La diferència de ser dona

Recerca i ensenyament de la història

Bibliografia general

Bibliografia general

Les beguines: llibertat en relació
El moviment de les beguines a nivell europeu
  • BOTINAS, Elena; CABALEIRO, Julia, "Mediacions i autoritat femenina en l’espiritualitat de les dones medievals" a Duoda 7 (1994), pàg. 125-142.
  • EPINEY-BURGARD, Georgette; ZUM BRUNN, Emilie, Femmes troubadours de Dieu. Turnhhout, 1988. Traducció al castellà: Mujeres trovadoras de Dios. Una tradición silenciada en la Europa medieval. Barcelona, Paidós, 1998.
  • GUARNIERI, Romana, "Il Movimento del Libero Spirito. Testi e documenti". Archivio Italiano per la storia della pietà. IV (1965), pàg.353-708.
  • McDONNELL, E. W. The Beguines and Beghards in Medieval Culture, with Special Emphasis on the Belgian Scene. New Brunswick, Rutgers University Press, 1954.
  • MURARO, Luisa, Le Amiche di Dio. Nàpols, M. D’Aurie Editore, 2001.
  • NEEL, Carol, "The Origins of the Beguines" a (BENNETT, Judith M. et. al., ed.) Sisters and Workers in the Middle Ages. Chicago, University of Chicago Press, 1989.
  • PEENINGS, Joyce, "Semi-Religious Women in 15th Century Rome". Overdruk vit Mdedelingen Rome, NS 12, XLVII, 1983.
  • SCHMITT, Jean-Claude, Mort d’une hérésie. L’Eglise et les clers face aux béguines et aux béghards du Rhin supérieur du XIV au XV siècle. París, Mouton Editeur, École des Hautes Études en Sciences Socials, 1978.
Beguines i beates a Espanya
  • BOTINAS MONTERO, Elena; CABALEIRO MANZANEDO, Julia; DURAN VINYETA, Mª Àngels, "Las beguinas: sabiduría y autoridad femenina", Las sabias mujeres: Educación, saber y autoría (siglos III-XVII), Madrid, A.C. Al-Mudayna, 1994, pàg. 283-293.
  • VV.AA. Les beguines. La Raó il·luminada per Amor, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002.
  • MIHURA ANDRADES, José María, "Formas de vida religiosa femenina en la Andalucía medieval. Emparedadas y beatas", (Ángela Muñoz i Mª del Mar Graña eds.) Religiosidad femenina: Expectativas y realidades (ss. VIII-XXVIII). Madrid, A.C. Al-Mudayna, 1991, pàg. 139-164.
  • MUÑOZ FERNÁNDEZ, Ángela, Beatas y santas neocastellanas: ambivalencia de la religión y políticas correctoras del poder (ss. XIV-XVII). Madrid, Dirección General de la Mujer, 1994.
  • Acciones e intenciones de mujeres en la vida religiosa de los siglos XV y XVI. Madrid, Dirección General de la Mujer, horas y HORAS, 1995.
Escrits de beguines, originals i traduccions
  • CIRLOT, Victoria; GARÍ, Blanca, La mirada interior. Escritoras místicas y visionarias en la Edad Media. Barcelona, Ediciones Matínez Roca, 1999.
  • D’ANVERS, Hadewijch, Écrits mystiques des Béguines. Traducció del neerlandès: J.B. Porion. París, Éditions du Seuil, 1954.
  • D’ANVERS, Hadewijch, Dios, Amor y Amante. Hadewijch de Amberes. Las cartas. Traducció de Pablo María Bernardo. Madrid, Ediciones Paulinas, 1986.
  • PORETE, Margarita; Anónimo, El espejo de las almas simples. Hermana Katrei. Traducció i estudi de Blanca Garí i Alicia Padrós-Wolff. Barcelona, Icaria, 1995.
  • VON MAGDEBURG, Mechthild, La luce fluente della Divinità. Traducció de l'original i nota crítica de Paola Schulze Belli. Florencia, Giunti Gruppo Editoriale, 1991.
    L'amor al coneixement: Mary Astell
    • COLLIN, Françoise; PISIER, Evelyne; VARIKAS, Eleni, Les femmes de Platon à Derrida. Plon, Anthologie critique, 2000.
    • KING, Margaret L. Mujeres renacentistas. La búsqueda de un espacio. Madrid, Alianza Universidad, 1993.
    • LEDUC, Guyonne, "Mary Astell et Daniel Defoe, auteurs de projets féministes pour l’éducation?" (Guyonne Leduc ed.) L’Éducation des femmes en Europe et en Amérique du Nord de la Reinaissance a 1848. L’Harmattan, 1997.
    • MARTINO, Giulio; BRUZZESE, Marina, Las filósofas. Las mujeres protagonistas en la historia del pensamiento. Madrid, Cátedra, 1996.
    • MATTHEWS GRIECO, Sara F. "Mary Astell, educadora y feminista". (Giulia Calvi, ed.) La mujer barroca. Madrid, Alianza Editorial, 1995.
    L’ordre simbòlic de la mare a les Cartes d’Estefania de Requesens
    • BERTRAN TARRÉS, Maria; CABALLERO NAVAS, Carmen; CABRÉ I PAIRET, Montserrat; RIVERA GARRETAS, María-Milagros i VARGAS MARTÍNEZ, Ana, De dos en dos. Las prácticas de creación y recreación de la vida y la convivencia humana. Madrid, horas y HORAS, 2000.
    • DE AHUMADA BATLLE, Eulàlia, Epistolaris d’Hipòlita Rois de Liori i d’Estefania de Requesens (s. XVI). Universidad de Valencia, 2003.
    • GUISADO Maite, Cartes íntimes d’una dama catalana del s. XVI. Epistolari a la seva mare la comtessa de Palamós. Barcelona, La Sal, 1987.
    • MURARO, Luisa, El orden simbólico de la madre. Madrid, horas y HORAS, 1994.
