Els criteris per protegir uns espais i no altres són molt variats, en funció dels interessos que motiven la protecció dels espais. Els podríem agrupar en quatre:
Els criteris ecològics són els que haurien de prevaldre en la protecció però, en moltes àrees, s'han conservat gràcies a l'interès que han despertat algunes espècies emblemàtiques. És més fàcil protegir un aiguamoll perquè hi ha ocells, que no pas per ser un ecosistema singular. A Europa, una àrea especialment maltractada en el passat pels humans, s'està ultimant la xarxa Natura 2000, un conjunt d'espais que s'han caracteritzat sobretot per la seva flora, i que vol intentar conservar la major part de la riquesa ecològica que ens resta.
Una vegada declarat un parc natural, comença el veritable problema, la seva gestió. En general la gestió dels espais naturals és sempre problemàtica, i genera tensions entre els que volen protegir molt i els que volen seguir explotant vestint l'explotació de desenvolupament sostenible. Els problemes amb els que es troben totes les àrees protegides són les mateixos:
Molta de la gestió dels Parcs és gestió afectiva, on el protagonisme es dóna a la preservació d'espècies emblemàtiques com si el Parc fos un zoològic o un jardí en una àrea oberta.
En molts parcs el director pot esdevenir un petit cacic i la gestió estar basada en el protagonisme del gestor. En aquests casos els criteris científics poden quedar bandejats per criteris polítics, i es fa moltes vegades una gestió intuïtiva, sense criteris científics clars.
Quan el parc rep molts visitants, la gestió es transforma en una gestió d'aparador, on del que es tracta és de què el nombre de visitants creixi sense conèixer quins són els efectes d'aquest creixement. En la majoria dels Parcs Naturals de Catalunya predomina l'equilibri entre la gestió afectiva amb alguna base científica i les pressions dels nombrosos interessos organitzats (caça, pesca, turisme...) i cada vegada guanya més pes la gestió-aparador que pretén atreure turistes, més que no pas conservar l'espai.
Per tot plegat, la Conservació de la Biodiversitat és encara avui un objectiu difícil d'assolir. Resta encara molt a fer, sobretot en l'àmbit de donar veu a la participació ciutadana.
|
|
|