Tema 8. Comunitats

8.1. La pertorbació com a element clau en els ecosistemes

El organismes que viuen en l'ecosistema formen part de la mateixa comunitat. Entre ells s'estableixen molts tipus de relacions pel sol fet de viure en el mateix espai, algunes més intenses que altres (depredació, competència). Aquesta comunitat i les seves interaccions van modificant-se al llarg del temps.

Els ecosistemes i les comunitats que els formen, tot i l'aparença estàtica que poden tenir (una selva sembla que no variï al llarg del temps), canvien de forma continuada. L'aparent equilibri ecològic dels sistemes naturals no existeix en realitat i el dinamisme és la seva característica principal.

Els canvis al llarg del temps poden ser més o menys ràpids. L'escala de temps que som capaços de percebre els humans és el que som capaços de descriure en la vida d'una persona (anys), però de canvis n'hi ha de molt ràpids i importants (segons, minuts) i de molt lents i gairebé imperceptibles (segles, mil·lenis).

Els canvis es poden assimilar a pertorbacions del sistema. Una pertorbació és un canvi que es produeix en un ecosistema perceptible per la variació en la composició, estructura o funcionalitat de les seves poblacions o comunitats. Poden ser canvis petits i continuats (un augment de temperatura) o sobtats i intensos (una gran riuada). Canvis que poden ser rítmics i, per tant, predictibles (per exemple l'alternança dia-nit o el de les estacions) o impredictibles, com l'incendi provocat per un llamp. A tots aquests canvis han de respondre els organismes; de vegades poden adaptar-se i d'altres no. Tots els ecosistemes tenen una capacitat de resistència als canvis i també una resilència, o de resposta adaptativa quan aquest és produeix.

És evident que la intensitat i la freqüència són molt importants quan es produeix una pertorbació. Quant més intensa i freqüent sigui la pertorbació, més difícil serà resistir-la i adaptar-se. Si la freqüència és regular i la pertorbació no massa intensa, els organismes podran resistir millor i, fins i tot, adaptar-se predictivament (és a dir, avançar la resposta abans no es produeixi el canvi).

Algunes vincles amb la tasca científica de Ramon Margalef

Les pertorbacions tenen un gran efecte sobre la biodiversitat i les podem agrupar en tres grans tipus:

  1. Pertorbacions molt intenses o molt freqüents que fan improbable la resistència o resilència de la majoria d'espècies. Només unes poques espècies poden viure en aquests ecosistemes (el pol, les aigües termals, són sistemes que per la intensitat de la pertorbació, temperatura molt baixa o molt alta respectivament, tenen un nombre baix d'espècies).
  2. Pertorbacions poc freqüents o poc intenses permeten l'exercici de la competència i de la depredació com si fos al laboratori. En aquestes circumstàncies la diversitat pot ser molt baixa per l'efecte de la competència interespecífica.
  3. Pertorbacions intermèdies, ni massa intenses ni massa freqüents, fan que en els ecosistemes hi puguin viure tant espècies de vida llarga com altres que aprofiten els espais buits quan s'esdevé la pertorbació. Les majors biodiversitats es donen en llocs on les pertorbacions són intermèdies.

 

Narcís Prat
http://www.ub.es/ecologiaimediambient/