Duoda. Texts de l'Era de la Perla: Rev. DUODA 52 Presentació ponents de la taula

ISABEL RIBERA DOMENE

Rev. DUODA 52 Presentació ponents de la taula

Llibreria Pròleg dimecres 22 de novembre de 2017

Els úters de les dones ni es venen ni es lloguen.

I

Cadascuna i cadascú de les presents avui ací tenim un coneixement i una experiència diferent en relació a Duoda.
El nom. Duoda és el nom amb que el que ens referim, indistintament, al Centre de Recerca, al Màster en Estudis de la Diferència Sexual i a la Revista. Van ser, precisament, un grup d’alumnes del màster les que van triar aquest nom quan van conèixer la història de Dhuoda, -i el van anar posant després a tot el que s’anava fundant-. Dhuoda era una noble molt culta del segle IX, comtessa consort de Barcelona i marquesa de Septimania, que va escriure un llibre titulat “Liber manualis Dhuodane (Libro manual de Dhuoda), dedicat als seus fills Guillem i Bernat, que li van ser arravatats pel seu pare quan encara eren petits, amb el desig que la recordessin i s’eduquessin com ella volia.
El Centre de Recerca. Duoda és el Centre de recerca de dones de la UB i del Parc científic de Barcelona. Va ser fundat l’any 1982 per un grup d’estudiants i professores que s’acabaven de llicenciar en Història. Dones que, volien que a la Universitat, la docència i la investigació anessin unides. Dones que, partint del seu propi desig i en relació amb les dones de la Llibreria de Dones de Milan i amb la comunitat filosòfica Diótima, de la Universitat de Verona, han anat fent de Duoda un espai on la política es diferent a la tradicional a la Universitat. De les diverses activitats que organitza vull remarcar la celebració, normalment durant el mes de maig, del Seminari Públic internacional -XXVIII ena edició- i el Diàleg Magistral -Aquest any, XXII ena edició-.
El Màster: El màster de Duoda s’ofereix com a màster en estudis de la llibertat femenina des del curs 1988-89, i va anar precedit per un primer curs -1987/88- de postgrau de Història de les dones. Des de l’any 2000, degut a l’interès que va despertar , especialment a Amèrica Llatina, s’ofereix com a màster online en Estudis de la Diferència Sexual.
El programa del màster, tutoritzat per les pròpies creadores de les assignatures, convida a descobrir la sexuació del coneixement i el seu valor per a una existència lliure i no violenta. Al llarg de tots aquests anys, moltes de les alumnes i alguns alumnes- han fet de Duoda un lloc de relació i de saber en llibertat.
Al Diàleg magistral “30 anys de docència lliure a Duoda” del passat mes de maig, María Milagros Rivera Garretas ens deia que havia estat “el significar-se, el significar-nos dones (u homes), el que ha tornat lliure la docència a Duoda”.

L’Elizhabet la Lorena i jo, som encara o hem estat alumnes del màster de Duoda - L’Elizhabet és magistra de Duoda- i sabem la importància que ha tingut a les nostres vides aquesta experiència de llibertat, de ser i actuar com a dona al món, aquesta experiència creativa amb l’escriptura, amb els sabers. Hem tingut moltes mestres, davant de qui preguntar-nos!,

Aprofito per recordar-vos que el dia 30 d’aquest mes de novembre acaba el termini per fer la inscripció al màster o al curs de postgrau que començarà el mes de gener. Si alguna està interessada en podem parlar després!
La Revista Duoda, neix l’any 1990 -Papers de Treball- i el 1991 -Duoda-. Té com a objectiu difondre la creació de dones, tant de i a l’àmbit universitari, com als espais de dones amb els quals el Centre de Recerca Duoda estableix relació. Els seus textos han donat claus del pensament de la diferència sexual i de la política del simbòlic. És una de les poques revistes universitàries de pensament feminista que recull les aportacions d’autores i d’alguns autors d’aquest pensament.

Es poden consultar online al web de Duoda, tots els números anteriors fins el número 50.
style="text-align:center;"

II

El número 52 que presentem avui té com a editorial i com a tema monogràfic Els úters de les dones ni es venen ni es lloguen. Abans de donar-li la paraula a la Lorena i l’Elizabeth, volia llegir l’inici de l’Editorial que escriu la Laura Mercader Amigó, actual directora del Centre de Recerca:

Quan a Macaia, una nena californiana d’uns nou anys, unes veïnes li van preguntar si estava contenta de tenir un germanet o una germaneta, va respondre sense pensar-s’ho dues vegades, amb la saviesa de la ingenuïtat infantil: “No, no, si la meva mare ha venut els nens!”. La mare, que la portava de la mà, es va posar les mans al cap i li va fer rectificar les paraules: “Macaia, sis plau, no diguis això!”. La nena, obeint, va acceptar-ho: “D’acord, d’acord, no és el nostre nen!”

“L’experiència del cos sempre és un repte per a les paraules”