1.- La significació de l’era de la tècnica. A partir de les aportacions pioneres d’autors com Heidegger, Ortega, Ellul o Jonas, es tracta de pensar en quin sentit la constitució tècnica és el tret essencial de la nostra època. Això duu a considerar conceptes com el de sistema tecnocientífic, el de poder tècnic, el de globalització, el de societat xarxa, etc.
2.- Idees i principis ètics per a l’era de la tècnica. Aquí tenim, d’una banda, l’anàlisi i la comparació de propostes teòriques com ara les presentades sota els títols de responsabilitat, diàleg o respecte. I, d’altra banda, la projecció d’aquestes teories en àmbits específics. D’aquí l’interès per l’ètica ecològica, la bioètica, l’ètica de la informàtica, l’ètica en el món empresarial, etc.
3.- Autors i debats filosòfics contemporanis. De cara a examinar les possibilitats del discurs filosòfic, la línia de recerca necessàriament més àmplia i ambiciosa consisteix en l’aprofundiment dels principals corrents filosòfics contemporanis: hermenèutica, teoria crítica, fenomenologia, existencialisme, pragmatisme... així com dels grans autors que els representen. S’estarà pendent, també, d’avaluar la importància i l’abast dels debats filosòfics que es puguin anar produint.
4.- El problema de l’experiència. Justament en el marc del pensament contemporani, un dels temes que es pretén treballar de forma sistemàtica és el constituït pel tema de l’experiència, considerat, per autors com Husserl, Benjamin, Adorno o Patočka, el veritable problema de la civilització tècnica.