La diferència de ser dona

Recerca i ensenyament de la història

Àrea: Documents

TestamentMargarida Call i Pedrals.

Signatura
AHPB. J. Prats i Cabré. Secundus liber ultimatorum voluntatum. 1780-1785, f. 53 r.
Regest
Margarida Call i Pedrals disposa en testament dels seus béns i dels del seu marit, d’ofici sastre, que en morir va atorgar a Margarida aquesta facultat. La testadora nomena hereus a parts iguals a les seves filles i fill.
Versió

En nom de Deu- Amén. Jo, Margarida Call i Pedrals, vídua de Jaume Call, sastre, ciutadà de Barcelona. Filla legítima i natural d’Esteve Pedrals, pagès de la vila de Bagà, bisbat de Solsona, i d’Eulàlia Pedrals i Sastre, cònjuges difunts. Estant amb alguna indisposició corporal, però amb lliure capacitat de judici, memòria, i paraula; volent disposar dels meus béns: ordeno el meu darrer testament: En el qual elegeixo com a marmessors i executors d’aquesta darrera voluntat meva, a l’Il·lustre i molt Reverent Senyor Doctor Joan Baptista Gualdo, Prevere canonge de la Santa Església Catedral d’aquesta ciutat, al Reverent Senyor Doctor Fortià Camps, Prevere beneficiat i vicari curat de l’Església Parroquial de Santa Maria del Mar de la mateixa ciutat. A Esteve Call, mestre de Primeres Lletres, ciutadà de la pròpia ciutat, fill meu, a Eulàlia Miquel i Call, muller de Benet Miquel, sastre ciutadà de Barcelona, a Teresa Call, donzella habitant a la referida ciutat, les dues filles meves; i a Miquel Buxadell, sastre ciutadà de la mateixa: Als quals, a la major part, i a cadascun d’ells, en absència, excusa, o falta dels altres, dono ple poder per a complir la meva disposició testamentària, conforme trobaran ordenat:

Primerament vull que tots els meus deutes i greuges siguin pagats, i esmenats dels meus béns amb la major brevetat possible, considerada sola la veritat del fet.

Elegeixo la sepultura receptora del meu cadàver a la sobredita Església Parroquial de Santa Maria del Mar, volent que sigui feta de la classe anomenada general simple, gastant per ella dels meus béns el que sigui necessari.

Ítem disposo, que el més aviat que es pugui, després del meu òbit, per descans de la meva ànima, siguin celebrades seixanta misses amb absolta al final, de caritat sis sous cadascuna, és a dir, vint-i-cinc en la referida Església Parroquial de Santa Maria del Mar -altres vint-i-cinc en la del convent del Pare Sant Francesc- i les restants a l’altar del Sant Crist en agonia erigit a l’Església, o capella de Santa Marta, totes d’aquesta ciutat.

Ítem declaro que la caixa i tota la roba amb les demés coses compreses en ella que la sobredita Teresa Call, donzella, filla meva, té i guarda pel seu ús, és tot seu propi, per haver-ho ella fet i adquirit amb els seus diners, que ha guanyat i guanya amb consentiment meu i mentre l’anomenat Jaume, el seu pare, vivia, guanyava amb el vist-i-plau d’aquest amb el seu propi treball: i per tant pot disposar-ne com li aparegui.

Ítem prellego a la mateixa Teresa Call, donzella, filla meva, tota la roba del meu ús i servei, tant bona, com ordinària, sigui de la qualitat que sigui; i a més, la Imatge de Nostra Senyora del Carme, col·locada en un aparador (però no aquest) tot a la seva lliure disposició.

