La represa del català a Farmàcia

Fins al 5 d’abril encara es pot visitar l’exposició «Del sobresaliente a l’excel·lent. La represa del català a Farmàcia», al vestíbul de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació.

La línia del temps d’aquesta exposició permet seguir els entrebancs que ha hagut de superar la universitat per poder utilitzar la llengua de Catalunya en el desenvolupament de les tasques que li són pròpies: docència, recerca, publicacions o administració.

Als anys 30 i als anys 70 del segle XX hi ha dos moments en què es despenalitza l’ús públic de la llengua, moments en què fer una classe en català, per exemple, deixa de ser delicte. Bona part del segle XX, però, els catalans han viscut en un estat que ha treballat per extingir la seva llengua, o reduir-la a l’àmbit col·loquial.

El material exposat s’organitza en tres àmbits:

  1. La primera normalització, la repressió i la clandestinitat: entre altres curiositats hi podem veure documents administratius escrits en català del breu període d’autonomia universitària (1933-1939), imatges d’instal·lacions de la Universitat afectades pels bombardejos de 1938, fotografies de Franco visitant la Facultat de Farmàcia (1960) i alguns textos científics en català, publicats al marge de la universitat en plena etapa franquista.
  2. Els primers moviments de represa de la llengua catalana: trobem una àmplia col·lecció d’adhesius de les campanyes a favor de la normalització de la llengua, apunts de classe de la primera assignatura que es fa en català a Farmàcia (1976) i documentació d’iniciatives en què participa el professorat de la Facultat, com ara la Gran Enciclopèdia Catalana o publicacions lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans. És curiós el cartell per promoure els primers cursos de català organitzats per la UB en temps del rector Antoni M. Badia i Margarit (1978-1986), temps en què es va iniciar l’alfabetització de tota la comunitat universitària i que marca ja la fi de la concepció franquista de la institució.
  3. El català, llengua oficial: de mica en mica la llengua catalana arriba a l’esfera oficial. Aquí s’exposa la primera tesi doctoral de Farmàcia en català, la del científic Joan Massagué; també s’hi poden veure uns quants números de Per-Iòdic, la revista dels universitaris de Farmàcia, i altres objectes que mostren la progressiva incorporació del català a l’administració i la docència de la Facultat. El 1987 la UB crea el Servei de Llengua Catalana i comença una activitat professional al servei de la recuperació del català: s’exposen objectes com ara vocabularis, manuals per a la redacció administrativa i cartells de cursos.

Durant la inauguració de l’exposició es va projectar el vídeo Memòria oral de la Universitat de Barcelona. El català a Farmàcia, que ara està publicat a Internet. S’hi recull el testimoniatge de membres del professorat, l’alumnat i el PAS que van viure l’etapa de la dictadura (1939-1975) i de la recuperació del català en la transició democràtica.

Comments are closed.