La nostra revista, volums publicats...

Revista DUODA

El dolor de les dones és ja política?

Text en format PDF



El dolor de les dones és ja política?
Núm. 47 (2014)

Llegir a www.raco.cat.

SUMARIO


EDITORIAL
10....... El dolor de les dones, és ja política? / El dolor de las mujeres ¿es
ya política?
ARTICLES
16.....Mireia Bofill Abelló, Décadas de feminismo: historia de mi
práctica de la relación
48.....Coloquio con Mireia Bofill Abelló
TEMA MONOGRÀFIC:
EL DOLOR DE LES DONES, ÉS JA POLÍTICA / EL DOLOR DE LAS
MUJERES ¿ES YA POLÍTICA?
62.....María-Milagros Rivera Garretas
Presentación
66.....Cori Mercadé
Stabat Mater, la mare que hi és
78.....Pilar Babi Rourera
El dolor difícil
98....Coloquio con Cori Mercadé y Pilar Babi Rourera
108....Gemma Martino
La atención al sentido del dolor de las mujeres con cáncer de mama
128....Coloquio con Gemma Martino
CREACIÓ LITERÀRIA
136....Núria de Calella (Núria Navarro i Teixidó)
Poemes
PROJECTE D’ARTISTA
142....Cori Mercadé
Verònica de silenci
ENSENYAMENT
152....Nieves Muriel García
Meciendo el pensamiento en ronda. En busca de lo femenino.
Experiencias de un taller en relación y entre mujeres. Notas sobre lo
pequeño
162....Summaries / Resúmenes
172....Les autores

EDITORIAL. El dolor de les dones és ja política?


Com és habitual en aquestes dates i en aquest número de la revista DUODA, presentem els textos i els intercanvis de paraules amb les i els assistents a les dues grans activitats de primavera que organitza Duoda, Recerca de Dones de la Universitat de Barcelona: el Diàleg Magistral (en la seva novena edició) i el Seminari Públic (en el seu ja 25è any de celebració).

Per al Diàleg, comptàrem amb una mestra del moviment polític a Catalunya, Mireia Bofill Abelló, qui a manera de crònica personal que es feia política en dir-se i en ser reconeguda en l’experiència de moltes, traçà una veritable història del feminisme a casa nostra. Fou una magnífica oportunitat per reconèixer tota una genealogia femenina i va ser també un bon colofó al què havíem desgranat en edicions anteriors del Seminari, quan ens havíem preguntat pel “feminisme de les més joves” i per “la política de les noves mares”. Es desvelava un subtil vincle entre l’experiència dita per les més joves i el relat de la Mireia, qui al seu torn, recordant la seva infantesa i els poemes de la seva mare –Montserrat Abelló–, enllaçava igualment amb una altra generació de dones. S’augurava, també, em sembla, la tríade relacional i el continu que l’artista Cori Mercadé mostraria l’endemà, al Seminari, amb les figures de la Santa Generació.

El Seminari posava el focus sobre un gran “tema”, el dolor de les dones. Parlar del dolor de les dones per fer-lo polític, autoritzant-lo a dir-se, preguntant-nos què hi ha en el dolor patit per les dones: el dolor de les pacients de fibromiàlgia de la metgessa Pilar Babi Rourera i en la seva necessitat insistent de posar-hi una etiqueta, de trobar-hi un diagnòstic; el dolor en la iconografia sagrada femenina que retratava –o com ella ens advertia millor, “invocava”¬– l’artista Cori Mercadé.

Amb la mediació de la Cori Mercadé, prenia tot el seu significat i potència, en el dolor de Crist, el gest compassiu de la Verònica i les marques del drap, que l’acosta també a l’àmbit domèstic, a la quotidianitat del drap de cuina i del fer de les dones. Amb l’Stabat Mater, la Cori radiografiava tot un repertori d’expressions de dolor, de patiment necessari al rostre de la Verge, de la mare dolorosa, fent-li un espai (a l’entrecella), una mena de límit, al dolor. La pràctica mèdica de la Pilar Babi, ens situava en un lloc diferent. El lloc on les dones que patien fibromiàlgia volien i necessitaven dipositar el seu dolor, fins aleshores no dit; el dolor també com a mediació. La recerca de la Gemma Martino situava el dolor fet política en una qüestió essencialment de llenguatge, fent-nos prendre consciència de la necessitat de trobar les paraules no connotades negativament a l’hora de dir i comunicar el diagnòstic. Com també en la necessitat de treballar en les pràctiques (treball de grups de pacients) i en una atenció directa als cossos i a les seves senyals.
La creativitat d’aquest número porta els noms de Núria de Calella per la poesia i de Cori Mercadé per la imatge. El tanca la narració d’experiència pedagògica de Nieves Muriel.
Núria Jornet i Benito

Dades de la publicació

Accés lliure al contingut

Universitat de Barcelona
Pujar ^