Eix 1) Investigació Hermenèutica i Platonisme (HP)

L’hipòtesi de partida que dirigeix la nostra investigació és la següent: hi ha una tesi platònica i la forma dramàtica és necessària per a la seva transmissió. Només d’aquesta manera es pot superar el dilema aporètic entre la sobreinterpretació de la hipòtesi dels agrapha dogmata i l’esterilitat de les interpretacions que fan de Plató un escèptic. Aquesta hipòtesi es concreta en les línes de recerca següents, les quals queden incloses en el Projecte Hermenèutica i Platonisme subvencionat pel Pla Nacional 2007-2010 de Recerca + Desenvolupament del Ministerio de Educación y Ciencia:

Línia A: Estructures: Determinació de l’estructura formal dels diàlegs platònics, seguint les línies marcades pels treballs de Brague, Ophir, Monserrat i seguint les pautes hermenèutiques d’Hermenèutica i Platonisme (2000) (a càrrec, principalment, de Josep Monserrat y Jordi Sales; la Marta Lorente, sota la direcció d'aquests últims, també està realizant el seu treball de recerca de doctorat sobre els espacios escènics en què es desenvolupen els diàlegs platònics).

Línia B: Elements fonamentals: Determinació de la interpretació dels “diàlegs més senzills”, comprovació de la hipòtesi de la interrelació estructura-contingut a patir de l’anàlisi dels diàlegs estructuralment més simples i establiment de les formes estructurals bàsiques (a càrrec principalment de Jordi Sales).

Línia C: Interpretacions / hermenèutica: interpretació dels diàlegs: Sofista (el grup en conjunt es troba actualment estudiant els treballs de'n Noburu Notomi sobre aquest diàleg, i organitzarà un congrés a Barcelona centrant-se en aquest diàleg, la tardor de 2008), Fileb (en Bernat Torres es troba desenvolupant actualment el seu projecte de tesi doctoral al voltant d'aquest diàleg, sota la direcció de Josep Monserrat), Timeu-Critias, Protàgoras (l'Àngel Pascual es troba desenvolupant actualment el seu projecte de tesi doctoral al voltant d'aquest diàleg, sota la direcció de Josep Monserrat), Fedó (a càrrec de Jordi Sales).

Línia D: Contrastació: amb les darreres aportacions internacionals al respecte tant bibliogràfiques com en jornades, seminaris i congressos internacionals.

Eix 2) Investigació Hermenèutica i Modernitat (HM)

El pla de treball es planteja una investigació sobre la comprensió de la filosofia que atengui tant a la peculiaritat de cadascuna de les seves aparicions, com a la universalitat que permet una comunitat de comprensió, comunitat que no es troba necessàriament en l'objecte ni tampoc en els subjectes o personatges i en el seu context. Aquesta comprensió de la singularitat de la filosofia la pretenem aclarir des de la consideració de la dialogicitat que caldrà interpretar (hermenèutica). Si en una primera fase del Projecte Hermenèutica i Platonisme ens enfrontàvem al platonisme com allò contra el que polemitzaven bona part dels corrents principals de filosofia contemporània (i hem obtingut resultats altament positius), en aquest segon moment ampliem la investigació a la consideració de la modernitat com allò que allò superat, caduc o objecte de malentesos i sobre la qual es construïxen bona part de les interpretacions més actuals de la nostra situació de crisi social i contemporània. Ens proposem plantejar un aclariment de la modernitat i de la nostra contemporaneïtat que es defineix per contrast, en el sentit que la inadequació dels fonaments de la informació històrica es transforma immediatament en un problema del coneixement teòric, relatiu en particular a l'estatut de l'activitat filosòfica i viceversa, la inadequació de la forma de coneixement teòric disponible fa difícil, si no impossible, una adequada comprensió històrica de l'activitat filosòfica del passat. Per això es fan necessaris uns itineraris de desxiframent. Considerar les estratègies comunicatives dels autors en la seva escriptura, la seva recepció contemporània i la lectura que fem des de la nostra situació. Aquesta lectura intenta reduir tota significació que li vingui determinada al discurs per la seva posteritat, i ajornar el moment de globalitzar el sentit d'una trajectòria històrica amb la finalitat d'atendre la proposta puntual de sentit oferta com a saviesa humana a la consideració dels homes. El punt central d'aquesta lectura és la determinació de les dimensions de la(s) discursivitat(s) moderna(s).

Un exemple: una dialògica cartesiana fixaria l'atencció sobre el diàleg cartesià amb els seus contemporanis: el xoc de Descartes amb Hobbes i Gassendi, sobre la recepció del cartesianisme (Malebranche, Arnauld, Locke, Leibniz); qüestions de la dinàmica del pensament polític del segle XVII (Hobbes i Spinoza), i la seva “absència” en Descartes. D'alguna manera es pretén delimitar la possibilitat d'una altra via implícita en la modernitat que (a) mantingui la racionalitat humana constitutiva en els seus límits sense coartar-la, (b) no caigui en la filosofia de la història utòpica del segle XVIII i en les seves revolucions ideològiques, (c) no es rendeixi davant la fortalesa constant dels elements tradicionals que juguen com a reacció a favor de la contrarrevolució i reporten un dels contrincants de la guerra civil europea; (d) sàpiga justificar la construcció jurídica de l'estat democràtic-liberal en allò que té de respectuós per les persones, (i) sàpiga assumir la possibilitat de millores i empitjoraments en l'edifici social, (f) sostingui la ciutadania universal.