Ja és primavera a la UB!
Masterquímica XIV a la Facultat de Química
El concurs enFABRAts és tot un èxit!
[Envers] V Lectura de poetes de la UB
Lliurament de premis del II Concurs de Microrelats de la Facultat de Biologia
Paraules de la Física 2018
La primavera de la llengua a la Facultat de Química
Comença el concurs enFABRAts!
IV Premi a la qualitat lingüística dels TFG de Podologia
III Premi a la qualitat lingüística dels TFG d’Odontologia
IV Premi a la qualitat lingüística dels TFG d’Infermeria

Obres guanyadores del XXIV concurs literari del Campus Clínic

La Paula Pons i la Berta Urpí, estudiants de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, són les guanyadores del concurs literari d’enguany al Campus del Clínic.

Els premis es van entregar el passat 15 de maig i tot seguit volem compartir els textos amb els quals aquestes dues estudiants van resultar guanyadores:

Modalitat de poesia, L’última volta, de Berta Urpí.

Entre línies

Sort que la vida m’ha ensenyat
a interpretar silencis com a única resposta
i a llegir entre línies.

Sort que ara soc capaç d’entreveure
—amagat rere el teu ‘no puc’ que intenta,
pretensiós, endolcir-me la derrota—
la malícia d’un ‘no vull’ que,
covard, no gosa manifestar-se.

Poesia

Caçar un pensament
al vol
i transformar-lo
en poesia.

Caçar un sentiment
al vol
i amb poesia
desxifrar-me.

L’última volta  

Pecàvem d’inexperts i proclamàvem
—impetuosos, orgullosos—
les nostres diferències.

Sentint-nos sempre una mica més ferms,
tenaços i coherents
que la resta.

Nosaltres prioritzàvem sempre l’estima
i crèiem que ningú,
mai,
podria diluir aquest amor
que ens teníem.

Pur, innocent.

Però ja no.
Ara se’m revela
tan cert, tan clar i tan breu
que espanta
que érem tu i jo
i ja no ho som tant.

Perquè ja només queda,
entre nosaltres,
el silenci fred i amarg
d’amants antics que ara
es desconeixen.

I hem passat
de sentir-nos especials
a saber-nos ordinaris.

Deu centímetres i un abisme entre tu i jo.
Ha guanyat el que s’esperava de nosaltres.
I ha perdut l’amor.

 

Modalitat de prosa: Taxi a Tel Aviv, de Paula Pons.

A totes les palestines, per la força, la dignitat i el coratge.

Pel dret a la vida i per la llibertat de tot un poble.

Ahir mateix la meva filla estrenava la bicicleta que li acabàvem de regalar pel seu aniversari al parc de sota casa. Era blava i lluenta, i ella, quan descansava, esgotada de fer carreres, se la mirava feliç i orgullosa. I de fet semblava que mai no havia estat tan feliç. Que només li calia aquella bicicleta i algú amb qui poder fer una cursa rere l’altra. I repetir-la fins a guanyar.

Avui, mentre neix el dia al país de l’olivera, mentre m’espero al cotxe amb la finestreta a mig obrir, tot això em balla i em repica punyent dintre del cap. Els ulls brillants de la nena de la bicicleta se’m fonen amb la mirada perduda i desesperançada de la Sanna. La veig allà, dreta, pàl·lida i esquifida —potser fins i tot més que l’última vegada— esperant-se entre aquella colla de mans i canons, i braços i banderes, i cossos i cascs, i més armes. I trets. Allà, el millor que es pot respirar, si el vent et bufa de cara, és la por. Si la sento jo, que estic a l’altra banda i no hi he hagut de travessar mai, com ha d’estar aquella nena? Allà, sempre m’ho ha semblat, les persones deixen de ser persones. Perden la noció del que són, i el cap i l’ànima volen lluny. Volen tan lluny com poden per no saber-se’n res. Per no saber-se atemorides, amenaçades, humiliades i violentades. Per no ser conscients que tot pot acabar allà mateix. O el que és pitjor, que tot pot seguir com fins aleshores.

