Els elements es combinen en molècules que són les que els organismes utilitzen pel seu funcionament.
Les molècules inorgàniques són aquelles que es troben a l'ecosfera i que es formen i es destrueixen sense necessitat dels organismes. En un món sense vida i a molts planetes, poden trobar-se la majoria d'elles. Per a un mateix element poden haver-hi diferents molècules que normalment presenten diferents estats d'oxidació, que és el que les diferencia i els hi dóna la potencialitat d'interaccionar amb els organismes.
Per exemple, pel carboni:
|
Estat en que es pot trobar
|
||
|
Anhídrid carbònic o diòxid de carboni
|
CO2
|
Gas, líquid
|
|
Bicarbonat
|
(HCO3)-
|
Líquid
|
|
Carbonat
|
(CO3)2-
|
Líquid, sòlid
|
|
Metà
|
CH4
|
Gas
|
les característiques de cadascuna d'aquestes molècules són diferents.
O pel nitrogen,
|
Nitrat
|
(NO3)-
|
|
Nitrit
|
(NO2)-
|
|
Amoni
|
(NH4)+
|
|
Òxid nitrós
|
NxO
|
Les molècules orgàniques són aquelles que han estat originades pels organismes vius. Per exemple les produïdes en el procés de la fotosíntesi que, a partir de materials inorgànics (CO2 + H2O) produeix materials orgànics i oxigen com a residu.
Totes les molècules orgàniques tenen C (carboni), H (hidrogen) i O (oxigen) en la seva composició, però poden tenir molts més elements.
Els glúcids i els lípids (hidrats de carboni i greixos) són dos dels grups de molècules més àmpliament usades per la vida formades a partir d'aquests tres elements. Les proteïnes són el tercer gran grup que de forma obligatòria tenen N (nitrogen) en la seva composició molecular.
Molts elements o molècules inorgàniques formen part de les molècules orgàniques i en determinen les seves propietats.
|
Element / molècula inorgànica
|
Molècula orgànica
|
Component
|
Funció
|
|
Ferro (Fe)
|
Hemoglobina
|
Sang
|
Respiració
|
|
Fòsfor (P)
|
ATP
|
Mitocòndria
|
Respiració
|
|
Calci (Ca), Carbonat càlcic (CaCO3)
|
Esquelet
|
Sosteniment
|
|
|
Coure (Cu)
|
Clorofil·la
|
Fulla
|
Fotosíntesi
|
La vida al llarg de la seva evolució ha triat i remenat entre tots els elements i molècules disponibles a la litosfera, hidrosfera i atmosfera, i ha constituït totes les biomolècules necessàries per construir i fer funcionar els ecosistemes. Al mateix temps la vida ha modificat profundament les quantitats i els fluxos de moltes molècules i elements inorgànics de forma que ha transformat profundament els seus cicles biogeoquímics.
|
|
|