    Dones de llum i mares fundadores
    • GRAÑA CID, Mª del M. "Las primeras clarisas andaluzas. Franciscanismo femenino y reconquista en el siglo XIII", Archivo ibero-americano, 54, 1994, pàg. 661-704.
    • GAZULLA, F. Vida de Santa María de Cervellón, virgen comúnmente llamada del Socòs, primera religiosa de la celestial, real y militar orden de Nuestra Señora de la Merced Barcelona, 1909.
    • MUÑOZ, Á. "Oria de Villavelayo, la reclusión femenina", La religiosidad de las mujeres. Monográfico de Arenal. Revista de historia de las mujeres 5, 1, 1998, pàg. 47-67.
    • MUÑOZ, Á. "El monacato como espacio de cultura femenina. A propósito de la Inmaculada Concepción de María y la representación de la sexuación femenina", a (M. Nash, M.J. de la Pascua, G. Espigado eds.) Pautas históricas de sociabilidad femenina. Rituales y modelos de representación Cádiz, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz, 1999, pàg. 71-89.
    • OMAECHEVARRÍA, I. Escritos de Santa Clara y documentos complementarios (5ª ed.) Madrid. Biblioteca de Autores Cristianos, 2004.
    • RIVERA GARRETAS, Mª.-M. "Vías de búsqueda de existencia femenina libre: Perpetua, Christine de Pizan y Teresa de Cartagena". Duoda 5, 1993, pàg. 51-71.
    • RIVERA GARRETAS, Mª.-M. "La libertad femenina en las instituciones religiosas medievales". Anuario de Estudios Medievales 28, 1998.
    • RIVERA GARRETAS, Mª.-M. "El monacato femenino (siglos VIII-XII)", Els monestirs catalans a l’entorn de l’any mil. Catàleg d’exposició. Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 1999, pàg. 106-119.
    • VAUCHEZ, A. La sainteté en Occident aux dernières siècles du Moyen Age d’après les procès de canonisation et les documents hagiographiques. Roma, École Française de Rome, 1981.
    • VINYOLAS TORRES, P. Santa Inés de Peranda de Asís y santa Clara de Janua de Barcelona y su culto inmemorial. Barcelona, Vila, Aleu i Domingo Imp., 1930.
    • MARTINENGO, Marirí; POGGI, Claudia; SANTINI, Marina; TAVERNINI, Luciana i MINGUZZI, Laura, Libres para ser. Mujeres creadoras de cultura en la Europa medieval. Madrid, Narcea, 2000.
    La pràctica de la pau: Maria de Castella, reina d’Aragó
    • AURELL, Martí, La dama en la corte medieval. Pamplona, Eunsa, 2001.
    • CAVARERO, Adriana, "Decir el nacimiento”, a Diótima, Traer al mundo el mundo. Objeto y objetividad a la luz de la diferencia sexual. Barcelona, Icaria, 1996, pàg. 115-147.
    • CHAVES RUBIO, Carmen, "Autoridad y mediación femenina como práctica de paz". Duoda, 23, 2002, pàg. 65-83.
    • GIMÉNEZ SOLER, "Retrato histórico de la reina María", Boletín de la Academia de Buenas Letras I, 76.
    • MARTINENGO, Marirí; POGGI, Claudia; SANTINI, Marina; TAVERNINI, Luciana i MINGUZZI, Laura, "Introducción", a Libres para ser: mujeres creadoras de cultura en la Europa medieval. Madrid, Narcea, 2000.
    • MURARO, Luisa, El concepto de genealogía femenina. A http://www.creatividadfeminista.org/articulos/fr_artgenealogia.htm
    • MURARO, Luisa, "Guerra que he visto", a Guerras que yo he visto. Saberes de mujeres en la guerra. Madrid, horas y HORAS, 2001, pàg. 39-47.
    • RIVERA GARRETAS, María-Milagros, "Ressenya a la instal·lació Entredós de Elena del Rivero". Duoda, 20, 2001.
    • SALVO, Anna di, "Relaciones civilizadoras en una “Ciudad Feliz” de Sicilia", Duoda, 23 (2002), pàg. 83-91.
    • SARTORI, Diana, "Decir, desvelar, mostrar" a Diótima, El perfume de la maestra. En los laboratorios de la vida cotidiana. Barcelona, Icaria, 2002, pàg. 93-107.
    • SOLDEVILA, Ferran, La reina Maria, muller del Magnànim, a Sobiranes de Catalunya. Recull de monografies històriques. Barcelona, Real Acadèmia de Bones Lletres, 1928.
    • WEIL, Simone, "Esta guerra es una guerra de religiones", a Guerras que yo he visto. Saberes de mujeres en la guerra. Madrid, horas y HORAS, 2001, pàg.71-83.
    • WOLF, Virginia, "Pensamientos de paz durante una incursión aérea" a Guerras que yo he visto. Saberes de mujeres en la guerra. Madrid, horas y HORAS, 2001, pàg. 47-53 .
    • ZAMBONI, Chiara, "Simone Weil, unirse a la levadura y no a la masa" a Guerras que yo he visto. Saberes de mujeres en la guerra. Madrid, horas y HORAS, 2001, pàg. 53-71.
    Aparença del cos i bellesa: l’adornament femení
    • (KING, Margaret L.; RABIL, Albert, Jr. eds.), Her Immaculate Hand Binghampton, Nueva York, Pegasus Paperbooks, Medieval & Renaissance Texts & Studies, 1992.
    • MARTINO, Giulio i BRUZZESE, Marina, Las filósofas. Las mujeres protagonistas en la historia del pensamiento. Madrid, Cátedra, 1996.
    • PERRY, Ruth, The Celebrated Mary Astell. Chicago, University of Chicago Press, 1986.
    • PEREZ MOLINA, Isabel, Las mujeres ante la ley en la Cataluña moderna. Granada, Ediciones de la Universidad de Granada, Colección Feminae, 1997.
    • RESINSKI, Rebecca, Constituting an Adorned Female Body –from Pandora to Livy’s Lex Oppia. Kentucky Foreign Language Conference, April 1997.
