Són paràmetres bàsics que no poden superar un valor o bé han de moure's en un interval determinat perquè hi puguin viure els organismes. Si superen aquell valor o són inferiors o superiors als valors òptims, el funcionament de l'ecosistema se'n ressenteix independentment de qualsevol altre paràmetre. Alguns d'ells (per exemple la temperatura) poden potenciar o disminuir els efectes d'altres contaminants.
La temperatura és un factor bàsic de la vida a les aigües. Tot i que la vida s'ha adaptat a les temperatures extremes, siguin baixes o molt altes, la majoria de les espècies viuen i es reprodueixen entre 10 i 25ºC. Cada espècie pot tenir una temperatura òptima de desenvolupament. És sabut que les truites de riu no es reprodueixen si la temperatura de l'aigua supera els 20ºC, en canvi les carpes tenen la seva temperatura òptima per sobre d'aquest valor.
La temperatura alta potencia l'acció dels tòxics i el consum d'oxigen, per això la temperatura és molt important a l'hora de preveure els efectes d'un contaminant.
El pH ens dóna una idea del grau d'acidesa d'una aigua. Un pH massa baix (per sota de 6) o massa alt (per damunt de 9) és un factor que per ell mateix fa difícil la vida dels organismes aquàtics. El valor del pH pot ser clau a l'hora de què un contaminant es presenti o no a l'aigua. Per exemple, pH baixos afavoreixen la presència de metalls pesats en solució a l'aigua, mentre que a pH alt la majoria dels metalls pesats (excepte el mercuri i el crom) tendeixen a precipitar-se.
Els sòlids en suspensió fan que l'aigua perdi transparència i que els forats sota les pedres s'omplin de fang fent desaparèixer refugis pels organismes. Tot i que molts organismes poden tolerar episodis de sòlids alts (degut a una inundació, per exemple), no són molts els que s'hi han adaptat d'una forma habitual (pensem però en els peixos gats de llargs bigotis, adaptats a viure en ambients d'aquest tipus als rius permanentment tèrbols).
Les sals no són un problema pels organismes marins sempre que la salinitat no variï massa al voltant del 35‰, però a les aigües dolces representen un problema molt important a organismes adaptats a viure amb poques sals al medi (<1‰). Tot i que existeixen moltes adaptacions i hi ha organismes capaços de tolerar grans extrems o grans variacions de la salinitat (la vida s'ha adaptat a gairebé tot), la majoria de les espècies d'aigua dolça toleren malament la sal. La sal també és un problema per beure, o per regar, i és una contaminació molt cara de solucionar. També hem de considerar que davant la manca d'aigua dolça en alguns països estan dessalant aigua de mar per beure amb la generació conseqüent de salmorres (concentrat de sal) que pot tenir un impacte ambiental important.
|
|
|