Un dia més, a les sis de la matinada, espero la Sanna i l’Aboud a l’altra banda del control militar de la sortida de Jerusalem, on el taxista local els ha deixat perquè no pot passar-lo. L’Aboud és el seu veí, o cosí llunyà, ara no ho recordo ben bé. No es coneixien gaire fins que va començar tot, ara farà uns dos mesos, però de la mateixa manera que tot a Palestina, la vida la dicten les necessitats. Així, després de recórrer metges, hospitals i oficines administratives d’una banda i l’altra del mur, la Sanna havia pogut obtenir el permís per sortir de Jerusalem i rebre el tractament de diàlisi que necessitava. Tres cops per setmana havia d’anar a l’hospital de Tel Aviv. I tornar. El que havia costat d’aconseguir aquest permís a la família només ho deuen saber ells: que si els metges de Jerusalem informen de la necessitat del tractament, que si les autoritats palestines han de donar el vistiplau en una altra reunió i demanar l’atenció sanitària a l’Estat d’Israel, i l’administració de l’estat ha de respondre, i donar una cita primer amb un altre metge israelià perquè comprovi que realment la necessitat de dialització no és cap caprici, i després no sé qui ha de donar no sé quin altre vistiplau, i esperar que la reunió amb aquell altre estigui confirmada. I que els papers arribin. I llavors, després de set mesos de burocràcia, la Sanna va tenir-ho tot llest per poder anar a Tel Aviv tres vegades per setmana. No obstant, de la seva família només ella tenia permís per trepitjar els territoris de la Palestina del 48, o el que ara els intentaven fer creure que era l’estat més acollidor i amable del món, casa de tothom, Israel. I bé, al cap i a la fi, casa nostra. Ella, amb vuit anys i malalta com estava, era l’única que tenia permès travessar el mur sense ser arrestada en l’intent. O torturada. O empresonada. O, fins i tot, ja se sap, assassinada. A tota la resta, la llicència els havia sigut denegada per motius diversos. El seu pare havia estat empresonat tres mesos per negar-se a entregar els camps de cultiu a l’exèrcit israelià per construir-hi nous assentaments, abans que els hi prenguessin per força. I és clar, amb un antecedent tan criminal com és el de presó, que la majoria de palestins tenen, no se t’acudeixi demanar res, i menys, esperar que t’ho donin. A la seva mare l’hi havien denegat per antecedents de violència perquè va llençar pedres als soldats que cremaven amb àcid la cara a la seva germana. Al Mohammad, el germà gran, també l’havien acusat de què sé jo diverses vegades, i l’havien fet sortir de l’escola per rebre quatre bufetades intimidatòries. La Rua, la mitjana, organitzada amb les dones del camp, també havia desafiat els soldats amb no sé quin altre antecedent. I així, amb tota la família més propera a la nena, fins a arribar a l’Aboud. A tothom se li havia denegat i ningú, llevat de l’Aboud, que té 16 anys, podia acompanyar la criatura a l’hospital. Un trajecte llarg i ardu, que amb els transports d’allà, els atacs aleatoris, els tancaments de portes i controls a les carreteres, i la laxitud del temps a la terra promesa, mai se sap quan acaba. Continua llegint →

I Premi a la millor aportació terminològica en TFG del Campus de Torribera

Per primer any es convoca el Premi a la millor aportació o anàlisi terminològica en català en treballs finals de grau de les titulacions del Campus de l’Alimentació de Torribera. S’adreça als estudiants de Nutrició Humana i Dietètica, Ciència i Tecnologia dels Aliments i Ciències Culinàries i Gastronòmiques.

Amb aquest premi es vol potenciar l’ús adequat de la terminologia d’especialitat, concretament en l’àmbit de les ciències gastronòmiques, una disciplina que comença a obrir-se camí en el món universitari. Per això, poden optar al premi els TFG escrits en català que incloguin un glossari que defineixi la terminologia del treball.

Per a la presentació de la candidatura al premi, l’estudiant ha d’enviar un missatge a l’adreça direcciocampustorribera@ub.edu, que porti adjunta una còpia del TFG i on s’indiquin les pàgines dedicades a l’aportació terminològica. També pot incloure un document extern al treball amb el material que es presenta al concurs.

El termini per lliurar els treballs s’acaba el 10 de juliol de 2018.

El premi consisteix en un àpat per a dues persones en un restaurant gastronòmic. També es lliurarà un diploma acreditatiu al guanyador o guanyadora. El veredicte es comunicarà per correu electrònic i es publicarà a l’apartat de notícies de la pàgina web del Campus de l’Alimentació.

Per obtenir més informació, consulteu les bases completes del concurs.

Acte de lliurament de premis del XXIV Concurs Literari Sant Jordi 2018 al Campus Clínic

El passat 15 de maig va tenir lloc l’acte de lliurament de premis del Concurs Literari Sant Jordi 2018, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.

Va presentar l’acte el degà de la Facultat, Francesc Cardellach, que va donar la benvinguda als assistents i va presentar la conferenciant, Amàlia Lafuente, catedràtica del Departament de Fonaments Clínics, novel·lista i especialista en literatura mèdica. Amàlia Lafuente va donar una conferència titulada: «La salut literària de la medicina».