    • RIVERA GARRETAS, María-Milagros, Nombrar el mundo en femenino. Barcelona, Icaria, 1994.
    • VINYOLES, M. Teresa, "La mujer Bajomedieval a través de las Ordenanzas Municipales de Barcelona" a DD.AA. Las mujeres medievales y su ámbito jurídico. Actas de las II Jornadas de Investigación Interdisciplinaria. Madrid, Universidad Autónoma de Madrid, 1983, pàg. 137-154.
    • ROBERTS, A.; (DONALDSON, J. Ed.) Ante-Nicene Fathers. Third and Fourth Centuries. Wm. B. Eermans Publishing Co, 1988.
    Sabers i poders
    • ANDERSON, Barbara S.; ZINSSER, Judith P. Historia de las mujeres. Una historia propia. Barcelona, Editorial Crítica, 1992.
    • BARSTOW, Anne L. Witchcrace: New History of the European Witch Hunts San Francisco, Harper San Francisco, 1995.
    • CARO BAROJA, Julio, Las brujas y su mundo. Barcelona, Alianza Editorial, 1986.
    • DALY, Mary, "European Witchburnings: Purifying the Body of Christ". DALY, Mary, Gyn/Ecology. The Metaethics of Radical Feminism. Londres, The Women's Press, 1979, pàg. 179-222.
    • EHRENREICH, Barbara; ENGLISH, Deirdre, Brujas, comadronas y enfermeras. Historia de las sanadoras. Barcelona, Editorial La Sal, 1988.
    • GRAS, Mercè, Bruixes a Sant Feliu de Llobregat. El procés a Blanca Bardiera (1578). Sant Feliu de Llobregat, Edicions Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2000.
    • MICHELET, Jules, La bruja. Barcelona, Labor, 1984.
    • QUAIFE, G. R. Magia y maleficio. Las brujas y el fanatismo religioso. Barcelona, Crítica, 1989.
    • RIVERA GARRETAS, María-Milagros, Textos y espacios de mujeres. Barcelona, Icaria, 1990.
    • RIVERA GARRETAS, María-Milagros, Nombrar el mundo en femenino. Barcelona, Icaria, 1994.
    La transmissió de riquesa entre dones
    • BRUNDAGE, James A. Law, Sex and Christian Society in Medieval Europe. Chicago, University of Chicago Press, 1987.
    • FAUVE-CHAMOUX, Antoinette, "La transmission des biens par les femmes: les héritières en France dans une perspective comparative (XVIIIe-XIXe siècles)". Obradoiro de Historia Moderna n. 1, 2001, pàg. 29-54.
    • (GARCIA NIETO, Carmen, ed.), Ordenamiento jurídico y realidad social de las mujeres. Siglos XVI-XX. Madrid, Actas de las IV Jornadas de Investigación Interdisciplinaria, Universidad Autónoma de Madrid, 1986.
    • GOODY, Jack; THIRSK, Joan; THOMPSON, Edward P. (eds.) Family and Inheritance: Rural Society in Western Europe, 1200-1803. Cambridge, Cambridge University Press, 1976.
    • PALAZZI, Maura, "Female Solitude and Patrilineage: Unmarried Women and Widows during the Eighteenth and Nineteenth Centuries." Journal of Family History, vol. 15, n. 4, 1990, pàg. 443-459.
    • PEREZ MOLINA, Isabel, Las mujeres ante la ley en la Cataluña moderna. Granada, Ediciones de la Universidad de Granada, Colección Feminae, 1997.
    • RIVERA GARRETAS, María-Milagros, Dret i conflictivitat social de les dones a la Catalunya pre-feudal i feudal.
    • (NASH, Mary, ed.), Més enllà del silenci. Les dones a la història de Catalunya. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1988.
    • (SEGURA, Cristina, ed.), Las mujeres medievales y su ámbito jurídico. Madrid, Seminario de Estudios de la Mujer de la Universidad Autónoma de Madrid, 1983.
    Els dos infinits: la matèria primera i Déu
    • ALLARD, Guy-H. L’attitude de Jean Scot et de Dante à l’égard du thème des deux infinis: Dieu et la matière première" a (Werner Beierwaltes, ed.) Eriugena redivivus. Zur Wirkungsgeschichte seines Denkens im Mittelalter und im Übergang zur Neuzeit. Heidelberg, Carl Winter – Universitätsverlag, 1987, pàg. 237-253.
    • ALLEN, Prudence, The Concept of Woman. The Aristotelian Revolution, 750 BC-AD 1250, Montreal, Eden Press, 1985 i Grand Rapids, MI, W.B. Eerdmans, 1997.
    • CARTAGENA, Teresa de, (Lewis J. Hutton, ed.) Arboleda de los enfermos y Admiraçión operum Dey. Madrid, Anejos del Boletín de la Real Academia Española XVI. 1967
    • CORTÉS TIMONER, Mª Mar, Madres y maestras espirituales. De Leonor López de Córdoba a Teresa de Jesús. Tesi doctoral en Filologia Espanyola, Universitat de Barcelona, 2002.
    • LIBRERIA DELLE DONNE DI MILANO, El final del patriarcado. Ha ocurrido y no por casualidad. Traducció de María-Milagros Rivera Garretas, Barcelona, Llibreria Pròleg, 1996. (Reed. Ead., Toda la cultura patas arriba. Selecció de “Sottosopra” (1974-1996). Madrid, horas y HORAS, 2004).
    • LISPECTOR, Clarice, Cerca del corazón salvaje. Traducció de Basilio Losada, Madrid, Siruela, 2002.
    • LISPECTOR, Clarice, La manzana en la oscuridad. Traducció de Elena Losada, Madrid, Siruela, 2003.
    • LISPECTOR, Clarice, La pasión según G.H.. Traducció de Alberto Villalba, Barcelona, Península, 1988.
