Naturalesa còmica

Ser pallassa està de moda. Sortosament, la moda d’aquest llenguatge universal és beneficiosa per a la salut i ens ofereix l’oportunitat de gaudir de l’expressió de la felicitat, tant com a creadores o bé com a consumidores de somriures.

Convido tothom a desenvolupar la pallassa que portem dins, a experimentar la sensació que se sent i es transmet en posar-se un nas de pallassa, comprovant així la poderosa simbologia que posseeix l’element més característic de la indumentària d’aquest gènere.

Això sí, un incís: prescindiu dels animals, si us plau, no calen! Els animals utilitzats per a l’espectacle són maltractats i viuen en una situació molt precària. És d’un cinisme desorbitat riure a costa del maltractament a què es veuen sotmesos tots els animals que participen en espectacles. Quan aquests ja no serveixen, són sacrificats o tancats en gàbies de reduïdes dimensions sense rebre cap mena d’atenció. El mateix passa amb la moda de les anomenades “perroflautas”, que acostumen a obligar els gossos a fer el mateix tipus de vida que elles (que d’alternativa en té ben poc), portant-los bruts, desnodrits i sense desparasitar.

Difondre la felicitat és una acció realitzadora per a qualsevol persona, i si ens fa il·lusió treure la pallassa que portem dins, doncs endavant! Però cal tenir present que l’ofici de pallassa, malgrat ser màgic, és una professió com qualsevol altra.

Les pallasses són artesanes de la felicitat, són un gènere artístic en el qual cal dominar a la perfecció el mutisme, la mímica, la música i l’acrobàcia. Tenen la capacitat de fer de mirall de la nostra realitat o de convertir el riure en llàgrimes, mentre plasmen dalt l’escenari o enmig de la pista els absurds de la vida que ens desinhibeixen. La pallassa tan sols existeix quan actua, és un estat, i s’ha de qüestionar humilment els seus mètodes en la cerca permanent del somriure. Sembla que l’autèntica pallassa no és conscient del poder de la seva naturalesa còmica i rara vegada cau en la temptació de fer brometes en la seva quotidianitat. No interpreta, sinó que transmet realitats mitjançant únicament la seva pròpia caricatura. Pensa, actua i viu en pallassa.

El popular pedagog Bernabé Tierno, diu que les pallasses són “un bé social”, que són “persones-medicina”. Segons l’autor, el bon humor que generen les artesanes de la felicitat tan sols implica beneficis, ja que:

• Eleva l’autoestima i la confiança en les capacitats pròpies.
• Intensifica la confiança i l’entesa entre les persones.
• Contraresta les experiències de les emocions negatives.
• Asserena, equilibra i amortitza l’estrès.
• Abaixa la tensió emocional i potencia el sistema immunològic.
• Prepara el nostre organisme per experimentar plaer sensorial.
• Redueix el malestar i el dolor.
• Ajuda a obrir-se camí a la vida, a fer amigues i a conservar-les.

D’altra banda, Freud ja va preveure que el riure és la forma fisiològica en què l’organisme expressa espontàniament els seus impulsos reprimits i allibera tensions i sentiments acumulats. Segons el pedagog Bernabé, “l’ésser humà va evolucionant envers una alegria menys sensitiva i corporal i més interior, profunda i espiritual en la mesura que accedeix a la completa maduresa mental i psíquica”.

Ara que som adultes i podem gaudir en profunditat de la crítica social i de l’absurd, deixem-nos seduir per les entranyables pallasses i recuperem la ingenuïtat que les obligacions ens han esvaït.

Ah, potser us demanareu perquè l’article està escrit en femení. Doncs resulta que en aquest sector tan enrotllat, la dona, per variar, també acostuma a brillar per la seva absència.

Gerard Corriols
Estudiant del màster de Formació