L'home extreu uns cent milions de tones de peix de l'ecosfera anualment, de les que només un 15% prové de l'aigua dolça, la major part de granges de peix (piscifactories, carpes...). Les granges de mar cada dia són més freqüents (salmons, daurades, llobarros), però no incrementen la producció pesquera d'una forma rellevant, de moment.
La major part de la pesca es realitza a prop de les costes, ja que a l'oceà la dispersió és tant gran que a més de dues centes milles es fa molt difícil pescar. Una gran part de les pesqueries es fan a àrees molt concretes del planeta, com a la costa del Canadà, les costes de Normandia les costes occidentals del Sàhara, les de Califòrnia o el Perú. Són les àrees d'aflorament on vaixells de tot el món capturen tones de peix pels països desenvolupats (i molt especialment pel Japó).
De les cent milions de tones, una quarta part es llença i es retorna al mar (morralla) perquè no es pot comercialitzar. Entre ella es troben les tortugues o els taurons, dels que només es vol l'aleta per fer-ne sopa. Una quarta part del total es dedica a farina de peix, perquè no té un valor culinari i econòmic, i serveix per engreixar animals o produir aliments. Només un 50% del peix marí capturat, es consumit realment per l'home.
La captura total està estabilitzada i no sembla possible augmentar-la, tot i que el nombre de vaixells s'ha doblat en els darrers vint anys i, a on ha disminuït, el que ha augmentat és la seva grandària (vaixells més grans poden anar més lluny a buscar peix). El resultat és que gran part de les pesqueries del món estan sobreexplotades. L'home actua com a depredador eficient i deixa als peixos depredadors (tonyines, dofins, etc.) sense una bona part del seu aliment (és un bon competidor).
La pesca és un recurs que, tot i la seva importància, és la base nutritiva d'una part relativament petita de la humanitat. Tota la pesca mundial només donaria per alimentar a una part ínfima de la humanitat (com a molt un 5%), tot i la seva importància dietètica i com a recurs a nivell local. Sobreexplotant el mar no aportem gaire més aliment del que ho faríem amb una pesca sostenible i, en canvi, destruïm gran part de la biodiversitat marina. D'altra banda pesquem d'una manera molt deficient: per cada quilocaloria que obtenim del mar català, n'utilitzem fins a trenta per moure els cavalls dels motors dels pesquers. Les gambes ens surten econòmicament rentables però energèticament insostenibles, ja que per cada quilo de gambes, llencem a l'atmosfera vint-i-cinc quilograms de CO2 i contribuïm positivament als canvis climàtics que faran desaparèixer algun dia les gambes, si abans no hem acabat amb elles per la sobreexplotació.
|
|
|
Podreu trobar més informació a l'apartat dedicat a les pesqueries de la FAO:
http://www.fao.org/fi/inicio.asp
 |
 |
 |