Comte-Sponville, André. El capitalismo ¿es moral?. Barcelona: Paidós, 2004.

Una bona manera de fonamentar la distinció entre l’ordre ètic (el de l’amor) i el moral (el de la norma) que, segons l’autor, pertanyen a un àmbit diferent a l’ordre tècnico-econòmic, però que poden contribuir a humanitzar-ne els paràmetres de reflexió. Una pregunta sense resposta possible: el sistema de mercat, el capitalisme, no seria moral ni immoral per ell mateix, sinó que produiria resultats més o menys analitzables des dels dos punts de vista (l’ètic i el moral) segons qui el gestioni. I, per tal d’evitar dislocacions i esquizofrènies, per tal d’aspirar a cotes més elevades de felicitat (l’ètica tracta, fonamentalment, d’això) és bo treballar perquè els quatre ordres d’identificació de les eines per mitjà de les quals podem estructurar la nostra perspectiva de la realitat –el tècnico-econòmic, el jurídico-polític, el moral i l’ètic- tendeixin a coincidir amb allò que és l’aspiració del darrer: una vida humana plena, lliure i feliç, assumint les dificultats i contradiccions que ella mateixa incorpora. El llibre té una segona part, molt àgil i planera, en què l’autor intenta contestar interrogants directes plantejats en col·loquis i conferències, tant en contextos empresarials com acadèmics.

Galbraith, John Kenneth. La economía del fraude inocente. Barcelona: Crítica, 2004.

La darrera obra de Galbraith, sempre magistralment irònic i positivament pedagògic. Un llibre de lectura còmoda, ràpida i molt discursiva, sense complexos ni empalagaments academicistes. Una denúncia de les trampes i de les mentides –sovint, conceptuals- que alguns dels alts executius de les grans corporacions plantegen per despistar l’opinió dels seus mateixos accionistes i del conjunt de la societat. Una denúncia, també, del caràcter antieconòmic que, massa sovint, tenen aquestes actituds de confusió. Una crítica, d’una subtilesa com és habitual en l’autor, de les connexions entre aquest frau del llenguatge econòmic i els excessos dels actuals representants de l’administració pública als Estats Units. El frau denunciat per Galbraith té molt a veure no només amb l’absència de responsabilitat social d’algunes de les grans corporacions, sinó amb la seva manca de respecte per la mateixa estabilitat d’un mercat raonablement competitiu, amb els furts descarats enfront dels interessos de la majoria social de l’accionariat i amb la política d’agressió ideologitzada que esdevé la conseqüència de la ingerència i dominació de companyies privades sobre l’encara anomenat sector públic.