Aquí trobaràs més activitats de Duoda

Agenda

XXXIV SEMINARI PÚBLIC INTERNACIONAL. La vaginalitat escollida

XXXIV SEMINARI PÚBLIC INTERNACIONAL. La vaginalitat escollida

Del divendres, 12 de maig de 2023 al disabte, 13 de maig de 2023

PRIMERA JORNADA

Divendres 12 de maig de 16:30 – 20:00 (hora d'Espanya)
Activitat sense inscripció


En presencia: Aula Magna 4º piso. Facultat de Geografia i Història Universitat de Barcelona. C/ Montalegre, 6 08001 Barcelona.
En streaming: canal Youtube Duoda Centre de recerca de dones UB. https://www.youtube.com/live/9911gc_7m2A



XXXIV SEMINARI PÚBLIC INTERNACIONAL

  • 16:30 Presentació. LAURA MERCADER AMIGÓ. Directora de DUODA

  • 16:45 MARÍA-MILAGROS RIVERA GARRETAS. Catedràtica emèrita. Universitat de Barcelona
    Sense plaer clitòric, les dones emmalaltim

  • 17:45 STEFANIA FERRANDO, Filósofa, Université de Nice-Sophia Antipolis
    Redescobrir l'esperit salvatge

  • 18:45 Col·loqui


  • SEGONA JORNADA

    Dissabte 13 de maig de 12h – 20:00 (hora d'Espanya)
    Activitat sense inscripció


    En presencia: La Cuina, La Bonne Centre de cultura de dones Francesca Bonnemaison, c/ Sant Pere més baix, 7, 08003 Barcelona
    En streaming: canal Youtube Duoda Centre de recerca de dones UB. https://www.youtube.com/watch?v=i9jfBKBU8Qg



    Matí (segueix Seminari)
  • 12:00 MARTA JIMÉNEZ XIBERTA. Fisioterapeuta
    Quan els teixits ens parlen: del dolor al plaer

  • 13:00 Col·loqui

  • Tarda
    XVIII DIÀLEG MAGISTRAL amb

  • 17:00 LILIANA CAVANI. Cineasta.
    A la propera 80a edició del Festival de Cinema de Venècia rebrà el Lleó d'Or honorífic

  • 18:00 Col·loqui


  • La Vaginalitat escollida

    Introducció:
    En el patriarcat, la vaginalitat era obligatòria. Estava imposada pel contracte sexual que, abans d'usurpar-nos a les dones la maternitat, va prohibir el plaer clitòric, desnaturalitzant-lo. Avui, un cop acabat el patriarcat, sembla que la vaginalitat sigui escollida lliurement per moltes dones, amb conseqüències potser més doloroses que abans perquè la pornografia ha ocupat el lloc que abans tenia la llei patriarcal. Augmenta la freqüència de malalties femenines que cronifiquen i que -diuen- no tenen causa ni remei, com ara la vulvodínia, el vaginisme i la disparèunia. El plaer clitòric s'absenta, alarmat. Però sense plaer, una dona està trista, se sent feble perquè inadequada per a la felicitat i el bé. En aquest Seminari explorarem aquesta situació sorprenent preguntant-nos si es tracta veritablement de malalties o, més aviat, de violència masclista en forma de penetracions forçades o no desitjades. Ens preguntarem, també, si l'aposta clitòrica és possible a les parelles dona/home i, si ho és, com; i si la presència contínua de Dama Amor a la seva vida és, per a una dona, més important que la llibertat. És a dir, si el plaer del ànimacorporal contribueix a la salut, i a la felicitat d'una dona més i millor que cap altra cosa.


