Tots els individus d'una població que naixen al mateix temps (la cohort), estan afectats al llarg de la seva vida pels mateixos factors. Això implica que alguns individus es moren abans i altres després, uns tenen una vida llarga i altres no tant. Si la longevitat de la població és elevada en tots els seus individus, això té una corba de supervivència característica i és propi de poblacions que són capaces de disminuir la mortalitat infantil i juvenil i esdevenir, la majoria, adults. En altres casos la situació és a la inversa i el que tenim és que pocs individus arriben a l'edat adulta. Si sabem el moment de la mort de tots els individus d'una cohort podem elaborar la seva corba de supervivència.
|
|
Si ho fem respecte al nombre inicial d'individus, podem tenir una funció normalitzada que permet comparar poblacions amb nombre d'individus més o menys grans.
|
En realitat les corbes de supervivència poden ser molt variables, tant en el temps de vida d'una població com en les successives cohorts d'una mateixa població.
|
Així en una població sotmesa a explotació pesquera, la taxa de mortalitat varia molt en funció de l'edat. Els alevins petits tenen taxes elevades però en arribar a una certa grandària, no són encara pescats (passen pels forats de la xarxa) i, en canvi, les causes de mort natural són baixes. A partir del moment en què poden ser pescats, la mortalitat augmenta molt. Els pocs individus grans que no han estat pescats poden viure molts anys ja que la probabilitat de què siguin pescats és molt baixa.
A la població humana, la taxa de supervivència ha anat augmentant al llarg del temps. Dels registres parroquials hom pot fer una bona avaluació de com eren les corben de supervivència de fa quatre-cents anys o ara. Avui en dia molta gent arriba als setanta cinc anys, mentre que al segle XI eren ben pocs.
|
 |
 |
 |