    • LUCENTINI, Paolo, "L’eresia di Amalrico" a (Werner Beierwaltes, ed.) Eriugena redivivus. Zur Wirkungsgeschichte seines Denkens im Mittelalter und im Übergang zur Neuzeit. Heidelberg, Carl Winter – Universitätsverlag, 1987, pàg. 174-191.
    • MARTINENGO, Marirì, Las trovadoras. Poetisas del amor cortés. (Textos provenzales con traducción castellana). Traducció de María-Milagros Rivera Garretas i Ana Mañeru Méndez, Madrid, horas y HORAS, 1997.
    • MURARO, Luisa, Il Dio delle donne. Milá, Mondadori, 2003.
    • PIZAN, Cristina de, La Ciudad de las Damas.Traducció de Marie-José Lemarchand, Madrid, Siruela, 1995.
    • RIEGER, Angelica, Trobairitz. Der Beitrag der Frau in der altokzitanischen höfischen Lyrik. Gesamtkorpus. Tübingen, Max Niemeyer, 1991.
    • RIVERA GARRETAS, María-Milagros, "Egregias señoras. Nobles y burguesas que escriben, 1400-1560" a (Anna Caballé, ed.) La vida escrita por las mujeres, 1: Por mi alma os digo, Barcelona, Círculo de Lectores, 2003.
    • RIVERA GARRETAS, María-Milagros, Textos y espacios de mujeres. Europa, siglos IV-XV. Barcelona, Icaria, 1990.
    • RIVERA GARRETAS, María-Milagros, El fraude de la igualdad, Barcelona, Planeta, 1997, pàg. 25-43 (reedició corregida: Buenos Aires, Librería de Mujeres, 2002).
    • RIVERA GARRETAS, María-Milagros, "Una cuestión de oído. De la historia de la estética de la diferencia sexual" a BERTRAN TARRÉS, Maria; CABALLERO NAVAS, Carmen; CABRÉ I PAIRET, Montserrat; RIVERA GARRETAS, María-Milagros i VARGAS MARTÍNEZ, Ana, De dos en dos. Las prácticas de creación y recreación de la vida y la convivencia humana. Madrid, horas y HORAS, 2000, pàg. 103-126.
    • VV. AA. The Querelle des femmes in the Romania. Studies in Honour of Friederike Hassauer. Viena, Turia + Kant, 2003.
    • WOOLF, Virginia, Un cuarto propio. Traducció de María-Milagros Rivera Garretas, Madrid, horas y HORAS, 2003.
    Ni dones privades ni dones públiques: l’àmbit personal és polític
    • ARAM, Bethany, La reina Juana de Castilla. Madrid, Marcial Pons, 2001.
    • CESCUTTI, Eva, Hrotsvit und die Männer. Konstruktionen von “Männlichkeit” und “Weiblichkeit” in der lateinischen Literatur im Umfeld der Ottonen. Munich, Wilhelm Fink, 1998.
    • DRONKE, Peter, Women Writers of the Middle Ages. A Critical Study of Texts from Perpetua (m. 203) to Marguerite Porete (m. 1310). Cambridge, Cambridge University Press, 1984. (Escritoras de la Edad Media, Barcelona, Crítica, 1994).
    • LERNER, Gerda, La creación del patriarcado. Trad. de Mònica Tussell. Barcelona, Crítica, 1990.
    • LONZI, Carla, Escupamos sobre Hegel. La mujer clitórica y la mujer vaginal, Traducció de Francesc Parcerisas. Barcelona, Anagrama, 1981.
    • MARTINENGO, Marirí; POGGI, Claudia; SANTINI, Marina; TAVERNINI, Luciana i MINGUZZI, Laura, Libres para ser. Mujeres creadoras de cultura en la Europa medieval. Traducció de Carolina Ballester Meseguer, Madrid, Narcea, 2000.
    • PATEMAN, Carole, El contrato sexual. Traducció de Mª Luisa Femenías i María-Xosé Agra Romero, Barcelona, Anthropos, 1995.
    • RICH, Adrienne, "Heterosexualidad obligatoria y existencia lesbiana". Duoda. Revista de Estudios Feministas, 10 (1996), pàg. 15-45 i 11 (1996), pàg. 13-37.
    • RIVERA GARRETAS, María-Milagros, "Catalina de Alejandría, representada en Isabel I de Castilla", a (Ana Isabel Cerrada Jiménez i Josemi Lorenzo Arribas, eds.) De los símbolos al orden simbólico femenino (ss. IV-XVII). Madrid, Al-Mudayna, 1998, pàg. 137-143.
    • RIVERA GARRETAS, María-Milagros, Mujeres en relación. Feminismo 1970-2000. Barcelona, Icaria, 2001.
    • RIVERA GARRETAS, María-Milagros, Textos y espacios de mujeres. Europa, siglos IV-XV. Barcelona, Icaria, 1990.
    • RIVERA GARRETAS, María-Milagros, Juana de Mendoza (h. 1425-1493). Madrid, Ediciones del Orto. En premsa.
    • RIVERA GARRETAS, María-Milagros, La diferencia sexual en la historia. Valencia, Publicacions de la Universitat de València. En premsa.
    • ZAMBRANO, María, "María Zambrano, entrevista de Pilar Trenas (1988)". Duoda, 25 (2003), pàg. 141-165.
    • ZAMBRANO, María, La tumba de Antígona, a Ead., Senderos, Barcelona, Anthropos, 1986.
    L’escriptura i la lectura: la política en llengua materna
    • ALTAYÓ, I.; NOGUÉS, P., Juana la reina cautiva. Madrid, Sílex, 1985.
    • ARAM, B., La reina Juana. Gobierno, piedad y dinastía. Madrid, Marcial Pons, 2001.
    • AZCONA, T. De, Isabel la Católica. Estudio crítico de su vida y su reinado. Madrid, B.A.C., 1993.
    • FERNÁNDEZ ALVÁREZ, M., Juana la Loca (1479-1555). Palencia, Diputación Provincial-Edit. La Olmeda, 1994.
