|
Sigues lingüísticament sostenible
L’ONU ha proclamat el 2008 com l’Any
Internacional de les Llengües, per posar de
manifest la necessitat de defensar i de preservar
les llengües del món. Les universitats catalanes hi
volem contribuir fent difusió entre la comunitat universitària
de la importància que té la sostenibilitat de la
diversitat lingüística.
Al món es parlen entre 4.000 i 6.000 llengües, de les
quals segons les estimacions més optimistes el 50%
corren perill d’extingir-se en els propers cent anys i el
96% són parlades per només el 4% de la població
mundial.
El nombre de parlants és un factor important, però no
sempre és un bon indicador de la salut d’una llengua.
Les condicions òptimes que asseguren la vitalitat
d’una llengua són complexes. Són una conjunció de
suport institucional, utilitat de la llengua en l’esfera
econòmica del país i utilització en els mitjans de comunicació
globals, amb el sentiment de fidelitat dels
parlants envers la llengua pròpia i la consideració que
aquests en tenen com a símbol identitari com a factors
tan o més essencials.
L’estudiant lingüísticament sostenible valora les
persones, i per això no espera que se subordinin.
Valora la diversitat, perquè és una persona lliure i sap
que la llibertat implica no renunciar a ser qui ets.
Valora el coneixement, perquè el fa més lliure i humà.
L’estudiant lingüísticament sostenible és conseqüent, i
per això el seu comportament lingüístic va a favor de
les persones, de la diversitat i del coneixement.
Un projecte dels serveis lingüístics universitaris.
Contingut elaborat per:
 |
Sigues respectuós amb totes les llengües |
Quan dius que una llengua no t’agrada, o que no
és útil o important, sense adonar-te’n apliques
aquests prejudicis a les persones que la parlen.
Totes les llengües són iguals i totes són
diferents. |
 |
Observa i escolta: interessa't per les llengües del teu voltant |
Molt sovint a prop teu es parlen llengües que ni
tan sols sospites. Que no saps ni com es diuen.
Moltes vegades saber-ne el nom o alguna
paraula és suficient per demostrar que aprecies
els qui t’envolten, que no et són indiferents.
Digues gràcies a algú en la seva llengua i segur
que li arrencaràs un somriure. |
 |
No tinguis por d'aprendre noves llengües, sempre seran les teves aliades |
Molta gent pensa que una llengua o es parla o
no es parla, i que no hi ha terme mitjà. O que
per fer entrar una llengua al cap n’ha de sortir
una altra. Aprendre, poc o molt, una llengua no
vol dir oblidar-ne una altra, ni parlar-la pitjor.
Una sola paraula et pot ser útil, i arribis on
arribis, una mica és millor que res. Sempre hi
guanyaràs. |
 |
Les llengües t'obren noves perspectives. No renunciïs a les fonts de coneixement que t'ofereixen les diverses llengües |
Totes les llengües contenen coneixement i en
produeixen de nou; no et limitis a l’anglès. No
deixis de banda allò que està escrit en llengües
properes. Sovint descobriràs que les pots llegir i
entendre molt més del que et penses, i que les
bones idees no tenen llengua, o que totes les
llengües en tenen. Les diferents llengües
expressen diferents mirades sobre la realitat.
Aprendre llengües diferents t’ajudarà a eixamplar
mires. |
 |
Dóna veu als minoritaris i escolta'ls |
Entre tots els minoritaris constituïm una
majoria. No contribueixis a accentuar el
desequilibri lingüístic, no tractis les llengües
amb pocs parlants com no t’agrada que et
tractin a tu. Si pots triar, dóna prioritat als que
tenen menys altaveus. Ajuda’ls a arribar a tot
arreu i ells t’hi ajudaran a tu. |
 |
No imposis llengües dominants, replanta llengües amenaçades |
L’escriptor nord-català Joan Lluís Lluís diu que a
molts catalans del sud els agrada anar al
Rosselló a demostrar com en saben, de parlar en
francès. No facis només de difusor de les grans
llengües en detriment de les que tenen menys
parlants. Mira d’interessar-te per la llengua que
pot extingir-se: veuràs que és útil i necessària, i
contribuiràs a la reforestació lingüística. |
 |
Un petit mercat pot ser una gran porta |
És important no confondre l’audiència potencial
amb la real. Escriure o parlar en una llengua de
molts parlants no és cap garantia de ser
escoltat. En canvi, parlar com els que tenim més
a prop és fer-nos sentir. L’important no és la
quantitat de gent que et podria entendre, sinó
les persones a qui de debò dius alguna cosa.
Quan Shakespeare escrivia, els anglòfons no
arribaven a sis milions. |
 |
Practica la diversitat lingüística quan et moguis pel món |
Aprofita tota la riquesa i diversitat que el món
t’ofereix si l’escoltes. No vagis a Gal·les o a
Malta només a aprendre anglès. Prova de parlar
les llengües dels llocs que visites: com menys
s’esperin els teus interlocutors sentir-te dir
coses en la seva llengua, més se n’alegraran. |
 |
Preserva el teu espai de llibertat: la llengua no te la poden prendre si tu no vols |
Les llengües no són coses, no es fan nosa les
unes a les altres: no et deixis convèncer del
contrari. Segurament al llarg de la vida no
sempre podràs parlar en la primera llengua que
vas aprendre, però sempre la podràs mantenir:
és un coneixement que t’ajudarà a conèixer-ne
d’altres. No el perdis: quantes més llengües
saps, més saps de la teva llengua i del món. |
 |
No excloguis ningú d'una llengua |
Les llengües, sobretot les poc parlades o poc
esteses, creen lligams invisibles, són senyals de
benvinguda, transformen un estrany en un veí.
No privis els altres d’aprendre i usar la teva
llengua. No els diguis amb la llengua que no són
dels teus. A Catalunya, per exemple, parla’ls
també en català; no els deixis fora de casa. El
català és un passaport que no caduca: ajuda’ls a
obtenir-lo per sempre. |
|