Acreditació

Resultat d’un procés d’avaluació centrat a comprovar l’acompliment de criteris i estàndards establerts i a assegurar que els resultats de la formació són adients. Alhora, l’acreditació pretén també assegurar que les competències que assoleixen els estudiants són les demanades pel mercat laboral i la societat en el seu conjunt. Es tracta d’un procés pel qual un organisme avalua, de forma analítica i sistemàtica, la qualitat d’un programa, institució o professional, amb la intenció de reconèixer el grau de consecució dels objectius, estàndards, funcions o assoliments corresponent i, en conseqüència, formula judicis o recomanacions a partir de criteris predeterminats.

Hi ha un procés de verificació ex ante i un seguiment posterior del desenvolupament i els resultats. L’acreditació ex post, després d’implantar un pla, es basa en la verificació de l’acompliment del projecte presentat per la universitat i requereix un informe i una decisió per part de l’agència competent.

Adaptació

Procés pel qual un estudiant matriculat en una diplomatura, llicenciatura o enginyeria pot passar el seu expedient a una titulació de grau que la substitueix.

Avaluació

Procés sistemàtic de recollida d’informació rellevant orientat a l’emissió d’un judici sobre el valor o vàlua d’un objecte/subjecte i que serveix per a la presa de decisions.

Avaluació continuada

Valoració del procés d’aprenentatge de l’estudiant a partir del seguiment continuat del treball que fa i dels aprenentatges que incorpora, de manera que es puguin introduir immediatament les modificacions necessàries per optimitzar el procés i millorar-ne els resultats. L’avaluació continuada té com a funcions: proporcionar al professorat informació que el porti a prendre decisions per regular l’ensenyament per tal d’ajudar l’estudiant a assolir més i millor aprenentatge (funció formativa de l’avaluació) i proporcionar a l’estudiant informació per tal que pugui prendre decisions d’autoregulació del seu procés d’aprenentatge (funció formadora de l’avaluació).

L’avaluació continuada ha de servir al professorat per diagnosticar, detectar errors i obstacles que dificulten l’aprenentatge, detectar estratègies d’èxit i conèixer el progrés dels estudiants. L’avaluació continuada ha de servir a l’estudiant per motivar-se, pensar sobre els seus coneixements previs, gestionar els propis errors, ser conscient del perquè dels seus èxits en l’aprenentatge, prendre decisions sobre el propi procés d’aprenentatge, fer una síntesi dels aprenentatges, i ser conscient del que ha après i del que no ha après. En l’avaluació continuada no es tracta de fer més o menys proves o de demanar més o menys treballs sinó de recollir informació sobre el procés d’aprenentatge que faciliti tant al docent com al propi estudiant anar prenent decisions per millorar el procés.

Branca de coneixement

Àrees de coneixement en què s'organitzen les titulacions de grau. Se n'han determinat cinc: Arts i Humanitats, Ciències, Ciències de la Salut, Ciències Socials i Jurídiques, i Enginyeria i Arquitectura. Cada titulació ha d'estar adscrita a alguna d'aquestes cinc branques definides.

Crèdit ECTS

Sistema que permet mesurar el treball que ha de fer o que ha fet l’estudiant per a l’adquisició de coneixements i capacitats necessàries per superar les diferents assignatures o matèries del seu pla d’estudis. El crèdit europeu quantifica el volum de treball que l’estudiant ha de fer per assolir els objectius educatius. En el cas de la UB, cada crèdit correspon a 25 hores de feina de l’estudiant, una part de les quals són presencials (classes, seminaris, laboratoris, avaluació presencial...), una part de treballs dirigits (no presencials) i de tutoria, i una altra part de treball autònom.

Competència

Conjunt de coneixements, de capacitats, d'habilitats i d'actituds necessàries per dur a terme una tasca determinada. Ser competent implica integrar aquests sabers i permetre a la persona d'enfrontar-se, de manera satisfactòria, a un conjunt de situacions concretes. Cada titulació et farà competent per desenvolupar un seguit de tasques pròpies i diferenciades d'altres titulacions.