    • (DE LA TORRE, A.; DE LA TORRE, E. A. eds.), Cuentas de Gonzalo de Baeza tesorero de Isabel la Católica. Madrid, 1955-1956.
    • DIÓTIMA, La sapienza di partire da sé, Nàpols. Liguori, 1996.
    • DUMONT, J. La "incomparable" Isabel la Católica. Madrid, Ediciones Encuentro, 1993.
    • HARE, C. Isabel de Castilla su vida y su tiempo. Madrid, Mainar, 2000.
    • MARTÍNEZ MEDINA, F.-J.; RAMOS LÓPEZ, P.; VARELA-RODRÍGUEZ, M.-E. Oficio de la Toma de Granada. Granada, 2003.
    • MUÑOZ, A. "Relaciones femeninas y activación de los mecanismos del privilegio y la merced. La Casa de Isabel I de Castilla", a Las mujeres y el Poder, Madrid, 2000.
    • MUÑOZ, A. "Notas para la definición de un modelo sociorreligioso femenino: Isabel I de Castilla", a Las mujeres en el cristianismo medieval. Madrid, 1989.
    • MUÑOZ, A. Santas y Beatas neocastellanas: ambivalencias de la religión y políticas correctoras del poder. Madrid, Dirección General de la Mujer de la Comunidad Autónoma de Madrid, 1994.
    • MURARO, L. Lingua materna scienza divina. Nàpols, 1995, pàg. 78-79. “L’allegoria della lingua materna” a ( A cura de THÜNE, E.-M.), All’inizio di tutto la lingua materna. Torí, 1998.
    • MURARO, L. El orden simbólico de la madre. Madrid, 1994.
    • PULGAR, H. del, Crónica de los Reyes Católicos. Ed. de J. de Carriazo, 2 vols., Madrid, 1943.
    • RIVERA GARRETAS, María-Milagros, Mujeres en relación. Feminismo 1970-2000. Barcelona, Icària, 2001.
    • RIVERA GARRETAS, María-Milagros, Autour de Marguerite d'Ecosse: Reines, princesses et dames du XVè siècle: actes du colloque de Thouars, 23 et 24 mai 1997. (Geneviève et Philippe CONTAMINE, eds.) París, Champion ed., 1999.
    • RIVERA GARRETAS, María-Milagros, "Dos dones divinos: el tiempo y la palabra" a Mujeres en relación. Feminismo 1970-2000, Barcelona.
    • ROSSI, Rosa, Teresa de Ávila. Barcelona, 1983.
    • SEGURA, Cristina, "Las celdas de los Conventos", a Por mi alma os digo. De la Edad Media a la Ilustración. (Anna Caballé, dir.) Barcelona, 2003.
    • SUÁREZ, L. Isabel I, reina. Barcelona, Ariel, 2000.
    • YARZA LUACES, J. Paisaje artístico de una monarquía. Madrid, 1993.
    • ZAMBONI, CH., "Lingua materna tra limite e apertura infinita", a ( A cura de THÜNE, E.-M.), All’inizio di tutto la lingua materna. Torí, 1998. pàg. 113-134.
    Sembrant llums i colors: Les petjades d’algunes artistes medievals
    • BARAUT, Cebrià, “Els documents dels anys 981 a 1010 de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell”. Urgelia III, 1980, docs. 232, 233.
    • Beato de Liébana. Códice de Girona. Barcelona, Moleiro ed., 2004, vol. de estudi.
    • Comentarios al Apocalipsis de Beato de Liébana. Barcelona, Moleiro ed., 1995.
    • Catalunya Romànica I. Barcelona, Gran Enciclopèdia Catalana, 1994.
    • Catalunya Romànica V. Barcelona, Gran Enciclopèdia Catalana, 1991.
    • Catalunya Romànica, VII. Barcelona, Gran Enciclopèdia Catalana, 1995.
    • Catalunya Romànica XXIII. Barcelona, Gran Enciclopèdia Catalana, 1988.
    • CID, Carlos; VIGIL, Isabel, "El beato de la biblioteca nacional de Turín, copia románica catalana del beato mozárabe leonés de la catedral de Girona". Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 17 (1964-65), pàg. 163-329.
    • Las Edades del Hombre. El arte en la Iglesia de Castilla y León. Salamanca, 1988, pàg. 197-203.
    • FRANCHI, Donatella, Matrice. Pensiero delle donne e pratiche artistiche. Suplement al n. 68 de Via Dogana, Milá, Libreria delle Donne di Milano, marzo 2004.
    • FRANCHI, Donatella, "Cómo actúan la disparidad y el deseo en las prácticas creativas de las mujeres. Una reflexión de imágenes y palabras" Duoda 27, en premsa.
    • GARCIA HERRERO, M.C., MORALES GOMEZ. J.J. “Violant de Algaraví, pintora aragonesa del siglo XV". Aragón en la Edad Media, XIV, 1998.
    • GROS, Miquel S. “Els textos d’ensenyament en l’escola catedralícia de Vic al segle XI”. Symposium internacional sobre els orígens de Catalunya (VIII-XI), Barcelona, RABLL, vol.2, 1992, pàg. 19-26.
    • GROWDEN, M., The narrative Sequence in the Preface to The Girona Commentaries of Beatus on the Apocalypse. Standorfd University Press, 1976.
    • NAVARRO TALEGÓN, J. Catálogo Monumental de Toro y su alfoz. Valladolid, 1980, pàg. 169-175.
    • NAVARRO TALEGÓN, J. Iglesia-Museo de San Sebastián de los Caballeros. Toro (Zamora), [fullet ].
    • PONS SOROLLA, F. Murales góticos castellanos. Madrid, 1967.
    • UDINA, Antoni, La successió testada a la Catalunya Altmedieval. Fundació Noguera, Barcelona, 1984, d.11, año 962.
    • VINYOLES, Teresa, Les barcelonines a les darreries de l’Edat mitjana. Barcelona, Fundació Vives Casajuana, 1976.
    • VINYOLES, Teresa, “Las mujeres del año 1000”. Aragón en la Edad Media, XVII. Saragossa, 2003, 5-26.
