Per alguns elements algun dels compartiments no és realment important i la seva captació i utilització es fa només en alguns dels altres. El cas del fòsfor (un nutrient, doncs és poc abundant a l'ecosfera i molt usat a la biosfera) és paradigmàtic.
|
|
El fòsfor es troba en quantitats importants només a les zones sedimentàries, en forma de diferents minerals, gairebé sempre amb el calci. L'erosió d'aquestes roques provoca la seva sol·lubilització com a ortofosfat (PO4)2- a l'aigua, d'on pot ser transportat cap a rius o llacs o alliberat als sòls. De l'aigua i els sòls és d'on les plantes el capten per emprar-lo en el seu funcionament, per incorporar-lo a les seves biomolècules. Per l'excreció o la mort de les plantes pot passar una altra volta a l'aigua o al sòl, d'on pot ser captat novament i així moltíssimes vegades.
Una part d'aquest fòsfor (per exemple a l'esquelet d'un peix) pot anar a parar als sediments d'un llac o al fons del mar. També pot precipitar per diverses reaccions químiques i transformar-se en roca al cap de molts i molts anys, fins que els moviments orogènics ( a escala geològica) faran que aflori a la superfície terrestre i sigui erosionat i recomenci el cicle.
A la biosfera el fòsfor es comporta com un element preciós, un nutrient que les plantes (i també els animals) procuren no perdre, utilitzar-lo molt eficientment; un veritable tresor que amb les seves incomptables voltes és un element clau per mantenir la vida a la Terra, per fer funcionar la biosfera.
 |
 |
 |