La nostra revista, volums publicats...

Revista DUODA

La força necessària


La força necessària
Núm. 44 (2013)

SUMARI


EDITORIAL
5......... La força necessària / La fuerza necesaria
TEMA MONOGRÀFIC:
La força necessària / La fuerza necesaria
16....... Luisa Muraro
La última opción, la violencia
22....... Annarosa Buttarelli; Lia Cigarini
La política de les dones davant la violència. Dues respostes
30....... Federica Giardini
L’ocupació del Teatro Valle a Roma
34....... Marisa Guarneri
¿Quién detiene la violencia sexista?
36....... Teresa Di Martino
Furor matriu del canvi creaci ó literària
CREACIÓ LITERÀRIA
42....... Nieves Muriel
Poemes
PROJECTE D'ARTISTA
50....... Isabel Banal i Xifré
ENTREVISTA
60....... Entrevista amb Itziar González Virós
RESSENYES
84....... Juana Castro
92....... María-Milagros Rivera Garretas
96....... Summaries
100..... Les autores

EDITORIAL. La força necessària


Aquest número de primavera neix amb força. Amb tota aquella que es requereix per parlar de la força femenina sense caure en el parany, a voltes tant temptador per fàcil, de pensar-la des de la contraposició amb la força masculina o amb l’antinòmia de la debilitat. I també amb la indispensable per tractar-la des de la consciència de saber la fragilitat del límit que la separa de la violència. El tema monogràfic d’enguany recull sis breus escrits, les autores dels quals ens posposen píndoles de reflexió sobre la força, però no qualsevol força, només la necessària.
La necessitat dóna la mesura i posa mesura a cada un dels textos. La necessita davant del retorn de la llei del més fort, en el de Luisa Muraro. La necessitat davant les urgències de millora de les vides de les dones, en els d’Annarosa Buttarelli i Lia Cigarini. La necessitat davant l’agressió a la cultura com a bé comú en relació al cas del Teatro Valle de Roma, en els textos de Federica Giardini i Teresa Di Martino. I la necessitat en front dels feminicidis, en el de Marisa Guarneri.
Aquesta pràctica d’utilitzar la realitat com a mesura del pensament per no caure en l’abstracció de l’elucubració, a banda de ser un patrimoni femení (un matrimonium, diria l’escriptora sèrbia Jasmina Tešanović), prové del reconeixement de totes elles al llibre Sensibili guerriere. Sulla forza femminile (Roma: Iacobelli, 2011), a cura de Federica Giardini. Un volum fruit de dos anys de lectures, diàlegs i converses entre un grup de dones joves, nascudes a la dècada dels vuitanta. La qüestió que els va plantejar Federica Giardini com a punt de partida del treball de reflexió conjunta va ser la següent: què estem fent avui les dones per produir simbòlic sobre la nostra pròpia força?
A aquesta invitació de Federica Giardini s’hi va sumar Luisa Muraro en el llibre Dio è violent (Milà: nottetempo, 2012), les dones de la Llibreria de les dones de Milà en el número 100, “Con tutta la forza necessaria”, de Via Dogana (març de 2012) i les pensadores de la comunitat filosòfica Diòtima de la Universitat de Verona, presentant i debatent totes aquestes publicacions.
Des de DUODA també ens hi hem volgut afegir. Ho fem oferint una selecció d’articles del número referit de Via Dogana, una manera, a més, de tornar a honorar la revista per haver assolit la proesa de la centena. Proposem aquells que més ens han agradat; alguns, pel món que ens han obert, d’altres, pels arguments que ens han ajudat a filar i entrellaçar.
En conjunt, allò que més ens ha colpit ha estat el que Chiara Zamboni ha indicat sobre Sensibili guerriere en una de les sessions de presentació. L’element dislocador del llibre, explicava Chiara Zamboni, no és que les autores tractin de la força que es pugui convertir en violència sinó que siguin elles mateixes les que se situïn sense gaire complexos com a protagonistes d’actuacions que s’hi fonamenten.
