Els efectius d'una població depenen de molts factors, siguin externs (clima, recursos, espai disponible...) o interns (propis de l'espècie com la durada de la seva vida, el nombre de cries per part, etc.). Si tots aquests recursos fossin infinits, la població podria créixer de forma il·limitada, exponencialment.
L'equació inicial,
|
|
es transformaria en,
|
és la coneguda corba exponencial de creixement d'una població.
|
Aquest tipus de creixement és molt difícil de mantenir en el temps, ja que en algun moment o s'acaben els recursos o l'espai. Si no hi ha una autolimitació (factors interns) de la població, aquesta patirà al final una davallada dramàtica de la població.
|
Aquesta no sol ser la situació habitual en les poblacions naturals, tot i que en alguns casos pot assemblar-s'hi, com en el cas de les plagues que proliferen sense fre, fins a acabar amb el recurs.
Normalment abans d'arribar a una densitat crítica, comencen a donar-se mecanismes de control de la població que fan que disminueixi la seva taxa de creixement. Si escasseja el menjar, pot haver-hi més morts que naixements (el valor r es fa més baix o negatiu). Quan l'espai es limitat, la pròpia interacció entre els individus de la mateixa espècie pot frenar el procés de creixement, les molèsties d'uns individus respecte als altres poden, per exemple, disminuir la taxa de fertilitat.
Per un espai determinat i amb un nivell de recursos limitat, la població arribarà a un nivell d'equilibri, un valor màxim de la població K, que s'adequarà a l'espai i els recursos disponibles.
|
és el factor d'autolimitació, que és diferent per a cada
espècie i també per a cada valor K.
Aquest també pot ser diferent per a diferents poblacions de la mateixa
espècie en funció dels recursos o de l'espai disponible. Aquesta
limitació es pot produir de forma gradual o sobtada, podem tenir tres
casos ideals de taxes de creixement de la població.
|
L'home al llarg de la seva història ha passat per fases en que era molt depenent de la seva densitat i el seu nombre no augmentava. Les societats de recol·lectors-caçadors i les agrícoles primitives en són un bon exemple, els recursos limitats feien impossible un creixement exponencial de la població.
En altres casos el creixement de la humanitat s'ha fet gairebé exponencialment i només s'ha frenat per mortaldats massives. Això és propi de les societats agrícoles o de les primeres societats industrials. En aquests casos malalties com la pesta reduïen la població, si més no momentàniament.
Avui en dia l'home es una espècie exitosa que en conjunt creix. Encara en alguns llocs els factors externs (fam, epidèmies...) mantenen la població baixa (per exemple a l'Àfrica subsahariana), en altres la població creix gairebé de forma exponencial (alguns països en desenvolupament) mentre en altres la població s'envelleix i s'equilibra en nombre perquè factors interns (econòmics especialment) fan que les defuncions i la natalitat s'equilibrin.
|
Evolució de la població
a la ciutat de Barcelona entre 1900 i 1998
|
 |
| Font: Censos, Padrons i Rectificacions padronals. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona |
La Terra, finalment, no pot albergar una població indefinida d'éssers humans. També té una capacitat de càrrega. El límit no el sabem, però ens hi estem acostant perillosament.
 |
 |
 |