I en els restants béns meus, presents i esdevenidors, drets i accions, que puguin competir-me en qualsevol part per qualsevol títols o causes; com també en els que prenc del referit Jaume Call, el meu difunt marit, que existeixin, usant, en quant a aquests, la facultat que ell em va concedir en el seu darrer testament, atorgat, en poder del Doctor Josep Ponsico, notari públic de número de Barcelona, a trenta de gener de mil set-cents seixanta-nou: Institueixo com el meus hereus universals i particular respectivament al sobredit Esteve Call, fill meu, i a les anomenades Eulàlia Miquel i Call i Teresa Call, donzella, filles meves, és a saber, a dita Eulàlia, en quant a vint-i-cinc lliures barceloneses solament, servint-li al mateix temps aquestes en paga, i suplement de la seva llegítima paterna i materna, part del meu esponsalici, i demés drets que pugui pretendre sobre els meus béns i en els del seu difunt pare; atès que, en el moment del contracte del seu matrimoni i després de casada li va ser donat i lliurat pel seu referit pare i per mi, molt més del que li corresponia, lo que tinc molt present com no pot deixar de tenir-ho la mateixa Eulàlia, filla meva: les quals vint-i-cinc lliures vull li siguin pagades pels anomenats germà i germana seus, els ja dits Esteve Call i Teresa Call. En quant als demés béns i drets meus i del meu difunt marit, per repartiment a parts iguals entre els dos a la seva lliure disposició: Declarant ésser la meva voluntat que la referida Teresa, filla meva, en qualsevol cas, prengui consell i parer dels sobredits Il·lustre Don Joan Baptista Gualdo Prevere, Reverent Doctor Fortià Camps, Prevere, Miquel Boxadell, i Josep Ponsico, notari, els quals li assenyalo per consellers, pel seu major encert; confiant que els dits Senyors tindran a bé acceptar aquest encàrrec, com els suplico encaridament.

Aquesta és la meva voluntat, amb la qual revoco qualsevol altra feta per mi fins avui; volent que el meu actual testament prevalgui de la millor manera que de dret tingui lloc, sense donar-se’n còpies fins després del meu òbit. En testimoni de les quals coses així ho firmo, a la ciutat de Barcelona, a vint-i-sis dies del mes d’agost de l’any del naixement del Senyor, mil set-cents vuitanta-un: Essent presents per testimonis pregats per mi mateixa Joan Baptista Gerissola, ciutadà de esta ciutat, i Cayetano Texidor i Mateu escrivent habitant en ella.

Margarida Call y Pedrals

En poder de Mi, Joan Prats i Cabré, notari, qui dono fe de conèixer a la testadora.

Transcripció

En nom de Deu- Amen. Jo Margarida Call y Pedrals viuda de Jaume Call sastre ciutadà de Barcelona, filla legitima, y natural de Esteve Pedrals pages de la vila de Bagà, bisbat de Solsona, y de Eulalia Pedrals y Sastre, conjuges difunts. Estant ab alguna indisposicio corporal, pero ab libre judici, memoria, y paraula; Volent disposar de mos bens: ordeno mon ultim testament: Del qual elegesch marmessors, y éxecutors de aquesta postrera voluntat mia, al Iltre., y molt Rnt Señor Doctor Joan Baptista Gualdo, Pbre canonge de la Santa Iglesia Cathedral de esta ciutat, al Rnt Señor Doctor Fortià Camps Pbre beneficiat, y vicari curat de la Iglesia Parroquial de Sta Maria del Mar de la mateixa, A Esteve Call mestre de Primeras Lletras ciutadà de la propria ciutat mon fill, á Eulalia Miquel y Call muller de Benet Miquel sastre ciutadà de ella, á Theresa Call donsella habitant en la referida ciutat, las dos fillas mias; y á Miquel Buxadell sastre ciutadà de la mateixa: Als quals, á la major part, y a cada un de ells, en absencia, escusa, ó falta dels altres, dono ple poder pera cumplir aquesta mia disposicio testamentaria, conforme trobaran ordenat:

Primerament vull que tots mos deutes e injurias sian pagats y esmenadas de mos bens; ab la brevedat possible, conciderada sola la veritat del fet.

Elegesch la sepultura fahedora á mon cadaver en la sobredita Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar, volent sia feta de la classe dita general simple gastant per ella de mos bens, lo que sia menester.

