εἰσελθόντες participi aorist del verb ἔρχομαι.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

οὐδὲν ἄλλο … εἰ μὴ ἀλεκτρυόνα complement directe de la forma verbal εὗρον, "cap altra cosa, llevat d'un gall", "res més que un gall".

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

λαβόντες participi aorist del verb λαμβάνω.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ἀπηλλάγησαν aorist atemàtic, amb valor intransitiu, del verb 

ἀπαλλάσσω.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

μέλλων: μέλλω + infinitiu: "estar a punt de…"

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ἐδέετο imperfet mitjà de δέω "suplicar".

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ὅπως + subjuntiu introdueix oració circumstancial amb valor final.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

τοῖς ἀνθρώποις complement nominal, determina l'adjectiu χρήσιμον.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

αὐτοὺς pronom anafòric referit a τοῖς ἀνθρώποις.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ἐᾷς el verb ἐάω es construeix amb doble complement directe: acusatiu de persona i infinitiu per designar la cosa.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ἠναντίωται perfet del verb ἐναντιόομαι. Té com a subjecte un ταῦτα el.líptic antecedent del relatiu ἅτινα.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ἅτινα nominatiu plural neutre del pronom relatiu indefinit ὅστις ᾕτις ὅ τι. És el subjecte de la forma verbal ἐστιν.