Tema 5. Efectes de l'home sobre el cicle i flux de materials
a l'ecosfera
5.4. La qualitat de l'aigua
5.4.3. Els nutrients
5.4.3.1. Canvis produïts en el cicle biogeoquímic del fòsfor
Hem vist anteriorment com el cicle biogeoquímic del fòsfor
és relativament senzill perquè no té fase atmosfèrica,
recordem-ho.
L'home el modifica sobretot pels aportaments que en fa en diferents
activitats i els seus efectes són importants sobretot en el medi aquàtic.
Les aportacions que fa l'home, provenen sobretot de:
El procés d'eutrofització és un dels problemes
més importants de degradació de la qualitat de l'aigua dels
ecosistemes aquàtics. Suposa un canvi total en el funcionament de l'ecosistema
i alhora un problema important per al possible ús de l'aigua per a
l'home.
En els rius el
problema es presenta com una proliferació exagerada d'algues i plantes
aquàtiques que omplen tota la llera fins a cobrir-la totalment. En
situacions extremes la respiració d'aquestes plantes a la nit pot baixar
l'oxigen dissolt i provocar la mort dels peixos, o l'excés d'algues
i plantes pot ésser arrossegat riu avall i la seva putrefacció
originar el mateix efecte.
En llacs i embassaments,
la situació és molt diferent segons es tracti de l'hivern o
de l'estiu. A l'hivern les aigües del llac estan barrejades, els nutrients
es troben dispersos per tota la columna d'aigua; el resultat és moltes
algues per tot arreu però no necessàriament diferències
d'oxigen entre superfície i fons. A l'estiu es desenvolupa
en llacs i embassaments la termoclina,
una zona de canvi de temperatura que fa d'aïllant entre el fons (fred
i sense llum) i la superfície (que s'escalfa progressivament i amb
llum). A la fi de l'estiu la gran producció d'algues de la capa superior
(epilimnion) provoca una veritable
pluja de fitoplancton cap al fons, on, privat de llum, es mor i es descomposa.
Al fer-ho consumeix l'oxigen que va disminuint progressivament ja que la capa
inferior del llac (hipolimnion)
està incomunicada amb la superior. Si l'oxigen es consumeix totalment
(anòxia) apareixen els
compostos reduïts de moltes sals com el sulfhídric (SH2
que prové de la reducció del sulfat, (SO4)2--)
o l'amoni ((NH4)+, reduït
del (NO3)-). Aquests són
productes tòxics que, a més, dificulten la potabilització
de l'aigua.
|
El mateix que passa als llacs, també passa als embassaments,
molt comuns al nostre país, alguns del quals ens proveeixen d'aigua
(per exemple Sau o Susqueda, al Ter)
Al mar l'eutrofització es presenta també de forma
important als estuaris i les costes. En els primers, com a conseqüència
de la gran quantitat d'algues, pot també originar-se un fons anòxic
(per exemple als darrers quaranta quilòmetres de l'Ebre) amb totes
les conseqüències que això comporta de productes tòxics.
La proliferació de marees roges a les costes dels nostres mars és
resultat d'aquest increment de l'eutròfia i un problema cada vegada
més important ja que algunes de les algues de les marees roges són
tòxiques i es bioacumulen als músclos, pel que poden arribar
a afectar l'home quan se'ls menja.
L'eutròfia és un dels principals problemes actuals
dels rius, llacs i mars i un dels més difícils de solucionar.
Narcís
Prat
http://www.ub.es/ecologiaimediambient/
