Els efectes de la contaminació de l'aigua són tant evidents i han causat tants problemes que l'home hi ha buscat solucions des de fa molts anys. La solució l'ha trobada en la imitació de la naturalesa. Es tracta de posar a punt un sistema que sigui capaç de fer el que el riu realitza al llarg de quilòmetres: l'autodepuració.
Quan es produeix un abocament en un riu, en aquest comença un procés d'autodepuració que farà que, en absència d'altres contaminacions, el riu recuperi la seva situació inicial al cap d'una certa distància, que serà curta si el riu és cabalós i la contaminació petita, i llarga si és a l'inrevés.
El procés d'autodepuració comença amb la sedimentació dels sòlids en excés que porta l'aigua abocada, entre aquests sòlids es queden retinguts els metalls pesats, molts tòxics i també matèria orgànica. Els tòxics solubles (per exemple el cadmi, el mercuri o molts pesticides) són arrossegats riu avall i poden passar a la xarxa tròfica i ser bioacumulats.
Immediatament comença el procés de depuració de la matèria orgànica per diverses comunitats bacterianes que poc a poc van fent desaparèixer la matèria orgànica (la DBO baixa) i augmenten l'oxigen dissolt aprofitant que l'aigua es va barrejant amb l'aire. Més endavant l'alliberament del fòsfor i el nitrogen de la matèria orgànica produeix l'eutrofització del riu i les aigües putrefactes donen pas a un gran creixement de les algues i les plantes; aquí pot haver-hi fins i tot una sobresaturació d'oxigen per l'excés de producció primària. El procés s'acaba quan el riu recupera la comunitat inicial amb oxigen alt, DBO baixa i els nutrients que tenia abans de l'abocament.
|
|
Una depuradora imita aquest procés d'autodepuració en un espai limitat i amb l'ajuda d'energia externa que serveix per insuflar aire (oxigen) als reactors i barrejar l'aigua i els fangs que contenen els bacteris.
El primer que té una depuradora és un filtre per retenir els sòlids grollers que poden malmetre els elements mecànics. Les depuradores més senzilles (físico-químiques) consten només d'un reactor on s'accelera el procés de sedimentació afegint un floculant (òxid de calci o bé alumina) que retira part de la matèria orgànica. En aquest reactor, per cada litre d'aigua tractada, pot arribar a produir-se un quilo de fang humit. L'eficiència del procés és de no més d'un 60%. Són depuradores poc efectives que a més no eliminen ni l'amoni ni els detergents, pel que l'efluent pot ser molt tòxic i fa escuma.
Les depuradores físico-químiques van ser implementades en una primera fase del Pla de Sanejament de Catalunya, però varen ser un fracàs ja que a més de no resoldre el problema de la contaminació, inicialment (per l'escuma) feien molt mal efecte, i ara ja s'han substituït totes per depuradores biològiques.
El procés de depuració biològica, o depuració secundària, el que fa és en un dipòsit (reactor) intentar que es formi un biofilm o un fang en suspensió que vagi digerint la matèria orgànica talment com ho fan els bacteris del riu en el procés d'autodepuració. Per això cal anar introduint oxigen en aquest reactor. Així es va digerint la matèria orgànica amb reduccions que poden arribar al 95% de la DBO i amb una producció de fangs molt menor (un quart de quilo de fang humit per cada litre d'aigua).
El procés secundari oxida l'amoni a nitrat i també digereix els detergents, però allibera grans quantitats de nutrients (P, N) que faran que aquesta aigua tingui un gran potencial eutrofitzador. Per disminuir aquest potencial cal allargar el procés de depuració fins a la depuració terciària; s'ha de retirar l'excés de fòsfor (per exemple precipitant-lo amb Cl3Fe) i el de nitrogen. Els filtres verds retiren part dels nutrients transformant-los en matèria vegetal que caldrà després extreure d'una manera o altra.
A continuació reproduïm dos esquemes bàsics del funcionament d'aquests dos tipus de depuradores (font: Agència Catalana de l'Aigua)
Podeu trobar més informació sobre el sanejament de les aigües residuals a Catalunya a: http://www.gencat.es/aca/contenido/sanejament/menu.htm
Una depuradora no deixa mai l'aigua al final com estava la del riu abans, com es pot veure en la següent taula.
| Paràmetre |
Urbà
|
Mixt
|
Dep. biolog.
|
Dep. FQ
|
Riu net
|
| DBO |
200 mg/l
|
325 mg/l
|
25 mg/l
|
150 mg/l
|
5 mg/l
|
| DQO |
500 mg/l
|
750 mg/l
|
100 mg/l
|
300 mg/l
|
30 mg/l
|
| Amoni |
25 mg/l
|
50 mg/l
|
5 mg/l
|
40 mg/l
|
0,5 mg/l
|
| Fosfats |
10 mg/l
|
10 mg/l
|
2 mg/l
|
2 mg/l
|
0,1 mg/l
|
| Sòlids en suspensió |
250 mg/l
|
360 mg/l
|
20 mg/l
|
40 mg/l
|
5 mg/l
|
Se suposa que l'aigua de la depuradora anirà a parar a un riu amb un cabal entre 5 i 10 vegades el de la depuradora. Si no és així, tot i la depuració terciària, la depuradora tindrà un efecte important sobre les comunitats d'organismes del medi.
Evidentment una depuradora produeix gran quantitat de fangs. Si aquests no tenen un excés de metalls pesats i de tòxics podran emprar-se per altres usos (adobs). En cas contrari caldrà abocar-los de forma controlada.
Podeu trobar més informació sobre el Programa de Tractament de
Fangs de les Depuradores d'Aigües Residuals Urbanes consultant el Pla de
Sanejament del Departament de Medi Ambient:
http://www.gencat.net/aca/cat/planificacio/pla_sanejament.htm
 |
 |
 |