L’Escola d’Empresarials

Aquest text pretén retre un homenatge a l’Escola d’Empresarials. Un lloc on he passat tres fantàstics anys i on, a part d’haver après moltes coses, gràcies a les assignatures impartides (més val que digui això, per si de cas), també he tingut la sort de créixer com a persona, gràcies al model de vida i d’ensenyança que ha existit a l’escola. Malauradament, d’aquí a poc temps, amb l’entrada del Pla Bolonya, desapareixerà per donar pas a una nova titulació, resultat de la unificació d’aquesta diplomatura d’empresarials amb altres llicenciatures: la graduatura d’economia de l’empresa.

No sabria per on començar per la quantitat de coses que es poden dir d’aquesta Escola. Em deixaré coses perquè és impossible comentar-les totes, però les que comenti les intentaré explicar de la millor manera possible.

Començaré amb el bar, on tantes estones hem passat molts de nosaltres jugant a cartes, dinant perquè a la tarda hi havia classe o havíem d’anar a treballar i no teníem temps d’anar a casa o simplement per fer una birra amb els companys i passar-hi una bona estona. Aquesta última opció era la que es donava més habitualment. Perquè si no fos així, cap de nosaltres no hauria pogut posar a prova el seu aprenentatge a l’Escola per tal que un pla sortís bé; plans com per exemple posar d’acord vint o trenta persones per sortir a sopar tots junts o per anar a fer un paintball i després costellada (grans moments en companyia de la penya de la uni). En cap altre lloc es poden fer uns llaços d’amistat tan forts com a l’Escola. Gràcies a persones com la Valentina, una segona mare per a molts de nosaltres, que ens ha mimat cada dia que passàvem al bar, tot i que alguna vegada també es posava ferma quan la situació ho requeria —sempre amb la millor intenció. Per això l’estimem tant com els altres companys seus del bar. Gràcies per la vostra paciència amb nosaltres i per haver-nos fet passar grans moments com si estiguéssim a casa nostra.

Volia parlar també dels professors. Sí, aquell reduït nombre de persones que són entre les mateixes quatre parets que nosaltres durant gran part del dia. Algunes d’aquestes persones, per desgràcia, no connecten amb l’alumnat, mentre que n’hi ha d’altres que fan les classes amb la mateixa passió amb què van començar i ens ho transmeten a tots els alumnes. Cal agrairlos- ho.

Doncs bé, hi ha una assignatura en particular que podria semblar complicada al principi, i en realitat ho és, però hi ha uns professors en concret, sense desmerèixer els altres, que han aconseguit una connexió màgica amb els alumnes. Això es nota en la quantitat d’alumnes que s’hi matriculen a cada promoció. La seva metodologia fa que la comprensió de l’assignatura arribi a cotes molt altes; i no ho dic jo, ho reflecteix la quantitat de bones notes que tenen cada semestre.

Suposo que també ajuda que les festes que porten el seu nom ja siguin un mite dintre de la mateixa escola ja que s’arriba a un nivell de companyonia i d’amistat que no he vist en cap altra festa universitària. Crec que aquestes festes tenen aquell toc de màgia que hi ha a les classes de l’assignatura i això fa que tot el conjunt sigui recordat per tots els que vam assistir a les seves classes.

A ells i a tants altres professors de l’Escola, gràcies per les estones passades, pels consells donats que tant de valor tenen per a nosaltres, i per tractar-nos com a persones i no com a si fóssim el famosos números Niub que tots busquem quan posen les notes.

Finalment, per a tots aquells que no han tingut la sort o la desgràcia de conèixer l’Escola, us he de dir que ha estat, i continuarà sent uns anys més fins que el nou Pla faci canviar les coses, una gran Escola que com les que hi ha als nostres barris; ha creat uns lligams molts forts entre molts de nosaltres.

Tot i amb això, l’esperit de l’Escola no morirà mai perquè és a dintre dels nostres cors i desitjo que en el futur tots ens puguem tornar a veure i rememorar aquells meravellosos anys. Fins aviat!

Jordi Bermejo
Estudiant d’Administració i Direcció d'Empreses