Les dones, en general, hem fugit de la violència, ens incomoda igual que ens espanta. Durant dos segles, de forma intermitent però constant, hem dut a terme l’única revolució sense sang de l’era moderna. De manera que som especialistes i sàvies en estar en relació a la força mantenint-la a ratlla perquè no devingui violència. Ara bé, i si no hi ha més remei? i si ens porten al límit, es pregunta Luisa Muraro. Llavors, sí, sense pèls a la llengua, respon afirmativament. Luisa Muraro ens convida a que, si cal, si és necessari, no renunciem a l’ús de la força fins a la violència. Existeix una violència justa, de justícia i amb justesa, una violència que no és categoria a priori del dret ni instrument de ningú, que només es reconeix com a justa a posteriori. Per tant, no val a confondre amb els jocs perversos de les anomenades “guerres humanitàries” d’avui, com tampoc val allò de que el fi justifica els mitjans. Aquesta és la intuïció que Luisa Muraro articula en el text d’aquest número i que després ha desenvolupat en l’opuscle Dio è violent.
Annarosa Buttarelli, acollint la invitació de Luisa Muraro, es resisteix a que la por a la violència paralitzi la nostra creativitat. Pren el model de la violència verbal de Carla Lonzi. En la dècada dels setanta, les seves paraules afilades van generar una revolució entre les dones per haver sabut passar la tisora pel bell mig de la realitat que necessitava ser esparracada: la subjecció femenina a la cultura misògina. Les paraules de la veritat només es poden dir amb força i des de la força.
Lia Cigarini també estira el fil de la memòria del moviment feminista dels setanta, del qual ella mateixa en va ser protagonista, perquè les joves d’avui no oblidem quaranta anys d’intel•ligència política femenina.
El resultat de tants anys d’experiència i clarividència política ens el porten els textos de Federica Giardini i Teresa Di Martino amb l’exemple del Teatro Valle Occupato de Roma. La primera reflexiona sobre el fet mateix de l’ocupació i la segona sobre el contingut de les reivindicacions dels treballadors i treballadores contra l’intent de l’Estat de privatitzar el teatre públic més antic de Roma.
El text de Marisa Guarneri és l’únic que tracta sobre la violència dels homes contra les dones. De forma breu i precisa, com tots els articles del monogràfic, l’actual presidenta de la Casa d’acollida de les dones maltractades de Milà (CADMI) prova de trobar resposta a la pregunta sobre com podem frenar els feminicidis, què més podem fer perquè la violència masclista deixi de sostenir l’estructura de les relacions entre homes i dones. Conèixer els mecanismes de la violència no protegeix. Les estructures institucionals (lleis, campanyes, serveis) serveixen per controlar-la, però no per explicar-la. La proposta de Marisa Guarneri passa pel llenguatge. Cal urgentment una nova revolució simbòlica amb paraules ganivet a la manera de les de Carla Lonzi.
La força es genera en el coneixement i l’acceptació de les pròpies debilitats. La força simbòlica d’aquests textos radica en impulsar-nos a no témer a actuar amb tota la força necessària per poder viure i gaudir la llibertat femenina en pau.
Laura Mercader i Amigó

Dades de la publicació

Edita: Duoda. Recerca de Dones de la Universitat de Barcelona / Carrer Adolf Florensa, 8, Tel. + 34 93 448 13 99 / + 34 93 403 97 92. e-mail: duoda3@ub.edu.
Preu de cada número: 11,25 € + 10% IVA + despeses d'enviament.
Preu de la subscripció anual: 22,50 € + 10% IVA + despeses d'enviament.
Subscripcions: Suscripció a la Revista DUODA">Obrir el formulari de subscripcions.
Distribució: Marcial Pons Librero. Dpto. de suscripciones. San Sotero 6, 28037 Madrid. Tel. (+34) 91 304 33 03. Fax (+34) 31 327 23 67. e-mail: revistas@marcialpons.es.

Accés lliure al contingut

Universitat de Barcelona
Pujar ^