Els Orígens del Quadre de Comandament Integral (Balanced ScoreCard en anglès) data de 1990, quan el Nolan Norton Institute, la divisió d'investigació de KPMG, va patrocinar un estudi, d'un any de durada, sobre múltiples Empreses: “mesurament  dels resultats en l'Empresa del futur” L'estudi va ser motivat per la creença que els enfocaments existents sobre el mesurament de l'actuació, que depenien primordialment de les valoracions de la comptabilitat financera s'estaven tornant obsolets. Els participants en l'estudi creien que la dependència d'uns concisos mesuraments de l'actuació financera estava obstaculitzant la capacitat i l'habilitat de les organitzacions, per a crear un futur valor econòmic.

En els últims trenta anys, l'Empresa ha evolucionat des del que s'han vingut a dir sistemes de producció «Push Demand», a sistemes «Pull Demand». Aquesta evolució, més o menys accentuada segons els sectors i països, duen als sistemes industrials de vendre el que produeixen a produir el que han venut (en aquesta evolució podria explicar-se l'emergència, fa unes dècades, de les tècniques de màrqueting, tractar de vendre el produït, i, de la logística, tractar d'ajustar la producció del sistema a les fluctuacions de la demanda).