Quan es produeix una pertorbació, els efectes sobre les comunitats poden ser més o menys dramàtics. En el moment que el canvi s'acaba, comença la recuperació del sistema; que pot trigar més o menys i que arribarà a una fi o una altra en funció del que trigui en produir-se una pertorbació de la mateixa intensitat.
Mentre que la regressió és un canvi sobtat i molt concentrat en el temps, la regeneració, o sigui la successió ecològica, és un procés lent i que segueix una evolució comparable en els diferents ecosistemes. Afecta a tota la comunitat així com als paràmetres poblacionals i als fluxos d'energia i matèria del sistema.
Que passa, per exemple, quan un arbre gegant de la selva, de seixanta o setanta metres d'alçada, cau i arrossega desenes d'arbres més? S'obre una clariana, un veritable forat dins de la selva i comença el procés de successió que, després de desenes d'anys, portarà a la regeneració de tota la capçada vegetal, fins que un nou gegant caigui abatut pel vent i el temps.
|
|
El procés de successió ecològica comença amb la podridura dels arbres caiguts pels escarabats, cucs i fongs. Aquest procés allibera nutrients que seran aprofitats per les arrels de les plantes que puguin germinar sota la llum intensa del Sol tropical. A la fi del primer any, el sòl de la zona aclarida s'haurà cobert d'herba de, com a molt, un metre d'alçada.
Poc a poc, els arbres sorgiran entre les herbes i, al cap de deu anys, la zona serà un impenetrable bosquet d'arbres petits, tots ells creixent rectes ben amunt, buscant la llum. Entre ells s'establirà una competència per la llum que farà que uns progressin i altres morin privats de la llum sota les capçades dels que creixen més de pressa.
Amb els anys, uns pocs arbres hauran crescut molt i, en privar de la llum els altres, aquests moriran i, com a conseqüència, el terra de la selva esdevindrà relativament net: algunes lianes penjaran dels arbres gegantins, mentre que arran de terra algunes plantes adaptades a l'ombra (com les que nosaltres usem com a plantes d'interior a casa nostra) sobreviuran en aquest bosc ombrívol. Per a viure més amunt, caldrà viure dels arbres del cel, com fan moltes bromeliàcies, que neixen, creixen i es reprodueixen sobre els arbres, a més de cinquanta metres del sòl, on no poden arribar-hi les seves arrels.
|
Al llarg de la successió, l'ecosistema va guanyant biomassa. En gran part la biomassa és estructural: serveix per transportar l'aigua i els nutrients cap a les capçades, que és on hi ha la llum per a fer la fotosíntesi. Això fa que augmenti la respiració i la producció neta, que al principi augmenta, després baixi i, fins i tot, pot arribar a ser nul·la en les fases properes al clímax.
|
Amb el temps el sistema es fa més eficient, reté el fòsfor i el nitrogen per evitar pèrdues de nutrients. Les diferents capes o nivells fan que la biodiversitat animal sigui extraordinària (que en alguns casos pot disminuir cap al final si existeixen depredadors molt eficients o bé la competència s'exerceix de manera gairebé perfecta).
La successió acaba quan altra volta el gegant és abatut. I recomença el cicle, que no és tal cicle perquè en aquest temps algunes espècies apareixen i altres desapareixen. La successió no és un cicle, sinó més aviat una espiral.
Cadascuna d'aquestes fases es pot identificar per característiques relacionades amb els individus, les poblacions, les comunitats i els processos de l'ecosistema (flux d'energia i cicles biogeoquímics).
|
 |
 |
 |