    • VORÁGINE, Santiago de la, La leyenda dorada. Madrid, 1997, vol. 2, cap. CLXXII, pàg. 765-774.
    • WEIL CARR, A., "Women artists in the Middle Ages”. Feminist Art Journal, 5.1 (1976), pàg.5-10.
    • YARZA LUACES, J. Beato de Liébana. Manuscritos iluminados. Barcelona, Moleiro ed., 1998, pàg. 33 i ss.
    • "Zamora en la Edad Media". Catálogo de la exposición. Pintura medieval, Zamora, 1988, pàg. 36-43.
    • ZUMTHOR, P. La letra y la voz de la “literatura” medieval. Madrid, Cátedra, 1984, p. 122.
    Les mans ordenadores. Una mirada a les dones dels segles IX-XI
    Fonts consultades
    • Archivo de la Catedral de Barcelona, Liber Antiquitatum.
    • Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de Girona. (Josep M. MARQUÈS, ed.), Barcelona, Fundació Noguera, 1993.
    • Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona. Barcelona, Fundació Noguera, 1997.
    • CORREDERA, Eduardo, El archivo de Ager y Caresmar. Balaguer, 1978.
    • Diplomatari de la catedral de Barcelona. (Àngel Fàbrega, ed.) Barcelona, Catedral de Barcelona, 1995.
    • Diplomatari de la catedral de Vic. (Eduard Junyent, ed.) Vic, Patronat d’estudis Ausonecs, 1987.
    • Liber Feudorum Maior. Cartulari real que es conserva en l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Madrid-Barcelona, CSIC, 1944-1946.
    • Els Pergamins de l’arxiu comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. (Gaspar Feliu i Josep M. Salrach, eds.) Barcelona, Fundació Noguera, 1999.
    • UDINA, Federico, El archivo condal de Barcelona, en los siglos IX-X. Barcelona, CSIC, 1951.
    Bibliografia utilitzada
    • ANDERSON, Bonnie; ZINNESER, Judith, Historia de las mujeres, una historia propia. Barcelona, Crítica, 1991.
    • AURELL, Martí, Les noces del comte, Barcelona, Omega, 1997.
    • COTARELO, Armando, Historia crítica y documentada de la vida y acciones de Alfonso III el Magno. Madrid, 1933.
    • De los símbolos al orden simbólico femenino (siglos IV-XVII). Madrid, Laya, 1998.
    • DURAN I SAMPERE, Agustí, Llibre de Cervera. Tàrrega, Camps, 1972.
    • BIOSCA, Eloi; VINYOLES, Teresa; XORTÓ, Xavier, Des de la frontera. Castells catalans de la Marca. Barcelona, Universitat de Barcelona, 2001.
    • FONT I RIUS, Josep Maria, Cartas de población y franquicia de Cataluña. Madrid-Barcelona, CSIC, 1969-1983.
    • OLLICH, Imma, "Arqueología medieval y género". Morir en femenino. Barcelona, Universitat de Barcelona, 2003, pàg. 239-266.
    • RIVERA GARRETAS, María-Milagros, "La vida de las mujeres: entre la historia social y la historia humana". Medievalisme. Noves perspectives. Lérida, Pagès, 2003.
    • SANAHUJA, Pedro, Historia de la Villa de Ager. Barcelona, 1961.
    • VINYOLES, Teresa, "Ermessenda, Guinedilda... les dones de l’any mil". Gerbert d’Orlhac i el seu temps. Vic, Eumo, 1999, pàg. 175-187.
    • VINYOLES, Teresa, "Las mujeres del año mil". Aragón en la Edad Media. n. XVII, Saragossa, 2003, pàg. 5-26.
    • VINYOLES, Teresa; SANCHO, Marta; NAVARRETE, Maria; VERGARA, Elena, “Lo material y lo simbólico en los testimonios de mujeres el siglo XI”. De los símbolos al orden simbólico femenino (siglos IV-XVII). Madrid, Laya, 1998, 265-283.
      Treballs en relació i sabers de les dones
      Fonts consultades
      • El llibre de comptes com a font per a l’estudi d’un casal noble de mitjan segle XV. Primer llibre memorial començat per la senyora dona Sanxa Ximenis de Fox e de Cabrera e de Novalles 1440-1443. A cura de Jordi Andreu, Josep Canela i Maria Àngela Serra. Barcelona, Fundació Noguera, 1992.
      • El llibre del servidor de Sancha Ximenis Albaceazgos de la Pía Almoina. Arxiu de la Catedral de Barcelona.
      • Archivo Histórico de la ciudad de Barcelona, Ordenaciones, 3.
      • Le Ménagier de Paris. Traité de morale et d’économie domestique. Paris, 1846.
      • EIXIMENIS, Francesc, "Dotzè del Cresià". Publicat en La societat catalana al segle XIV. A cura de Jill Weebster. Barcelona, Edicions 62, 1967.
      • EIXIMENIS, Francesc, Lo libre de les dones. Barcelona, Universidad de Barcelona, 1981.
      • METGE, Bernat, Lo Somni. Barcelona, Barcino, 1925.
      • VILLENA, Isabel de, Protagonistes femenines de la "Vita Christi" Edició a cura de Rosanna Cantavella i Lluïsa Parra. Barcelona, La Sal, 1987.
      Bibliografia utilitzada
      • BONNASSIE, Pierre, La organización del trabajo en Barcelona a fines del siglo XV. Barcelona, CSIC, 1975.
      • BERTRAN TARRÉS, Maria; CABALLERO NAVAS, Carmen; CABRÉ I PAIRET, Montserrat; RIVERA GARRETAS, María-Milagros i VARGAS MARTÍNEZ, Ana, De dos en dos. Las prácticas de creación y recreación de la vida y la convivencia humana. Madrid, horas y HORAS, 2000.
      • COMAS, Mireia, "Una adroguera barcelonina del segle XV: Isabel, vídua de Genís Solsona", treball en premsa.
