Una altra causa de la creixent destrucció dels boscos són les incendis forestals. Els incendis forestals suposen una regressió a fases anteriors de la successió. Després de l'incendi el bosc pot haver quedat totalment cremat o només de forma parcial. Immediatament comença la regeneració que conduirà de nou a la restauració d'un bosc de característiques similars (mai iguals) si les condicions climàtiques ho fan possible i si la degradació del sòl no ha estat extrema.
|
|
Els incendis forestals són una component més o menys natural dels ecosistemes mediterranis. Moltes espècies tenen adaptacions per poder subsistir als focs (el suro de les alzines sureres, per exemple) o per poder-se regenerar ràpidament després dels incendis (rebrotar des de les arrels). El foc ha estat present en els boscos mediterranis des de fa segles, de vegades per causes naturals (un llamp) i també provocat per l'home de forma controlada (per fer carbó) o extensiva (cremar boscos per tenir pastures). El problema és la intensitat que tenen els focs o els seu període de retorn, és a dir, la freqüència en que es donen en un mateix lloc.
Si la intensitat del foc és molt gran, els mecanismes de resistència al foc o de regeneració poden no ser suficients per la regeneració del bosc. Focs molt intensos que cremen molt intensament arriben a fer inútil l'escorça protectora de les alzines i, fins i tot, cremen les arrels d'on podrien brotar els matolls. En aquests casos el bosc pot trigar fins a cent anys a recuperar-se ja que ho haurà de fer a partir de llavors arribades de molt lluny. Si esdevé un canvi climàtic cap a la sequera o pluges molt intenses, l'erosió pot fer gairebé impossible la regeneració del bosc.
La freqüència excessiva del foc també fa perillar la recuperació del bosc. A zones com el Garraf o l'Alt Empordà, el temps de retorn d'un foc en una mateixa àrea és menor de trenta anys, mentre que al Ripollès o la Cerdanya és de mil anys. Les masses forestals en aquests llocs són ben diferents. Això, lògicament, està relacionat amb el clima, però també amb altres factors entre els que destacaríem:
El nombre de focs i les hectàrees cremades van anar augmentant a Catalunya des dels anys setanta fins als noranta, com es reflexa en la taula següent:
|
Període
|
Núm.
incendis
|
Ha
cremades
|
|
1970-74
|
15.213
|
164.920
|
|
1990-94
|
74.016
|
504.393
|
Mentre el nombre d'incendis segueix una tònica ascendent, les hectàrees cremades varien molt segons els anys. Els programes de prevenció engegats des de 1987 (programa foc verd), la conscienciació social del problema que els incendis signifiquen i la seva importància política, han fet que, tot i que el nombre d'incendis no disminueix, si que ho fan les hectàrees cremades, encara que això depèn dels anys.
Així, després dels grans incendis del 1986, l'implementació del programa foc verd i la millora dels equips d'extinció van fer que, fins l'any 1994, el nombre d'hectàrees fos baix. El 1994, els grans incendis de la Catalunya central, de Montserrat i, fins i tot, del Montseny, varen fer veure que el problema no era tant senzill de resoldre.
Els anys secs, com el noranta-quatre i el noranta-vuit, el risc d'incendi augmenta, les plantes es troben sense aigua al sòl, la seva humitat interna baixa i cremen més fàcilment. En aquestes circumstàncies és més fàcil la propagació del foc i, en dies més càlids, amb vent fort i sec de ponent, la propagació és gairebé imparable, tot i els medis tècnics (helicòpters, avions, bombers...) dels que es disposa en l'actualitat. Els grans focs del noranta-quatre i noranta-vuit, es produïren per una combinació de factors de risc (sequera pronunciada, baixa humitat ambiental, vent fort...) i de gestió deficient (mesures de prevenció i extinció ràpida poc adequades).
Els focs a Catalunya tenen diversos orígens:
|
%
de focs
|
Ha
cremades
|
|
|
Accidents
|
11,5
|
37,9
|
|
Negligències
|
35,1
|
22,6
|
|
Intencionats
|
22
|
6,6
|
|
No
aclarits
|
18,4
|
26,7
|
|
Revifats
|
2
|
0,2
|
És impossible (i potser inconvenient en alguns casos) evitar totalment els incendis a la zona mediterrània. De totes maneres, coneixent quin és el risc s'haurien de preveure totes les mesures que fessin possible la minimització dels seus efectes.
Podeu trobar més informació a les següents webs del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya:
 |
 |
 |