El primer efecte ambiental de l'agricultura és la disminució de la superfície de la Terra ocupada per altres ecosistemes perquè s'ha transformat en camps de conreu. L'increment percentual del terreny dedicat a l'agricultura en els darrers anys va acompanyat d'una disminució dels boscos de la Terra.
|
|
|
Variació de la superfície
de boscos, pastures i conreus
|
||
|
1700-1850
|
1850-1980
|
|
| Boscos |
-4 %
|
-6 %
|
| Pastures |
-0,3 %
|
+0,1 %
|
| Cultius |
+102,6 %
|
+28,3 %
|
La recerca d'aquelles plantes que tinguin una major productivitat amb el mateix esforç ha portat, en el decurs de la història, a seleccionar unes poques de les moltes possibilitats existents. De més de vuitanta mil espècies de plantes comestibles, només una vintena formen part habitual de la dieta a tot el món, essent quatre d'elles (blat, arròs, blat de moro i patata) les que proveeixen el noranta per cent del menjar a la població mundial. Un setanta u per cent de la superfície de conreu es dedica a cereals. Les olioses ocupen un 7,2% de la superfície de la Terra i totes les altres (arrels, tubercles, llegums, fibres, fruites, etc.) menys del cinc per cent.
El mateix passa amb la ramaderia, vuit espècies són les que formen el noranta per cent dels ramats de la Terra. Quatre d'elles acaparen la major part dels efectius (pollastres, vaques, ovelles i porc). El trenta vuit per cent de la producció de gra és consumida pels animals. Aquest ús de poques espècies, i la substitució de varietats locals per varietats més productives, importades d'altres llocs, està conduint a una disminució important de la biodiversitat i a la desaparició de moltes races i varietats de plantes i d'animals d'arreu del món.
Recordem que l'eficiència mitjana de transformació de quilocalories vegetals a animals és, en promig, del deu per cent; el que significa que una persona carnívora pot necessitar fins a un noranta per cent més d'aliment que una d'estrictament herbívora. Per això, quan es pregunta quina és la capacitat d'alimentació de la Terra, si tots els humans fossin estrictament carnívors seria de dos mil cinc-cents milions de persones (ara en som sis mil milions), mentre que si tots fóssim herbívors podria arribar a fregar els vint mil milions de persones. Com que som omnívors, la capacitat teòrica de càrrega és situa en un valor intermedi en funció del percentatge de carn que mengem. En realitat, a la Terra, mentre uns es moren de fam per falta d'aliment, altres són obesos per l'excés.
Els efectes ambientals dels agroecosistemes provenen sobretot de l'ús ineficient de l'energia i els recursos que provoquen fluxos cap a altres sistemes. Aquests efectes es perceben a totes les fases del conreu. El resultat final és la contaminació difusa, contaminació que arriba als aqüífers, rius, llacs i altres ecosistemes mitjançant l'aigua que arrossega tots aquests materials. Tots aquests contaminants poden ésser absorbits pels organismes, i molts d'ells es bioacumulen en ocells i mamífers (fins i tot a l'home), donant lloc a processos cancerígens i fins i tot a la mort de molts organismes, com es pot veure en el gràfic adjunt.
|
 |
 |