      • DUBY, Georges, Los tres órdenes o lo imaginario del feudalismo. Madrid, Taurus, 1992.
      • Las mujeres en las ciudades medievales. Madrid, Seminario de estudios de la mujer, Universidad Autónoma de Madrid, 1984.
      • ROSE, Hilary, "Trabajo de mujeres: conocimiento de mujeres". A Mujeres: ciencia y práctica política. Madrid, Debate, 1987, pàg. 57- 86.
      • El trabajo de las mujeres en la Edad Media Hispana. (Ángela Muñoz i Cristina Segura, eds.) Madrid, Asociación cultural Al-Mudayna, 1988.
      • VINYOLES, Teresa "L'utillatge de la llar als darrers segles medievals". Anuario de Estudios Medievales, 25 (Barcelona, CSIC, 1999), pàg.1165-1184.
      • VINYOLES, Teresa, "La casa i l’obrador d’un esmolet de Barcelona a finals del segle XIV". Cuadernos de Historia Económica de Cataluña, n. 15, Barcelona, 1976, pàg. 9-49.
      • VINYOLES, Teresa, "El pressupost familiar d’una mestressa de casa per l’any 1401". La societat de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana. Universidad de Barcelona, 1983, pàg. 101-112.
      • VINYOLES, Teresa, "Cartes de dones del segle XV, notes sobre la crisi feudal". Acta Mediaevalia, a premsa.
      • WOOLF, Virginia, Un cuarto propio, Traducció i pròleg de María-Milagros Rivera Garretas, Madrid, 2003.
        La autoria femenina
        Sobre l'autoria femenina
        • (BRATSCH-PRINCE, Dawn; PIERA, Montserrat, eds.), Critical Cluster: Bringing Iberian Women Writers into the Canon". La coronica, 32.1 (Otoño 2003), pàg. 7-184.
        • CABRÉ, Montserrat, "Autoras sin nombre, autoridad femenina (siglo XIII)". (GRAÑA CID, María del Mar, ed.) Las sabias mujeres, II (siglos III-XVI). Homenaje a Lola Luna. Madrid, Asociación Cultural Al-Mudayna, 1995, pàg. 59-73.
        • CABRÉ, Montserrat, "Medieval Women’s Writing in Catalan: Textual Inscriptions of Feminine Authority". La coronica, 32.1 (Otoño 2003), pàg. 23-42.
        • EZELL, Margaret, Writing Women’s Literary History. Baltimore i Londres, The John Hopkins University Press, 1993.
        • IRIGARAY, Luce, "Le mystère oublié des généalogies féminines", a eadem, Le temps de la différence. París, éditions de Minuit, 1989, pàg. 103-123.
        • (MUÑOZ FERNÁNDEZ, Ángela, ed.) La escritura femenina. De leer a escribir, II. Madrid, Al-Mudayna, 2000.
        • MURARO, Luisa, "Autoridad y autoría". (Ana I. Cerrada i Cristina Segura, eds.) Las mujeres y el poder. Representaciones y prácticas de vida. Madrid, Al-Mudayna-AEIHM, 2000, pàg. 9-20.
        • RIVERA GARRETAS, María-Milagros, Textos y espacios de mujeres. Barcelona, Icaria, 1990.
        • RIVERA GARRETAS, María-Milagros, Nombrar el mundo en femenino.Pensamiento de las mujeres y teoría feminista. Barcelona, Icaria, 1994.
        • ROBERTS, Josephine, "The Phallacies of Authorship: Reconstructing the Texts of Early Modern Women Writers". (Susan D. Amussen i Adele Seef, eds.) Attending to Early Modern Women. Newark, University of Delaware Press; Londres, Associated University Presses, 1998, pàg. 38-53.
        • (SEGURA GRAIÑO, Cristina, ed.) De leer a escribir, I. La educación de las mujeres: ¿libertad o subordinación? Madrid, Instituto de Investigaciones Feministas, Universidad Complutense de Madrid, 1996.
        • (ZAVALA, Iris M. Coord.), Breve historia feminista de la literatura española (en lengua catalana, gallega y vasca). Vol. VI, Barcelona, Anthropos, 2000.
        Sobre la crònica de Sant Pere dels Puel·els
        • CABRÉ, Montserrat, El monaquisme femení a la Barcelona de l’alta edat mitjana: Sant Pere de les Puel·les, segles X-XI. Tesis de licenciatura mecanografiada. Facultat de Geografia i Història, Departament d’Història Medieval, Universidad de Barcelona, 1985, 2 vols.
        • CABRÉ, Montserrat, "Madruí: Genealogía femenina y práctica política". (MUÑOZ FERNÁNDEZ, Ángela, ed.) La escritura femenina. De leer a escribir, II. Madrid, Al-Mudayna, 2000.
        • COLL I ALENTORN, Miquel, "La crònica de Sant Pere de les Puel·les". II Col·loqui d'història del monaquisme català, Santes Creus, 1966. Santes Creus, 1967, vol. II, pàg. 35-50. [Reeditat a Obres de Miquel Coll i Alentorn. I. Historiografia, Barcelona, 1993, pàg. 99-111.]
        • (DURAN, Eulàlia, dir.) Repertori de manuscrits catalans (1474-1620). Volum III. Barcelona, Institut Joan Lluís Vives-Institut d’Estudis Catalans, 2003, pàg. 377-380.
        Sobre projectes de dones en el barri de Sant Pere de Barcelona
        • CABRÉ I PAIRET, Montserrat, El monaquisme femení a la Barcelona de l’alta edat mitjana: Sant Pere de les Puel·les, segles X-XI. Tesis de licenciatura mecanografiada. Facultat de Geografia i Història, Departament d’Història Medieval, Universidad de Barcelona, 1985, 2 vols.
        • CABRÉ I PAIRET, Montserrat, "Les monges de Sant Pere de les Puel·les, propietàries al Pla de Barcelona". Història urbana de Barcelona. Volum I. Actes del Congrés d'Història del Pla de Barcelona celebrat a l'Institut Municipal d'Història els dies 6 i 7 de desembre de 1.985. Barcelona, Ajuntament de Barcelona-Institut Municipal d'Història, 1989, pàg. 37-44.
