Els fertilitzants són els nutrients que afavoreixen el creixement de les plantes (vegeu el capítol 9.1). Introduïts al sistema amb la mesura adequada són causa del creixement de les plantes i poden no tenir efectes ambientals, si no es perden per lixiviació cap als aqüífers i els sistemes aquàtics. El tipus de fertilitzant és molt important; segons si és orgànic o inorgànic la problemàtica ambiental és molt diferent.
|
Fertilitzants |
Accions |
|
Orgànics Fems animals, purins, restes vegetals, compost (animal + vegetal) |
- Incrementen l'estructura del sòl |
|
Inorgànics (N, P, K...) Superfosfats, nitrat potàsic, etc. |
- Baixa el % de mat. org. |
Sempre que la quantitat sigui adequada, el fertilitzant orgànic pot ésser absorbit pel sistema sòl-planta, sense produir efectes ambientals per lixiviació. En canvi el fertilitzant inorgànic no és ben retingut pel sòl i, fàcilment, es lixivia essent arrossegat als aqüífers i als rius, i incrementant el contingut de nutrients de les aigües. Un excés de fertilitzant orgànic, com els purins, també té els mateixos efectes.
El control de les plagues agrícoles ha estat una preocupació constant de l'home al llarg de la història. Es tracta d'impedir pèrdues de producció per la presència d'espècies vegetals competidores (herbicides) o per la presència d'animals que es poden menjar la collita (insecticides, acaricides) o impedir, curar o prevenir possibles malalties de les plantes o animals (fungicides, bactericides, etc.). Tot plegat ho coneixem amb el nom de pesticides o plaguicides.
|
Classificació dels pesticides |
|||
|
1. Organo-clorats |
Derivats de l'hexaclorciclopentadiè |
Aldrin |
|
|
Derivats del 2,2-difeniletà |
DDT |
||
|
Derivats del ciclohexà |
Lindà |
||
|
Èsters fosfòrics |
Ortofosfats |
Diclors |
|
|
Pirofosfats |
TEPP |
||
|
Èsters tiofosfòrics |
Fosfotionats |
Paratió |
|
|
Fosfotiolats |
Metasistox |
||
|
Èsters ditiosfosfòrics |
Malatió |
||
|
2. Organo-fosforats |
Amides |
d'àcid ortofosfòric |
Dimefox |
|
àcid pirofosfòric |
Schradan |
||
|
Fosfonats |
Dipterex |
||
|
Tiofosfinats |
Agvitor |
||
|
3. Carbamats |
N-metil carbamats |
Seví |
|
|
N-N-dimetil carbamats |
Dimetà |
||
|
4. Derivats arsenicals |
Arseniat de plom, de calci |
||
|
5. Compostos de fluor |
Fluorur sòdic, bàric |
||
|
6. Dinitrofenols |
DNOC |
||
|
7. Tiocianats orgànics |
Lethane, thanite |
||
|
8. Fumigants |
Cianur d'hidrògen, cloropricina |
||
|
9. Insecticides naturals |
Nicotina, piretrines |
||
L'home ha aplicat els plaguicides des del començament de la seva activitat agrícola. Al principi feia servir productes extrets de la pròpia natura, com la rotenona (extreta de les arrels de les plantes) o les piretrines (dels insectes), perquè havia observat que on creixien algunes plantes no ho feien altres. També s'havien usat alguns compostos que tenien com element tòxic metalls pesants (arsènic, plom o, fins i tot, mercuri).
Tot va canviar després de la segona guerra mundial, quan es va aconseguir la síntesi orgànica i, amb ella, la possibilitat de sintetitzar productes naturals o de fabricar-ne de nous amb gran poder plaguicida. Fou el moment de l'expansió de l'ús de plaguicides com el DDT, que en un principi semblava que podrien alliberar el món de totes les seves plagues.
Però després d'uns anys, es va veure com alguns organismes es tornaven resistents als pesticides i, en desaparèixer tots els seus depredadors, les seves poblacions es tornaven encara més abundants. Això ha originat una cursa entre la capacitat d'adaptació de les plagues i la capacitat d'invenció de nous productes. Alhora es va comprovar que aquests productes o els seus derivats es bioacumulaven a través de la xarxa tròfica i persistien llargament a l'ecosistema. El que va començar com un tractament d'un camp d'arròs acabà destruint les poblacions d'ocells o de mamífers.
|
Persistència d'alguns insecticides al medi |
||
|
Insecticida |
Dosi aplicada (Kg/Ha) |
Temps per a què desaparegui el 95% |
|
Malaltió |
5,5 |
5 - 8 dies |
|
Metilparatió |
5,5 |
15 -20 dies |
|
Gutió |
5,5 |
25 - 35 dies |
|
Timet |
5,5 |
50 - 60 dies |
|
Paratió |
5,5 |
75 - 85 dies |
|
Seví |
5,5 |
50 - 60 dies |
|
Aldrí |
1,13 - 3,36 |
1 - 6 anys |
|
Telodrí |
0,28 - 1,13 |
2 - 7 anys |
|
Heptaclor |
1,13 - 3,36 |
3 - 5 anys |
|
Clortà |
1,13 - 2,23 |
3 - 5 anys |
|
Lindà |
1,13 - 2,27 |
3 - 10 anys |
|
Dieldrí |
1,13 - 3,36 |
5 - 25 anys |
|
DDT |
1,13 - 2,27 |
4 - 30 anys |
Avui hi ha més de seixanta mil productes de síntesi que s'usen com a plaguicides, amb un ús mundial que supera els dos milions i mig de tones i suposa gairebé mig quilo per persona i any, però que en alguns llocs com els EEUU supera els dos quilos per persona i any. La major part són herbicides (vegeu el següent gràfic) i s'usen especialment en els camps de blat de moro, cotó, soja i blat de tot el món. Els llocs més contaminats són alguns jardins on la quantitat per hectàrea pot ser cinc vegades superior a la mitjana.
|
|
Tot i que avui en dia sembla impossible cultivar sense l'ús de plaguicides, hi ha alternatives que redueixen el seu ús al mínim tolerable pels ecosistemes, com la lluita biològica (combatre les plagues amb els seus depredadors o paràsits) o la lluita integrada (barreja de tractaments químics, biològics i bones pràctiques agrícoles).
Podeu trobar més informació a la web de la FAO: www.fao.org
 |
 |
 |