Doctorat

Estudi de postgrau al qual s’ha d’accedir, com a criteri general, cursant prèviament estudis de màster oficial (període formatiu del doctorat). Aquest màster ha de permetre l’accés al programa de doctorat per poder entrar en el segon període (de recerca), en el qual s’ha de realitzar la tesi doctoral.

EEES (espai europeu d'educació superior)

Projecte de la Unió Europea que pretén que els estudis universitaris de 46 països siguin comparables i tinguin la mateixa estructura, fet que proporciona que l'estudiant disposi de més oportunitats d'anar a altres països per continuar els estudis, fer pràctiques o treballar.

Equip docent

Grup de professorat que treballa de manera conjunta o coordinada en la planificació, el desenvolupament o l’avaluació de la docència, bé perquè comparteix la mateixa assignatura, la docència en un mateix grup d’estudiants, o perquè imparteix assignatures relacionades pel que fa a la temàtica o a la disciplina.

Erasmus

Principal programa, pertanyent al seu torn al programa Sòcrates, d’intercanvi d’estudiants universitaris a escala europea. Pretén millorar la qualitat de l’educació superior i reforçar-ne la dimensió europea, tot fomentant la cooperació transnacional entre universitats, potenciant la mobilitat europea i millorant la transparència i el reconeixement acadèmic d’estudis i qualificacions en el si de la Unió Europea.

Erasmus-Mundus

Programa de la Unió Europea de cooperació i mobilitat en l’àmbit de l’ensenyament superior que té per objecte destacar la qualitat de l’ensenyament superior europeu i afavorir la comprensió intercultural gràcies a la cooperació amb els països tercers. Finança màsters europeus d’alta qualitat que permeten als estudiants i docents universitaris d’arreu del món cursar estudis de postgrau en universitats europees i que, al mateix temps, fomenten la mobilitat de l’estudiantat universitari europeu de cara a països tercers.

Grau

Títol oficial amb una càrrega lectiva de 240 crèdits europeus que habilita per a l’exercici professional en tant que proporciona coneixements generals bàsics, coneixements específics de caràcter professional i coneixements transversals relacionats amb la formació integral. És el primer cicle dels estudis universitaris, té un caràcter bàsic i de formació general i alhora un caràcter professionalitzador. Pretén aconseguir la capacitació dels estudiants per integrar-se directament en l’àmbit laboral europeu amb una qualificació adequada.

Màster oficial

Títol oficial de postgrau que constitueix el segon cicle dels estudis universitaris en el context de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Els màsters tenen una durada d’un o dos anys (de 60 a 120 crèdits europeus) i estan dedicats a la formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinari.

Matèria

Conjunt de competències i continguts d’aprenentatge que ha d’assolir l’estudiant sobre un àmbit determinat de coneixement. Els Plans d’Estudis s’estructuren en matèries i cada matèria té assignada un nombre de crèdits que es concreten en diverses assignatures.

Matèria de Formació Bàsica

Conjunt d’assignatures obligatòries amb continguts comuns  a diferents titulacions de la mateixa branca de coneixement. El pla d’estudis tindrà un mínim de 60 crèdits de formació bàsica que una vegada superats poden ser reconeguts si un estudiant es vol passar a una altra titulació (en funció de la branca a la que estiguin adscrites les dues titulacions).

Matèria Obligatòria

Conjunt d’assignatures pròpies de la titulació que s’està cursant i que és necessari superar per obtenir el títol.

Matèria Optativa

Conjunt d’assignatures que es poden escollir dins del ventall ofertat per la titulació que s’està cursant i que donarà opció a l’estudiant d’especialitzar-se en una àrea concreta.

Mòdul

Agrupament de diverses assignatures a efectes de programació, desenvolupament i avaluació, de manera que s’estableix una seqüència formativa que ha de seguir l’estudiant.