        • CABRÉ I PAIRET, Montserrat, "Sant Pere de les Puel·les". Catalunya Romànica vol. XX. Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1992, pàg. 204-209.
        • CABRÉ I PAIRET, Montserrat, "La dedicación de las mujeres a la vida religiosa y el desarrollo del sistema de géneros feudal en los condados catalanes, siglos IX-XI". Arenal. Revista de Historia de las Mujeres 1-2 (juliol-desembre 1994), pàg.185-208.
        • Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. http://www.diba.es/francescabonnemaison/
        • MACIÀ I ENCARNACIÓN, Elisenda, "L’Institut de Cultura: Un model de promoció cultural per a la dona catalana". L’Avenç, 112 (febrero 1988), pàg.18-20.
        • SEGURA SORIANO, Isabel, Guia de dones de Barcelona. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1995.
          • AURELL, Martí, La dama en la corte medieval. Pamplona, Eunsa, 2001.
          • CAVARERO, Adriana, "Decir el nacimiento”, a Diótima, Traer al mundo el mundo. Objeto y objetividad a la luz de la diferencia sexual. Barcelona, Icaria, 1996, pàg. 115-147.
          • CHAVES RUBIO, Carmen, "Autoridad y mediación femenina como práctica de paz". Duoda, 23, 2002, pàg. 65-83.
          • GIMÉNEZ SOLER, "Retrato histórico de la reina María", Boletín de la Academia de Buenas Letras I, 76.
          • MARTINENGO, Marirí; POGGI, Claudia; SANTINI, Marina; TAVERNINI, Luciana i MINGUZZI, Laura, Libres para ser. Mujeres creadoras de cultura en la Europa medieval. Madrid, Narcea, 2000.
          • MURARO, Luisa, El concepto de genealogía femenina. A http://www.creatividadfeminista.org/articulos/fr_artgenealogia.htm
          • MURARO, Luisa, "Guerra que he visto", a Guerras que yo he visto. Saberes de mujeres en la guerra. Madrid, horas y HORAS, 2001, pàg. 39-47.
          • RIVERA GARRETAS, María-Milagros, "Ressenya a la instal·lació Entredós de Elena del Rivero". Duoda, 20, 2001.
          • SALVO, Anna di, "Relaciones civilizadoras en una “Ciudad Feliz” de Sicilia", Duoda, 23 (2002), pàg. 83-91.
          • SARTORI, Diana, "Decir, desvelar, mostrar" a Diótima, El perfume de la maestra. En los laboratorios de la vida cotidiana. Barcelona, Icaria, 2002, pàg. 93-107.
          • SOLDEVILA, Ferran, La reina Maria, muller del Magnànim, a Sobiranes de Catalunya. Recull de monografies històriques. Barcelona, Real Acadèmia de Bones Lletres, 1928.
          • WEIL, Simone, "Esta guerra es una guerra de religiones", a Guerras que yo he visto. Saberes de mujeres en la guerra. Madrid, horas y HORAS, 2001, pàg.71-83.
          • WOLF, Virginia, "Pensamientos de paz durante una incursión aérea" a Guerras que yo he visto. Saberes de mujeres en la guerra. Madrid, horas y HORAS, 2001, pàg. 47-53 .
          • ZAMBONI, Chiara, "Simone Weil, unirse a la levadura y no a la masa" a Guerras que yo he visto. Saberes de mujeres en la guerra. Madrid, horas y HORAS, 2001, pàg. 53-71.
          La vida i la no vida: pestes i mortaldats
          Sobre la Pesta Negra
          • BLANCO, Ángel, La Peste negra. Madrid, Anaya, 1990. La Peste negra, vídeo-casete [VHS], 25 min., Madrid, S.A. de Promociones y Ediciones, 1997.
          • "La Peste nera: dati di una realtà ed elementi di una interpretazione". Atti del XXX Convegno storico internazionale, Spoleto, Centro Italiano di Studi sull’Alto Medioevo, 1994.
          Sobre les pràctiques de creació i recreació de la vida i la convivència humana
          • BERTRAN TARRÉS, Maria; CABALLERO NAVAS, Carmen; CABRÉ I PAIRET, Montserrat; RIVERA GARRETAS, María-Milagros i VARGAS MARTÍNEZ, Ana, De dos en dos. Las prácticas de creación y recreación de la vida y la convivencia humana. Madrid, horas y HORAS, 2000.
          Sobre l'ordre simbòlic de la mare
          • MURARO, Luisa, El orden simbólico de la madre. Madrid, horas y HORAS, 1994.
          • DIÓTIMA, Il cielo stellato dentro di noi. L’ordine simbolico della madre, Milà, La Tartaruga, 1992.
          • WEIL, Simone, Echar raíces.Traducció de Juan Carlos González Pont i Juan Ramón Capella, Madrid, Trotta, 1996, pàg. 23-50.
          Sobre el concepte de "autoritat"
          • CIGARINI Lia, "La autoridad femenina. Encuentro con Lia Cigarini". Duoda. Revista de Estudios Feministas, 7, 1994, pàg. 55-82.
          • CIGARINI Lia, La política del deseo. La diferencia femenina se hace historia. Pròleg de Ida Dominijanni, traducció de María-Milagros Rivera Garretas, Barcelona, Icaria, 1996.
          • RIVERA GARRETAS, María-Milagros, Mujeres en relación. Feminismo 1970-2000. Barcelona, Icaria, 2001.
          Sobre el concepte de "llibertat femenina"
          • RIVERA GARRETAS, María-Milagros, "La vida de las mujeres: entre la historia social y la historia humana". Medievalisme. Noves perspectives. Lleida, Pagès, 2003.

            © 2004-2008 Duoda, Centre de Recerca de Dones. Universitat de Barcelona. Tots els drets reservats. Crèdits. Nota legal.

            Continguts