Les poblacions de les espècies persisteixen al llarg del temps si aconsegueixen l'espai i els recursos necessaris, i l'ambient els hi és favorable. Cadascun dels individus pateix les possibles variacions de l'ambient i la falta o l'abundància dels recursos que en molts casos ha de compartir amb altres individus de la mateixa espècie o, de vegades, amb individus d'altres espècies. Per tant existeix sempre una possible competència pels recursos i l'espai entre individus de la mateixa espècie (competència intraespecífica) o amb individus d'altres espècies (competència interespecífica).
Si l'espai o els recursos són abundants i l'ambient favorable, la capacitat de càrrega, K, serà elevada i podran coexistir molts individus de la mateixa espècie o de diverses espècies que comparteixin el mateix recurs. Si els recursos són limitats, la competència serà, en canvi, intensa i el creixement i la reproducció de cada individu pot veure's compromesa, el que pot comportar la mort d'alguns individus i, a la llarga, la desaparició de l'espècie.
La competència intraespecífica és la que origina la corba sigmoidal de creixement (vegeu l'apartat 6.2) que s'observa en moltes poblacions, sobretot en experiments de laboratori, en absència d'altres espècies competidores. La regulació del nombre d'individus de la població es fa molt abans d'arribar a la capacitat de càrrega i es produeix de diverses maneres.
Tots aquests mecanismes contribueixen a regular la població dins d'uns valors determinats de densitat que depenen dels recursos i l'espai, i també de la fluctuació i canvis en l'ambient (la capacitat de càrrega, K).
|
|
|