Item disposo, que lo mes prest se puga, despres de mon obit, per descans de ma ánima, sian celebradas sexanta missas ab absolta, á la fi de caritat sis sous cada una, es á saber, vint, y sinch en la referida Iglesia Parroquial de Sta Maria del Mar= altras vint, y sinch en la del convent del P. St. Francesc= y las restants deuen lo altar del St. Christo en la agonia erigit en la Iglesia, o capella de Sta. Martha totas de esta ciutat.

Item Declaro que la caixa, y tota la roba ab las demes cosas compresas en ella que la sobredita Theresa Call donsella ma filla te, y guarda per son us; es tot seu propri, per haverlo ella fet y adquirit de sos diners que ha guañat y guaña ab consentiment meu y mentres lo sobredit Jaume son pare vivia guanyava de voluntat de est ab son propri treball: Y per tant pot disposarne com li aparega.

Item prellego á la mateixa Theresa Call donsella filla mia tota la roba de mon us y servey, tant bona, com ordinaria de qualsevol qualitat sia; y a mes, la Imatge de Nostra Sra del Carme collocada en una escaparata (pero no esta) tot a sa lliure disposicio.

Y en los restants bens meus, present y esdevenidors, drets y accions, que pugan competirme en qualsevol part per qualsevols titols, o causas; com tambe en los que pren del referit Jaume Call mon difunt marit, que existescan, usant, en quant á estos, de la facultat concedida per ell á mi, en son ultim testament atorgat en poder del Dt. Joseph Ponsico notari publich de numero de Barcelona á trenta de Janer mil setcents sexanta y nou: Instituesch á mi Hereus universals, y particular respectivamt. al sobredit Esteve Call mon fill y á las nomenadas Eulalia Miquel y Call, y Theresa Call donsella, fillas mias, es a saber á dita Eulalia en quant á vint, y sinch lliuras barcelonesas tantsolamt., servintli al mateix temps estas en paga, y suplemt. de sas llegitimas paterna y materna, part de mon esponsalici, ÿ demes drets, que puga pretendrer en mos bens y en los de son difunt pare; respecte, que en lo temps del contracte de son matrimoni y despres de casada li fou donat y entregat per lo referit son pare, y per mi molt mes del que li corresponia, lo que tinc molt present com no pot deixar de tenirho la mateixa Eulalia ma filla: Las quals vint, y sinch lliuras vull li sian pagadas per los nomenats germà y germana seus: Ja dits Esteve Call y Theresa Call, en quan als demes bens y drets meus, y de mon difunt marit, per iguals parts entre los dos á sa libre disposicio: Declarant esser ma voluntat que la referida Theresa filla mia en qualsevol cas prenga lo consell y parer dels sobre dits Iltre. Dor. Joan Bapta. Gualdo Pbre, Rnt Dor Fortià Camps Pbre, Miquel Boxadell, y Joseph Ponsico notari, los quals li assenyalo per consulents, per son major acert; confiant que dits Sors tindran á be acceptar est encarrech, com los suplico encaridament.

Aquesta es la mia voluntat, ab la qual revoco qualsevols especies de ella fetas per mi fins vuy; volent que mon actual testament prevalga en lo millor modo que de dret tinga lloch, sens donarsen copia fins despres de mon obit. En testimoni de las quals cosas axis lo firmo en la ciutat de Barcelona á vint y sis dias del mes de Agost any del naixement del Señor mil setcents vuitanta hu: Essent presents per testimonis pregats per mi mateixa Joan Baptista Gerissola ciutadà de esta ciutat; y Cayetano Texidor y Matheu escrivent habitant en ella.

Margarida Call y Pedrals

En poder de Mi, Joan Prats ÿ Cabrér notari, qui dono fé coneixer à la testadora.

© 2004-2008 Duoda, Centre de Recerca de Dones. Universitat de Barcelona. Tots els drets reservats. Crèdits. Nota legal.

Continguts
temes relacionats
  1. 1. La transmissió de riquesa entre dones, Isabel Pérez Molina.