà el seu cos va ser exposat al Palau Menor de Barcelona. Felip de Malla va composar i llegir el seu panegíric. Va ser enterrada a la catedral de Barcelona i l’any 1460 les seves despulles varen ser traslladades pel seu repòs definitiu al panteó reial de Poblet.

La correspondència de la reina ens permet apreciar, no només la importància de la seva participació en les tasques de govern del regne i l’adopció de la llengua catalana com a preferent, sinó també la qualitat literària d’alguns dels seus textos. Sense cap dubte la reina Violant va tenir un paper molt destacat en l’impuls cultural de la corona catalano-aragonesa, i així ho recull la historiografia erudita. Algun autor diu que és: “la primera sobirana de la nostra terra de la qual pugui recollir-se una correspondència literària”, mentre d’altres estudiosos subratllen el seu excel·lent gust literari i el seu amor pels llibres.

En la seva correspondència, Violant encarrega còpies i traduccions, promet deixar en préstec alguns llibres, demana la devolució d’altres i demana en préstec més llibres. Els títols mostren l’ampli ventall dels seus gustos literaris: els Morales de Job, La vie de Jesus-Christ, un llibre d’hores, el Tractat de confessió d’Antoni Canals, una Biblia, els Evangelis, i les Epístoles de Saint Pol, tots ells en català. S’interessava i va fer indagacions per aconseguir la poesia de Jaume d’Aragó i el seu Cançoner, i demanava a Guillem de Parapertusa el Llibre de Machaut per completar la còpia que ella tenia, perquè no és acabat, ans hi fallen alscunes coses en sustància bones. Els relats novelescos o romans que demanava estaven en francès, ja que la reina continuava fent servir la seva llengua materna. Entre els títols sol·licitats s’incloïen Le livre de la rose o Roman de la rose , Le livre de Godefroid de Bouillon, Le livre du roi Meliadux et du bon chevalier san peur, Donahi le Roux, Tristan historié i al rei Martí li va demanar un Guirón le courtois, per entretenir-se i alegrar-se una mica. Violant havia encarregat amb Joan I una traducció glosada de les Heroidas d’Ovidi, realitzada per a la seva fillastra Joana Daroca. Resulta natural l’interès de la reina Violant —com a bona escriptora de gènere epistolar— per les Heroidas, ja que es tractava d’un volum de cartes fictícies composades per dones famoses.


Imatges

Diadema que probablement pertanyia a la reina Violant, es troba a la part inferior de la Custòdia de la Catedral de Barcelona. Es poden llegir les lletres S. Y.R.A. [Senyora Yolant reina d’Aragó]. Fot. R. Manent a N. De Dalmases i D. Giralt Miracle, Argenters i joiers de Catalunya (Barcelona, 1985, p. 123)



Per saber-ne més:

Dawn Bratsch-Prince, Violant de Bar (1365-1431), Madrid: Ediciones del Orto, 2002, trad. María Morrás.

Dawn Bratsch-Prince, “The Politics of Self-Representation in the Letters of Violant de Bar (1365-1431)”, a MedievalEncounters, 6 (2000).

Marina Mitjà, “Procés contra els consellers, domèstics i curials de Joan I, entre ells Bernat Metge”, a Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 27 (1957-8), p. 375-417.

Isabel de Riquer, “Los libros de Violante de Bar”, a Las sabias mujeres: Educación, saber y autoria (siglos III-XVII), ed. de María del Mar Graña Cid, Madrid: Asociación Cultural Al-Mudayna, 1991, p. 161-173.

Creative Commons License
Esta obra tiene licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 España (CC BY-NC-SA 3.0).

Una versión imprimible de este texto está disponible para su descarga. Reconocimiento de autoría, edición y fuente es necesaria para su uso, reutilización o difusión.

[abrir] Tesauro (extracción automática)
[abrir] Lugares (extracción automática)
[abrir] Fechas (extracción automática)