 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
||||||||
 |
 |
 |
|
||||||
 |
 |
 |
|
||||||
 |
 |
 |
|
||||||
|
|||||||||
 |
 |
 |
|
||||||
|
|||||||||
 |
|
||||||||
 |
 |
 |
|
||||||
 |
|
||||||||
L'Ecologia és una ciència que abasta un ventall molt ampli de qüestions i de nivells d'estudi. Pot interessar-se pel que li passa a un microorganisme o bé pel funcionament de tot el planeta en conjunt. Tant objecte de l'ecologia és conèixer perquè un fong és important en la fertilitat d'un sòl, com l'efecte del vessament de petroli a les illes Galápagos, o la relació entre la disminució de la capa d'ozó i la desaparició de les granotes dels llacs de muntanya. Aquesta amplitud d'objectius de l'ecologia contrasta amb l'objecte més restringit d'altres ciències i, alhora que la fa atractiva, també la fa de difícil estudi i, especialment, fa complicat el generar teories que siguin vàlides al llarg de tan ampli espectre de nivells d'organització.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Cadascun d'aquests nivells d'organització es caracteritza per tenir metodologies d'estudi diferents i el que pot ser cert en un nivell pot no ser-ho en una altra, d'aquí la dificultat que sigui una ciència predictiva. En aquest sentit l'Ecologia utilitza tot sovint la química, la física o les matemàtiques, ciències que són més exactes i que gaudeixen d'un cos teòric que permet formular hipòtesis que es compleixen sempre o gairebé sempre. Així mateix altres ciències com la Bioquímica o la Fisiologia (pròpies dels nivells cel·lulars, teixits o òrgans), són també molt útils a l'Ecologia. Aquestes ciències ja no són tant exactes i no es fàcil que es compleixin totes les hipòtesis. Quant més alt és el nivell d'organització menys exacte és la ciència que l'estudia. L'Ecologia, que estudia els nivells d'organització més superiors en l'escala espaial de la biosfera és, per definició, una ciència poc exacta, sotmesa a l'atzar i amb molta variabilitat. Això, tot i que de vegades pot ser decebedor, és també molt estimulant perquè estem aprenent contínuament.
|
Escala geogràfica
i política
|
Escala ecològica
|
Escala econòmica
|
|
|
|
Podem comparar els nivells d'estudi de l'Ecologia amb els nivells d'organització geogràfica, política i econòmica. Tots sabem que les regles que serveixen per l'economia familiar no són totalment vàlides per l'economia catalana, ni aquestes per l'economia europea o mundial. Entendre a una persona no ens permet saber com funciona una comunitat de veïns ni un barri i tot el que aprenem d'aquest funcionament ens ajuda però no ens permet aclarir del tot com funciona un país o el món. De la mateixa manera l'ecologia estudia diferents nivells d'organització i, en cada un d'ells, el que sabem dels nivells inferiors ens ajuda però no ens explica del tot el que passa a nivells superiors.
Nivells d'organització que estudia l'ecologia
| Individus |
Per exemple, de què i com s'alimenta el cérvol. |
| Poblacions |
Grups de cérvols que viuen junts, que interaccionen i es reprodueixen. |
| Comunitat |
Els cérvols viuen en un ambient amb altres animals, alguns que els poden depredar, altres que competeixen amb ells pel menjar i alguns que fins i tot poden ser aliats (ocells que pel seu comportament els avisen del perill). |
| Ecosistema |
El conjunt dels organismes i el seu medi (si fa fred o calor, si plou més o menys) és l'ecosistema. És la unitat per excel·lència a l'Ecologia i és pel seu estudi que l'ecòleg ha de tenir coneixements de tota mena, des de física i química fins a astronomia, passant per la bioquímica, la fisiologia, la botànica o la zoologia. |
| Ecosfera |
Conjunt d'ecosistemes que formen la capa vivent de la Terra, incloent l'atmosfera, la hidrosfera i la part de la litosfera més superficial de tota la Terra. |
 |
 |
 |