Tema 5. Efectes de l'home sobre el cicle i flux de materials a l'ecosfera

5.8. La contaminació de l'aire a les ciutats

l'smog fotoquímic

A les ciutats i als llocs on es concentra la indústria, les combustions per obtenir energia són múltiples, el moviment de cotxes i camions per transportar gent i mercaderies és molt gran i, a més, es produeixen moltes altres emissions a l'atmosfera com a resultat d'aquesta activitat.

Tots els materials emesos es troben a l'atmosfera on es produeixen diverses reaccions entre tots ells. En els moments de més calma atmosfèrica és quan més temps hi ha per aquestes reaccions. L'energia solar afavoreix aquestes reaccions a l'igual que la presència de partícules a l'aire (incloses les gotetes d'aigua) que actuen de catalitzadors.

Com a resultat de tot plegat es produeix el que es coneix com a smog (boira) fotoquímic. De forma senzilla l'smog es pot definir com:

smog = molts cotxes + llum del Sol = llàgrimes

L'smog produeix irritació de les mucoses, per això origina problemes respiratoris i, en condicions extremes, pot causar malalties greus i, fins i tot, la mort. Els efectes de l'smog es deuen no solament als contaminants primaris (és a dir, els emesos per l'activitat de l'home) sinó molt especialment als contaminants secundaris (és a dir als que es formen com a resultat de les reaccions químiques que es produeixen a l'atmosfera).

Entre aquests contaminants secundaris es troben substàncies com els formols, els aldèhids, l'ozó o els nitrats de peroxiacil, totes elles substàncies formades per reaccions d'oxidació i responsables dels problemes respiratoris i inflamatoris de l'aire urbà contaminat.

Els elements claus de l'smog, a més de les emissions esmentades, són la llum solar, les partícules i els òxids de nitrogen. L'smog es produeix per oxidació dels contaminants primaris i aquesta oxidació es fa sobretot pels radicals oxigen que es produeixen a les reaccions fotoquímiques que tenen com a origen els òxids de nitrogen. A continuació es presenta un esquema molt senzill de la generació dels contaminants secundaris.

L'smog es produeix durant el dia en moments de forta insolació i quan el trànsit és elevat (molta emissió d'hidrocarburs, per exemple la benzina que s'evapora dels dipòsits dels cotxes i de les benzineres), la generació de contaminants secundaris és màxima a finals del matí o principis de la tarda. Després, en disminuir la radiació solar i anar-se consumint els contaminants secundaris (són compostos inestables) va disminuint la seva quantitat. A la nit, en no haver-hi radiació, va desapareixent l'smog degut als contaminants secundaris i es regenera la situació inicial. A l'endemà recomença el procés.

Si fa vent la intensitat i importància dels efectes de l'smog disminueixen; si l'aire resta en calma molt de temps, l'efecte de l'smog pot ser molt greu. A les ciutats costaneres amb brises marines que van de mar a terra i viceversa, la formació de l'smog es veu poc afavorida i es dóna en moments que aquestes brises són poc importants (a l'hivern a Barcelona, per exemple). En ciutats situades en fondals on l'aire es pot estancar molt de temps l'smog pot ser greu i persistent (Mèxic capital o Madrid).

L'smog és un fenomen que pot afectar de manera important la salut de l'home i, per això, a més de ser relativament ben conegut, es coneix la manera de solucionar-lo. Es tracta simplement de què l'emissió de contaminants primaris sigui la mínima possible. Això es pot aconseguir disminuint les emissions industrials, els nivells de cotxes circulants o el tipus de les emissions.

A Londres, per tal d'evitar els efectes de la boira contaminant (la famosa boira de les pel·lícules de Sherlock Holmes), es va canviar el tipus de combustible usat a la calefacció (carbó) i això a tingut com resultat que avui en dia la boira no sigui un fenomen habitual en aquesta ciutat. A Los Angeles, per evitar l'smog, s'ha restringit la circulació de cotxes en certes parts de la ciutat i es pretén fer un canvi progressiu de cotxes de motor de combustió a cotxes elèctrics. A la ciutat de Mèxic, els cotxes poden circular uns dies si i altres no, segons les condicions atmosfèriques. A Barcelona en funció de les anàlisis de partícules i fums de l'aire, pot arribar-se a restringir el trànsit de certes àrees de la ciutat si hi ha perill de què augmenti la concentració de contaminants secundaris.

En ser un problema local i afectar la salut humana, l'smog és un problema que es soluciona a la majoria de llocs on és present, a diferència dels problemes regionals o globals més complicats de solucionar ja que requereixen mesures que afecten a molta gent de països diversos.

 

Narcís Prat
http://www.ub.es/ecologiaimediambient/