La progressiva desaparició d'espècies ha originat un moviment cada vegada més important per la seva conservació, sigui de les espècies individuals o dels ecosistemes on viuen. El nombre d'àrees protegides a la Terra ha augmentat de forma espectacular des dels anys seixantes, quan no arribaven al miler, fins a l'actualitat, quan el seu nombre s'ha multiplicat gairebé per deu. En sa major part són reserves petites, però també hi ha àrees molt extenses, com algunes sabanes africanes. Des de la Cimera de Rio de Janeiro de 1992, el seu nombre i l'interès pel tema encara ha crescut més.
Les categories de protecció d'aquestes reserves són molt diverses. Per exemple, a Espanya, entre les figures de protecció a nivell estatal, les regionals i les locals, n'hi ha fins a vint-i-un tipus diferents. La UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) recomana cinc categories de protecció.
| Categoria | Activitats previstes | % mundial |
| I. Reserva científica | No s'hi pot fer res, només recerca | 9 % |
| II. Parcs nacionals | Restriccions a totes les activitats, i molt especialment, a les extractives. Turisme permès amb condicions | 60 % |
| III. Reserva o parc natural | Per a la conservació d'un hàbitat o d'una espècie concreta. Es permeten les activitats humanes tradicionals i el turisme | 25 % |
| IV. Monuments naturals | Aspectes molt específics del paisatge, en molts casos geològics | 1 % |
| V. Paisatge protegit | Aspectes estètics. Restriccions menors | 5 % |
Ja en els anys seixantes, la pròpia UNESCO es va mostrar molt preocupada per la desaparició de moltes àrees poc transformades per l'home, especialment a països del tercer món, i va crear una figura específica, les reserves de la biosfera. En elles és tant important la preservació dels seus valors ambientals com de les poblacions humanes que hi viuen, i es fa un èmfasi especial en la sostenibilitat de tot el sistema, incloses les poblacions humanes. Avui en dia hi ha més de tres centes reserves de la biosfera en setanta-cinc països que cobreixen més d'un milió i mig de quilòmetres quadrats. Dissortadament aquesta és un figura d'establiment voluntari que de vegades no porta aparellada la infrastructura necessària per garantir la seva conservació. El Montseny, Menorca o l'illa de Lanzarote, són reserves de la biosfera, el que ha suposat un motor per engegar mesures de conservació (no sempre reeixides) d'aquests i altres espais.
Tant Espanya com Catalunya tenen una política de protecció de la biodiversitat com correspon a la seva situació geogràfica. A Catalunya el PEIN (llei 12/1985) és l'instrument que intenta aportar mesures per a garantir la protecció de gairebé un 20% del territori, que és complementada amb la planificació dels corredors biològics que els han de connectar. Podeu trobar més informació sobre el Pla d'Espais d'Interès Natural a la següent web:
http://www.gencat.es/mediamb/pn/cpein.htm
A Espanya existeix una xarxa d'espais naturals protegits a diferents nivells administratius, des dels Parcs Nacionals (http://www.mma.es/), fins a figures de protecció local.
|
|
|