La matèria orgànica és un dels contaminants més importants en els ecosistemes aquàtics. Ho és perquè el vessament de matèria orgànica a l'aigua produeix un increment de l'activitat bacteriana que consumeix l'oxigen de l'aigua i té com a resultat que els animals que hi viuen, morin d'asfíxia. Tot i que hi ha molt d'oxigen a l'aire, aquest es difon amb dificultat a l'aigua i es consumeix més de pressa que no pas és reposat. Valors d'oxigen inferiors a 5 mg/l ja suposen la desaparició de moltes espècies excepte les adaptades a viure en aigües que continguin poc oxigen.
Al ser una mesura tant important i provocar efectes tant espectaculars en els sistemes afectats (mort dels organismes, especialment els peixos), s'ha estudiat molt quin hauria de ser l'abocament de matèria orgànica per evitar els efectes en el riu. Hi ha dos paràmetres que ens ajuden en aquesta decisió, la demanda bioquímica d'oxigen (DBO) i la demanda química d'oxigen (DQO).
La primera és una mesura destinada a conèixer quin consum d'oxigen es farà per part dels productes químics i, sobretot, de les bactèries. Per a mesurar-la s'incuba l'aigua problema en una estufa a 20ºC i durant cinc dies. Es mesura l'oxigen abans i després de la incubació. La diferència és el consum d'oxigen.
En un aigua neta, sense matèria orgànica, la DBO no supera els 5 mg/l. Aquest és el valor de referència si no volem afectar un riu. La DBO d'un abocament urbà sense depurar pot ser de 300 mg/l i la d'un abocament d'un celler pot arribar als 4.000 mg/l. Evidentment és molt important el cabal del riu per calcular els efectes d'un abocament. Un celler que aboqui 10 l/seg a la part final de l'Ebre (que en porta com a mínim 70.000), tindrà un efecte relativament petit en el riu, tot i que la DBO sigui elevada. En canvi, el mateix celler al Penedès, que aboqui al Foix (que pot estar sec) té un efecte dramàtic.
La DQO es mesura mitjançant una reacció química que oxida tot allò que es oxidable en l'aigua problema. És normalment superior a la DBO (2 o 3 vegades, com a mínim). Els valors elevats de DQO (centenars o milers de mg/l) són característics dels abocaments industrials, els quals solen presentar una relació DQO/DBO molt alta (valors superiors a 10 o més). Això fa difícil la seva depuració biològica.
En la depuració es parla sempre d'habitants-equivalent. Això es refereix a la contaminació en gr./dia de DBO que una persona produeix cada dia (1 hab-equivalent = 65 gr. DBO/dia). Així diem que un bou produeix l'equivalent a 70 persones cada dia en termes de DBO, o que la producció d'una tona de paper significa la contaminació en DBO equivalent a 200 persones. Una ciutat industrial com Barcelona amb un milió i mig d'habitants, produeix una contaminació equivalent a quatre milions i mig d'habitants.
|
|
|