• Paraules variables: flexió nominal o declinació.
• Paraules invariables.
• Oposició de casos.
• Casos: formes i funcions.
• Gèneres i nombres.
• Concordances.
• Declinacions.
• Paradigmes.
• Estructura de les paraules.

• Familiaritzar-se amb el fet gramatical de la flexió i la seva concreció en els diferents casos.
• Relacionar casos i funcions sintàctiques.
• Ser capaç de reconèixer els casos a partir de les terminacions o desinències.
• Conèixer i començar a memoritzar els paradigmes de les diferents declinacions.
• Reconèixer els sintagmes nominals, verbals i preposicionals –i en aquest darrer cas, per tant, la relació entre les preposicions i els casos–, identificant les relacions sintàctiques entre tots ells.

• La finalitat d’aquest bloc temàtic és la d’introduir l’alumnat en la naturalesa i trets gramaticals essencials de la flexió nominal del grec clàssic: concreció de la flexió en terminacions o desinències afegides a les arrels dels substantius; creació subsegüent dels casos; agrupament -per raó de les desinències- dels substantius, l’article, els pronoms i els adjectius -i també dels participis com a forma adjectiva del verb- en diferents temes i declinacions; prefixos, infixos i sufixos; substantius compostos;  paraules invariables o no-declinades –adverbis, conjuncions i partícules-; presència d’unitats sintàctiques elementals o sintagmes nominals, verbals i preposicionals en les oracions; concordances sintàctiques.

Mètode:

• Partint de la lectura d’un text elemental, es constatarà el mecanisme de la flexió nominal, es presentarà la correspondència entre casos i funcions sintàctiques i s’examinarà la resta de continguts abans esmentats. Amb l’ajut d’exercicis autoavaluatius, l’alumnat podrà fer el seguiment del seu aprenentatge, la finalitat essencial del qual és l’adquisició de la competència en la comprensió i traducció de textos molt elementals.