Pla d’estudis

Document que recull el disseny d’una titulació universitària on es concreten les directrius pròpies de la mateixa (competències i objectius del títol, les professions per les que capacita, les matèries que el composen, nombre total de crèdits, distribució dels mateixos en assignatures obligatòries i optatives,...). La superació d’un pla d’estudis dóna dret, en el cas dels ensenyaments oficials de grau, a l'obtenció d'un títol universitari de caràcter oficial i vàlid a qualsevol dels països que conformen l’Espai Europeu d’educació Superior.

Pla Docent

Document on es detallen les competències de la matèria que l’assignatura ajuda a desenvolupar, els objectius (què pretén l’assignatura), els continguts, la metodologia (com es treballarà) i el sistema d’avaluació.
Ha de ser públic abans de formalitzar-se la matrícula i no potser modificat durant el curs acadèmic.

Pràctiques externes

Formació realitzada per l’estudiant que facilita el contacte amb l’activitat laboral i li  permet posar en pràctica els coneixements teòrics que es van adquirint al llarg dels estudis, amb l’objectiu de complementar-los.  
Aquestes pràctiques externes poden ser obligatòries o optatives. En cas de programar-se dins dels estudis de grau, aquestes hauran de tenir una extensió màxima de 60 crèdits ECTS i hauran d’ofertar-se preferentment a la segona meitat del pla d’estudis.

Reconeixement de crèdits

Condició per a la mobilitat estudiantil en el marc dels programes Erasmus/Sòcrates. Suposa acceptar que el període d’estudis a l’estranger (inclosos els exàmens o altres mètodes d’avaluació) equival efectivament a un període d’estudis comparable (inclosos també els exàmens o altres mètodes d’avaluació) en el centre d’origen, tot i les possibles diferències de continguts dels programes. En les noves titulacions el reconeixement es generalitzarà: acceptació per part d’una universitat dels crèdits obtinguts en ensenyaments oficials, en la mateixa universitat o en una altra, de manera que són computats en altres ensenyaments a l’efecte de l’obtenció d’un títol oficial.

Sortides Professionals

Diferents possibilitats d’inserció laboral específiques i pròpies de la titulació cursada

Suplement europeu del títol

Document personal per a cada titulat (en forma d’annex incorporat al títol original) que afegeix informació complementària mitjançant una descripció referent a naturalesa, nivell, context, contingut i estatus dels estudis fixats i superats satisfactòriament. Es tracta d’un document unificat que acompanya el títol universitari durant tota la formació acadèmica i professional, l’objectiu del qual és dotar el sistema de transparència i fer fàcilment comprensible i comparable el títol universitari entre els països de la Unió Europea. Conté informació acadèmica i professional rellevant sobre els estudis cursats, el seu context nacional i les competències i capacitats professionals adquirides. És obert, per incorporar-hi l’aprenentatge al llarg de la vida i acreditar els coneixements adquirits per cada persona a diferents institucions europees d’educació superior. En aquest document s’hi reflectiran tots els crèdits obtinguts per l’estudiant en ensenyaments oficials cursats en qualsevol universitat: els transferits, els reconeguts i els superats, per a l’obtenció del títol corresponent.

Treball fi de Grau

Treball que l'estudiant ha de realitzar durant l'últim curs del Grau, que ha de servir per avaluar les competències generals de la titulació i que ha de tenir una extensió d’entre  6 i 30 crèdits.

Verificació

Procés mitjançant el qual les universitats sol·liciten la possibilitat d’oferir una titulació de grau o màster i el Consejo de Universidades ho autoritza si prèviament hi ha un informe favorable de l'Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA). Una titulació no es pot implantar si abans no ha passat aquest procés de verificació.

Vies d’Accés

Opcions acadèmiques que té l’estudiant per poder accedir a uns estudis universitaris. Per exemple, haver cursat una determinada modalitat de batxillerat i haver superat les PAU, haver superat un determinat Cicle de Formació Superior, etc.

Existeix també un glossari en anglès del procès de Bolonya, el qual podeu consultar a la següent adreça:
http://www.bologna-bergen2005.no/EN/Glossary/Glos1.HTM