Quan dues espècies competeixen pel mateix recurs o pel mateix espai, s'esdevé la competència interespecífica.
A la natura, moltes vegades sembla que els recursos siguin els mateixos per moltes espècies; ovelles i cabres sembla que mengin el mateix i hom es pregunta de vegades que hi fan tantes espècies de peix a la mar si el que es pot menjar es plàncton vegetal, animal o altres peixos. El competir pels recursos podria fer-nos pensar que, si una espècie és més hàbil en la captura del recurs o més eficient en la seva utilització, acabarà augmentant molt la seva població i l'altra espècie pot disminuir tant que desaparegui, el que en diem exclusió competitiva o l'estratègia del més fort.
Alguns experiments de laboratori suggereixen que aquesta és una regla que s'aplica de forma general als organismes, com els realitzats amb escarabats de la farina (els científics busquen sempre animals fàcils de criar i, si pot ser, barats, per fer els seus experiments).
Aquests experiments mostren que si criem dos espècies d'escarabats de la farina en un pot ple de farina, després d'un temps un desapareix i l'altre desenvolupa una població que arriba al nivell dels recursos dels que disposa. Tot i que quan hi ha pocs individus la densitat de totes dues espècies creix, quan n'hi ha molts la interacció entre ells fa que només quedi una espècie. L'espècie que queda pot ser diferent en funció de les característiques ambiental. En el cas de l'escarabat de la farina. segons la temperatura i la humitat es selecciona una de les dues espècies.
|
|
Però a la natura observem que hi ha moltes espècies i moltes semblen viure del mateix recurs. Es pot dir que els casos on s'ha constatat a la natura que per exclusió competitiva una espècie ha eliminat l'altra són l'excepció. La regla és que moltes espècies coexisteixin aparentment usant els mateixos recursos o el mateix espai.
Aquesta coexistència és possible per la multitud de mecanismes de segregació ecològica que existeixen a la natura (resultat de milers d'anys d'evolució) i que fan la competència menys intensa o inexistent. Entre aquests mecanismes distingim:
La competència es transforma així, no en un mecanisme d'exclusió, sinó en un mecanisme de diversificació. Potser la densitat final de dues espècies que competeixen no és tant alta com ho fóra si visquessin soles, però no hi ha exclusió com els experiments ens farien pensar.
 |
 |
 |