Tot seguit, David Bartrés, professor de la Facultat i president de la Comissió de Dinamització Lingüística, va anunciar el veredicte del jurat. Les premiades van ser dues estudiants: Paula Pons, en la modalitat de prosa, amb l’obra Taxi a Tel Aviv, i Berta Urpí, guanyadora de la modalitat de poesia amb l’obra L’última volta.

Paula Pons i Berta Urpí, guanyadores dels XXIV Concurs Literari , amb el Dr. Bartrés, president de la Comissió de Dinamització Lingüística.

Paula Pons i Berta Urpí, guanyadores dels XXIV Concurs Literari , amb el Dr. Bartrés, president de la Comissió de Dinamització Lingüística.

El jurat va voler donar també un accèssit en totes dues categories. Les premiades van ser Nerea Montedeoca en la modalitat de prosa, amb l’obra Veus buides i Clàudia Galán en la modalitat de poesia, amb l’obra Reflexions de mil quatre-cents seixanta dies.

Per acabar l’acte, el degà va agrair la participació dels estudiants en el concurs i la intervenció d’Amàlia Lafuente sobre medicina i literatura. Va fer referència també a l’arbre provinent de Grècia plantat l’any passat al claustre de la Facultat i al club d’universitats del món que tenen un esqueix d’aquest mateix arbre, l’arbre d’Hipòcrates, i que estan compromesos en el debat sobre humanisme i ètica mèdica.

Recital de poesia Envers, V edició

Enguany ha tingut lloc la cinquena edició de l’Envers, la lectura de poetes de la Universitat de Barcelona que la Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural de la Facultat de Filologia organitza en el marc de la Primavera de la Llengua. La trobada, que va celebrar-se el dia 3 de maig, va ser tot un èxit. Malgrat que el dia no va acompanyar gaire i es va haver de celebrar el recital a l’Aula Capella de l’Edifici Històric (és el segon any que la pluja no ens permet gaudir del Pati de Lletres com a escenari), tant la participació dels poetes com l’assistència de públic encuriosit no van defallir.

Va obrir l’acte la presidenta de la Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural de la Facultat, Meritxell Blasco. El recital va ser conduït per Alba Santos, becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística, que va presentar i donar la paraula als poetes que ens han volgut acompanyar en aquesta edició. Un any més, vam tenir la sort de poder sentir els versos de poetes veterans d’aquest recital com Juan Luis López, Leia Jiménez, Georgina Rabassó i Ona Salvat. També vam veure i sentir cares i veus noves, tot un plaer per a nosaltres. Així, van participar-hi per primera vegada els poetes Mireia Companys, Eduard Sanahuja, Laura Gibert i Daniel Barral, que van compartir amb nosaltres les seves creacions.

Ens fa especial il·lusió destacar la qualitat dels versos que enguany han inundat l’Aula Capella. Molts dels participants han estat guardonats per les seves creacions, i hem tingut veus reconegudes en l’àmbit de la poesia catalana contemporània. El recital, però, no només està destinat a poetes amb experiència: tant els més novells com els que tenen una trajectòria dilatada s’han estremit –com ens va reconèixer un dels participants– compartint els seus versos i sentint els dels companys.

Volem agrair l’interès i la motivació de tota la gent que fa possible que puguem crear, any rere any, un espai on alumnes, professors i personal d’administració i serveis comparteixin poesia. Aquesta trobada no només pretén promoure la creació poètica; vol fer palès, sobretot, que els diferents vessants de la creació literària s’han estès per tota la comunitat universitària, així com crear un espai per a tots aquells que viuen, estimen i treballen la paraula.

Podeu veure més fotos de l’acte a la pàgina de facebook de la Xarxa de Dinamització Lingüística.

Ens retrobem a la sisena edició de l’Envers!

Inspira’t 2018

L’Inspira’t d’aquest any ha estat tot un èxit; hi han contribuït tots els col·lectius de la Facultat de Química: alumnat, PAS i PDI. En total s’ha fet un recull de 130 inspiracions que s’han exposat fins al final del mes de maig al vestíbul de la Diagonal. Posteriorment se’n farà una selecció i s’exposaran a les pantalles de la Facultat fins al 31 de juliol.

El dia 24 d’abril es van reunir totes les inspiracions en una bústia per fer un sorteig de tres llibres entre els participants: es podien emportar Els estranys (Raül Garrigasait), la novel·la guanyadora del Premi Llibreter; Bon dia, són les vuit! (Antoni Bassas), l’assaig que va rebre el Premi Josep Pla, i Els dics (Irene Solà), una obra experimental guardonada amb el Premi Documenta. Amb aquesta iniciativa la Facultat de Química ha celebrat Sant Jordi el 2018.