    Sense plaer clitòric, les dones emmalaltim María-Milagros Rivera Garretas

    El final del patriarcado ha convertido la vaginalidad en una opción libre. Elegir la vaginalidad, es decir, la penetración (vaginal, anal, oral) como fuente de placer implica, en mi opinión, desplazar o eliminar de la propia vida el placer clitórico como placer femenino propio, ignorando que la clítoris es un órgano cuya función es la de dar placer a las mujeres. Significa renunciar al más femenino, que no es solo la maternidad sino también el placer vital constitutivo de existencia, un placer que no separa sino une cuerpo y alma en plenitud infinita. Sostengo, con textos femeninos sobre la virginidad – textos que no entendimos muchas feministas del siglo XX las cuales, justamente, no los consideramos políticos– que la fuerza de una mujer se quiebra cuando olvida que el placer femenino es clitórico, cediendo al placer del hombre, un placer, este, que desconoce la unión mística.


    Redescobrir l'esperit salvatge
    Stefania Ferrando

    Hace algún tiempo, una querida amiga, Barbara Verzini, me tendió la mano para explorar juntas la selva de lo que ella ha llamado una "filosofía salvaje". Es en esta selva en la me gustaría que nos adentráramos durante el Seminario, en el placer exuberante de la palabra y del sentir, en la vitalidad de lo que crece fuera de lo sembrado.
    Querría que nos dejáramos guiar por un espíritu salvaje, un espíritu que es un moverse y un hablar encarnados, una voz que es lengua, saliva, aliento y toque. Un espíritu salvaje que es un soplo de viento por el que dejarse acariciar e inspirar para no caer en la trampas en las que se seca el placer clitórico.
    En el trabajo, en el estudio, en las relaciones puede haber trampas, a veces verdaderos peligros, lazos que asfixian y nos cortan pedazos y atentan contra lo intangible de cada una.
    Me gustaría pensar, junto a las participantes, las invenciones que mantienen abierto lo infinito del placer y los quiebros que libran y salvan del peligro.
    Entrelazaré mi voz con la de otras: voces de mujeres con las que estoy en relación y mujeres cuyas creaciones me han interpelado. Estará la voz de la Medea de Christa Wolf: Medea es quizás una extraña compañera de viaje pero para mí es necesaria para podernos acercar con cautela al sacrificio femenino sobre el que ha sido construida gran parte de la cultura europea, para desenmascarar la mirada distorsionada y perversa sobre las genealogías femeninas. Y para redescubrir las creaciones que liberan estas genealogías y nos permiten que cada una encuentre su propio centro. Querría entrelazar este movimiento con la obra SE/ES de Angela Babuin, en la que el espíritu salvaje aúna danza, música, dibujo y palabras; y también con las creaciones de la artista Minia Biabiany, que libera la sabiduría de las manos femeninas de la violencia depredadora que quiere encadenarlas.


    Quan els teixits ens parlen: del dolor al plaer Marta Jiménez Xiberta

    Vulvodínia o vestibulodinia o vestibulitis vulvar és un terme que s’utilitza per posar nom a un dolor vulvar, de més de tres mesos de durada, en absència de qualsevol trastorn específic i clínicament identificable. De fet, és un diagnòstic d’exclusió, quan tots els altres diagnòstics clínicament objectivables són descartats, el diagnòstic és VULVODÍNIA. Es descriu per la clínica (dolor irritant, en forma de cremor, coïssor, picor, pressió, dolor punxant…) i no té una etiologia evidenciada, ni un tractament estandarditzat, per ser multifactorial i diversa.
    Per la meva professió tinc el privilegi de poder palpar, tocar i treballar manualment els seus teixits. Amb aquesta conferència, us vull compartir com el contacte físic i l’escolta dels teixits ens permeten acompanyar les dones en la comprensió d’allò que els teixits ens volen explicar, sovint abans que la part racional (i malauradament la mèdica) pugui donar-li coherència. El dolor persistent sempre parla. Per la meva experiència, el repte en l’abordatge del dolor en aquesta zona essencial de les dones, és, més enllà del treball tècnic professional, saber-lo escoltar i acompanyar per descobrir què està explicant, per poder-ho comprendre i resoldre veritablement.

    Lloc de celebració

    Veure programa

    Import: Entrada lliure
    Més informació: duoda@ub.edu

    Pujar ^